Fa més de 50 anys, un professor de filosofia política de la Universitat de Harvard, John Rawls, va concebre una curiosa idea de la justícia. Un món just, segons el professor Rawls, seria un món en el qual acceptaríem reencarnar-nos sense saber en quin lloc naixeríem, de quins pares, amb quin sexe; un món en el qual acceptaríem canviar de posició a l’atzar i arriscar-nos a ser fills d’una família modesta o habitants del país menys tolerant o més pobre de la Terra, en què no ens importaria ser negres o blancs, dones o homes, heterosexuals o homosexuals, escandinaus o ugandesos, israelians o palestins, musulmans o catòlics.
Quan Rawls va enunciar aquesta idea, el món no era gens just, ni d’acord amb aquest criteri ni amb cap altre. Als Estats Units o a Europa occidental, molt poca gent hauria acceptat canviar de lloc amb un altre habitant del món a cegues, sotmetent-se al vel d’ignorància proposat pel filòsof.
Cua per aconseguir algun menjar a Darfur a l'abril, enmig del conflicte intern que viu el Sudan
Gairebé la meitat de la humanitat vivia en la misèria absoluta. La majoria dels països del món –comptant-hi Espanya– estaven sotmesos a dictadures, sense llibertat d’expressió, ni dret a escollir els governants, ni res que s’assemblés a la igualtat entre els dos sexes i entre les persones d’orientacions sexuals diferents.
El mapa mundial estava sembrat de dirigents que feien com el líder revolucionari de Bananas, de Woody Allen, que quan arriba al poder diu: “Aquesta gent són pagesos. Són massa ignorants per votar”. Les dones no tenien els mateixos drets que els homes gairebé enlloc, l’homosexualitat era un delicte i la religió, una camisa de força asfixiant. Néixer a Amèrica al nord del riu Bravo o a Europa Occidental al nord dels Pirineus era un privilegi indiscutible. Acceptar el tracte proposat per Rawls podia resultar suïcida.
Avui el món continua sense ser just, però de llavors ençà el panorama ha millorat molt. Gràcies a successives onades democratitzadores propiciades pel progrés econòmic i per la caiguda del mur de Berlín i l’esfondrament de la Unió Soviètica, el nombre de democràcies ha augmentat. Amb la globalització, més de 1.500 milions de persones han sortit de la pobresa. A gairebé tot arreu, la situació de la dona ha millorat, tot i que encara quedi camí per recórrer. El racisme, la intolerància religiosa i la discriminació per motius d’orientació sexual han minvat. El progrés ha estat indiscutible.
El retrocés en el camí cap a la justícia social és avui dia palpable a tot el món
Fa deu anys, però, els vents democratitzadors i igualitaris es van començar a frenar i ara, amb l’arribada a la Casa Blanca per segon cop de Donald Trump, s’han invertit. La regressió és palpable en tots els fronts. Les normes internacionals que durant els últims 50 anys han afavorit la llibertat de comerç, la lluita contra la corrupció i el respecte dels drets humans estan saltant pels aires una darrere l’altra.
A tot arreu apareixen grups que reclamen obertament la fi de les mesures per combatre la discriminació de gènere, ètnica o d’orientació sexual.
El nombre de països democràtics es redueix i es multipliquen els governs que erosionen la separació de poders i la independència de la justícia i combaten obertament la igualtat de drets. La guerra d’Ucraïna s’allarga, convertida en una lluita de desgast amb un gran nombre de baixes, i a Gaza estem assistint a un intent de neteja ètnica sense que els que podrien evitar-ho moguin un dit, davant de la passivitat d’un món en xoc.
Washington ha declarat la guerra a unes universitats que fins ara eren un motiu d’orgull per a tots els nord-americans. El tancament de Usaid, l’agència de desenvolupament internacional dels Estats Units, pot provocar milions de morts en els pròxims anys i fer que desenes de milions de persones caiguin de nou en la pobresa extrema.
Lee tambiénLa loteria dels ocupes
L’únic que progressa fins a límits difícils d’imaginar és l’estupidesa. Fa unes quantes setmanes, un portaveu de l’equip d’Elon Musk que estava retallant els fons d’assistència econòmica per al desenvolupament va denunciar que els Estats Units estaven regalant preservatius als ciutadans de Gaza, en el marc d’un programa d’ajuda.
¿A qui se li havia acudit? ¿Era possible un disbarat més gran? La notícia va resultar ser certa, però amb un petit detall: no es tractava de la franja de Gaza, al Pròxim Orient, sinó de la província moçambiquesa de Gaza. I l’objectiu no era prevenir la transmissió de malalties sexuals entre els palestins, sinó la transmissió entre els moçambiquesos de la sida, una infecció molt comuna a l’Àfrica austral. Però, tot i així, el programa es va suprimir igualment.
Segurament, el món no serà mai just. El progrés sempre ens pren amb una mà el que ens dona amb l’altra. Ho veiem amb els mòbils i les xarxes socials, amb els vols barats i els pisos turístics, amb tota mena d’avenços que després es revelen també com a factors de regressió. Però avui, amb Trump instal·lat al tron més poderós de la terra, el món no només s’allunya dels ideals de John Rawls, sinó que, si el bon professor estigués viu, el Govern faria tot el que pogués per deixar-lo sense càtedra, sense alumnes i sense sou per tal d’impedir que continués pensant sobre la justícia al món.