Al PSOE se li acaba la coartada del fang per sortir airós de totes les batalles mediàtiques. La teoria de la gran conspiració contra Pedro Sánchez per justificar qualsevol notícia incòmoda per als socialistes està quedant curta. La via d’aigua més preocupant per a un partit polític és la que s’obre amb l’acceptació per part d’alguns dels mateixos dirigents que les coses potser no s’estan fent del tot bé. I això és exactament el que els ha passat aquesta setmana al PSOE i al Govern espanyol amb les informacions referides a una suposada conspiració executada per una militant del partit,
Leire Díez, amb l’objectiu d’intentar “matar” professionalment Antonio Balas, el tinent coronel de la unitat central operativa ( UCO) de la Guàrdia Civil que dirigeix les investigacions que comprometen l’entorn personal i polític del president del Govern espanyol (casos Koldo-Ábalos, Begoña Gómez, David Sánchez).
A la senyora Leire Díez l’han enxampada in fraganti prometent de viva veu a l’empresari Alejandro Hamlyn, acusat de frau per valor de 150 milions d’euros, que podria asseure’l amb la Fiscalia i l’ Advocacia de l’ Estat per alleujar-li la seva situació si a canvi ell s’avenia a facilitar informacions comprometedores per a l’ UCO. La militant socialista, utilitzant el plural com si parlés en nom d’altres persones, oferia la lluna en un cove en prebendes judicials al susdit en una pornogràfica conversa pròpia de corruptes morals i també, tot i que encara s’hagi de provar, de facto.
El PSOE ha reaccionat tard atribuint l’escàndol a les argúcies de la dreta
Com que la interfecta és d’allò més coneguda en els ambients socialistes per la seva compromesa militància i per haver ocupat, fins al 2024, càrrecs de lliure designació dependents del govern de torn en empreses públiques, els caps s’han lligat gairebé sense voler. N’hi ha prou d’unir la línia de punts de les conjectures: i el dibuix resultant és el d’una lampista al servei del secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán i, en última instància, del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Una senyora Llop per fer la feina bruta del Govern espanyol contra parts de l’ Estat que no es dobleguen als seus interessos.
Ha reaccionat malament i tard, l’Executiu. No va ser fins ahir que el PSOE va anunciar l’obertura d’un expedient informatiu sobre el comportament de Leire Díez, que, de moment, no ha estat suspesa de militància malgrat l’indissimuladament roí del seu comportament. Ella ho atribueix a una suposada condició de periodista treballant com a infiltrada en un reportatge d’investigació. Però el seu desvergonyiment és tant que és impossible acceptar en aquest cas la coartada del pop com a animal de companyia.

Antonio Balas
La prudència del PSOE ha estat excessiva. Va reaccionar, com sempre, atribuint l’escàndol a les argúcies de la dreta
política i mediàtica. El ministre de la
Presidència, Félix Bolaños, fins i tot va
dir que es reservava la possibilitat d’una querella contra els missatgers. I quan
s’ha mogut peça ha estat massa tard. Massa tebiesa envers una militant ben relacionada amb la flor i nata de l’elit del partit la roïndat del qual ja està acreditada. Aquesta fluixedat és la que ha portat alguns dirigents socialistes com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, a exigir menys draps calents i més radicalitat per eliminar de soca-rel les especulacions. A aquest, díscol sempre, l’han seguit en públic altres dirigents –menys categòrics– i d’altres igual de rotunds en privat. Suficients per concloure que, en cas que el PSOE estigués jugant a enfonsar la flota, a aquest tret hauria de respondre amb la paraula tocat .
Sánchez va arribar a la presidència del Govern espanyol impulsat per una moció de censura després de la condemna al PP per corrupció. El cas Koldo-Ábalos ha embrutat el full de serveis tocant l’honradesa que el socialisme mantenia incòlume des del seu retorn a l’Executiu el 2018. Ara, amb el cas Leire Díez, corren el perill de quedar atrapats com a protagonistes en la lògica de la guerra bruta que intenta aprofitar els recursos de l’ Estat – Fiscalia, Advocacia– per destruir carreres pro-
fessionals de funcionaris públics considerats enemics de la seva causa. Una cosa que també hem vist en el passat amb l
es sigles del PP com a protagonistes. Al PSOE i al Govern espanyol els convé
renegar obertament i radicalment de
la senyora i dels seus tripijocs perquè
no s’esfondri com un castell de cartes
la seva principal línia de defensa davant tot allò que amenaça de perjudicar-los: Fake news ! Alerta, que Leire Díez és molt molt real.