Annobón és una petita illa de 18 km2situada a 350 km de la costa continental africana, al sud de l’arxipèlag de São Tomé i Príncipe... i a 7.600 km de Buenos Aires. Pertany a Guinea Equatorial, però la seva població té llengua i identitat pròpia i pateix la repressió del règim de Teodoro Obiang Nguema. L’Assemblea General del Poble Annobonès va declarar unilateralment la independència el 8 de juliol del 2022. Té
govern a l’exili, himne i bandera, i la majoria dels annobonesos viuen a l’estranger: s’estima que a l’illa hi
viuen 5.000 persones, i a fora, més de 6.000. Abans de passar a sobirania guineana amb la independència de Guinea Equatorial el 1968, l’illa va servir de base per a l’exportació d’esclaus durant la colonització portuguesa i espanyola, quan el seu control va estar adscrit... al virregnat del Riu de la Plata.
No és casualitat, doncs, que el primer ministre d’ Annobón a l’exili, Orlando Cartagena, visités fa uns dies l’Argentina per demanar el suport del Govern de Javier Milei a la seva causa. “Som germans, vam ser part del mateix territori, i avui tornem a demanar auxili a l’Argentina, el nostre país germà”, va declarar Cartagena.
La visita va tenir lloc a final de març, quan el premier es va reunir amb diversos diputats argentins, tot i que gairebé no va tenir transcendència aleshores. Tanmateix, poc després es va viralitzar que Cartagena havia sol·licitat a la Casa Rosada l’annexió d’ Annobón, en virtut del seu passat com a integrant del virregnat. L’enrenou creat va fer que els mitjans argentins truquessin al primer ministre perquè aclarís si era cert o no que pretenia l’annexió. Cartagena va ser ambigu i, si bé va descartar el terme annexió , es va mostrar clarament partidari de passar a integrar el país sud-americà.
“No demanem de ser annexats. Demanem el suport polític de l’Argentina i voldríem ser part d’aquell país, però no pensat com annexat. Pot ser un Estat associat, pot ser un estatus de província”, va dir a una de les entrevistes el líder annobonès, que té el seu compte d’ X ple de referències a l’Argentina i en què no falten Messi o Maradona.
Cartagena va aprofitar per denunciar la situació de misèria en què està Annobón i la repressió brutal del règim d’ Obiang, a més de responsabilitzar Espanya –on només Podem dona suport al seu dret a l’autodeterminació–, com a antiga colònia. “La situació d’ Annobón
és dramàtica. Estem suportant
un setge militar d’ Obiang i del seu clan de militars, que no tenen escrúpols, que sotmeten la població a la misèria absoluta. No hi ha aigua potable, no hi ha sanitat, no hi ha llum, no hi ha escola per als nens, i els militars es dediquen a l’abús infantil com a mètode d’humiliació a la població. Estem vivint una situació humanitària increïble”, assegura el premier a l’exili.
L’enrenou mediàtic va fer que representants del Govern de Milei es reunissin amb la diplomàcia guineana, cosa que va provocar el rebuig de Cartagena. I és que si l’Argentina donés suport a l’autodeterminació d’ Annobón suposaria una contradicció amb el principi d’unitat territorial que defensa en el seu reclam al Regne Unit per les illes Malvines, i posaria en risc l’històric suport majoritari dels països africans a la seva causa. A més, l’Argentina no reconeix el dret a l’autodeterminació dels habitants de les Malvines.
La intenció de l’illa africana de ser argentina té una altre part còmica: si es busca Annobón a Google Maps i es fa zoom sobre el mapa, es pot observar que està farcit de referències topogràfiques argentines, la majoria amb un àcid sentit de l’humor, especialment a la capital, San Antonio de Palé. D’aquesta
manera, es pot trobar l’ església
Maradoniana, els boscos del barri porteño de Palermo , el lloc on
l’expresidenta Cristina Fernández guardaria els diners suposadament robats, un quiosc amb un nom que fa referència al descens del River Plate a la segona divisió el 2011, “l’altra meitat de la Bombonera” (l’estadi del Boca Juniors) o la popular pizzeria Güerrín del carrer Corrientes de Buenos Aires.
