Més de tres anys després del començament de la invasió russa d’ Ucraïna, la Comissió Europea comença a preparar el terreny perquè els ucraïnesos que estan desplaçats en territori de la Unió Europea puguin tornar a casa. Però, alhora, no vol que es quedin sense el marc legal que els empara en territori comunitari i proposa de prorrogar un any més la protecció temporal que dona dret als refugiats europeus a viure i treballar al bloc.
Aquesta protecció, de moment, és vigent fins al març del 2026. Malgrat l’inici de les converses de pau a Istanbul, que han produït pocs resultats, Europa considera que continuen sense donar-se les condicions de seguretat perquè els refugiats tornin a Ucraïna i que cal estendre el seu estatus fins al març del 2027. Si les circumstàncies canvien i permeten “un retorn gradual i una reintegració sostenible al país”, la Comissió podrà proposar llavors de suspendre la protecció temporal abans d’aquesta data.
Mark Rutte convida Volodímir Zelenski a participar en la cimera de líders de l’OTAN a la Haia
“Ho fem perquè dona certeses legals als estats membres, dona seguretat als ucraïnesos, que no han de sol·licitar asil, i evita el risc de sobrecarregar els sistemes nacionals d’acollida”, va explicar el comissari europeu d’Interior, Magnus Brunner, al costat del vice primer ministre ucraïnès, Oleksí Txernixov. Gairebé a la mateixa hora, i també a Brussel·les, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va assegurar que convidaria el president Volodímir Zelenski a la pròxima cimera de líders a la Haia.
L’extensió –que ha de ser ratificada pels Vint-i-set– arriba amb fons addicionals per als estats membres que acullen refugiats ucraïnesos. Des de l’inici de la guerra, s’han lliurat uns 15.000 milions d’euros als socis comunitaris amb aquest propòsit, i ara posaran a disposició 4.000 milions més tant per implementar el pacte de migració i asil com per donar suport en aquesta protecció temporal.
Europa quantifica en almenys 4,3 milions els desplaçats ucraïnesos des que es va activar per primera vegada el mecanisme de protecció temporal, el març del 2022, un mes després de l’inici de l’agressió russa. D’aquest conjunt, prop de 234.000 s’han instal·lat a Espanya. Segons les últimes dades ofertes per Eurostat, el 27,8% viuen amb protecció temporal a Alemanya (1,2 milions), un 23,4% a Polònia (gairebé un milió) i un 8,6% a la República Txeca (365.055).
L’ Executiu comunitari proposa a tots els països que vagin preparant el període de transició per quan acabi aquesta protecció temporal. Per exemple, pensant en els que ja estan integrats a Europa i no vulguin tornar, els anima a facilitar que el seu permís canviï a altres estatus legals, com permisos de residència basats en l’ ocupació, la investigació, els motius familiars o un estatus nacional de resident de llarga durada.
Segons un informe del Centre Europeu d’ Estudis Polítics i Socials (CEPS), cada vegada són menys els que volen tornar, del 74% a finals del 2022 al 43% a finals del 2024. Per a aquells que sí que es plantegin fer el pas, la UE vol organitzar un “retorn gradual i ordenat a Ucraïna mitjançant visites exploratòries, programes de retorn voluntari i l’ atenció de les persones vulnerables fins que es puguin atendre les seves necessitats a Ucraïna”. A més, en els estats membres es crearan centres de suport i informació per a aquest retorn.
