No sé si era el millor dia perquè Alberto Núñez Feijóo convoqués una manifestació contra el Govern espanyol, amb el lema “ Màfia o democràcia ” , mentre una jutgessa enviava a la presó qui va ser el secretari d’Estat d’Interior en el govern de Mariano Rajoy per blanqueig de capitals, revelació de secrets i organització criminal, i una altra magistrada posava a un pas del banc dels acusats la parella d’Isabel Díaz Ayuso per frau fiscal.
Feijóo va fer servir un llenguatge més propi del cap de l’FBI al Chicago dels anys vint. El de Scarface Capone, Bugs Moran o Bloody Genna. L’home que havia de portar la moderació a Espanya ha sucumbit a l’insult com a estratègia per vèncer Pedro Sánchez i el seu Govern. Qualificar el president espanyol com a capo mafiós fa que el líder de l’oposició tingui molt difícil trobar ofenses que el superin.
Feijóo, que va dir que no venia a insultar sinó a guanyar, qualifica el Govern de màfia
Certament, el PSOE no ha donat explicacions convincents sobre una suposada guerra bruta que implica la militant socialista Leire Díez contra comandaments de la Guàrdia Civil. No sembla una mera iniciativa per fer mèrits. Però d’aquí a convocar una manifestació amb el lema “Màfia o democràcia ” i dir-li mafiós al president, després que el portaveu popular, Miguel Tellado, qualifiqués el Govern d’organització criminal al Congrés, hi ha una gran distància. El PP més trumpista emergeix com una alternativa amb més insults que iniciatives, més escarnis que projectes. Com si volgués ocupar l’espai radical de Vox.
Lee tambiénLes desgràcies no venen soles
Quan Feijóo va ser elegit fa tres anys va prometre fugir d’enfrontaments i posar fi a la polarització. La seva gran frase va ser: “No soc aquí per insultar el president del Govern, sinó per guanyar-lo”. Deu ser que, com que no l’ha guanyat, ha decidit insultar-lo. I aquí estem, ancorats en la crispació, excitant la societat. El PP s’omple la boca amb la paraula corrupció per atacar el PSOE, oblidant el seu passat recent. El cap de l’oposició hauria de presentar una moció de censura si creu que Espanya va tan malament com proclama. Aquest és un mecanisme per forçar un gran debat sobre l’estat de la nació, encara que no el guanyi. Buscar que la tensió es mantingui al carrer és no acabar de creure’s les regles del joc democràtic.