Victor Hugo va escriure que és fàcil ser bo i que el que és realment difícil és ser just. La frase ha resistit malament el pas del temps, perquè la bondat escasseja tant com la justícia en aquest món desordenat que avança a batzegades. I on les institucions està perdent l’exemplaritat que se’ls suposa, en benefici d’interessos ocults, cosa que és el pitjor mal que es pot fer a la democràcia.
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz
A Espanya assistim a un cas judicial sense precedents, com és que el fiscal general de l’Estat estigui a punt d’asseure’s al banc dels acusats. Ja és enrevessat que el que va començar sent el cas González Amador, per un presumpte frau fiscal, hagi acabat sent el cas García Ortiz, per una presumpta filtració que perjudicava la parella d’Isabel Díaz Ayuso.
El jutge Hurtado assenyala l’Executiu, sense aportar proves, en el delicte atribuït al fiscal
El jutge del Tribunal Suprem Ángel Hurtado ha fet història portant a judici el màxim representant del ministeri públic. Ja ho havia anunciat al seu dia Miguel Ángel Rodríguez, director del gabinet de la presidenta madrilenya, quan va assenyalar que l’afer s’enduria el fiscal “ pa’lante ”. Títol, per cert, d’una cançó de Malú, on diu “que en la vida tot s’hi val”, cosa que alguns s’han pres al peu de la lletra.
Lee tambiénRendeixi’s, senyor Sánchez
Dues coses grinyolen a les 51 pàgines de la interlocutòria del jutge. Una, que el magistrat no aporti evidències probatòries sobre la filtració que s’imputa al fiscal general, en què l’advocat de González Amador oferia un pacte en què aquest reconeixia el delicte i estava disposat a pagar una multa a canvi d’evitar el judici, quan una vintena de persones havien tingut coneixement del correu. I dos, sorprèn igualment que el mateix jutge sostingui que el fiscal general va actuar “per indicacions rebudes de Presidència del Govern”, sense que tampoc no expliqui a partir de quines dades o proves basa aquesta tesi arriscada.
Els xocs entre el Suprem i el Govern espanyol es repeteixen des de fa temps, ja que l’ Executiu considera que hi ha un biaix ideològic en molts dels seus posicionaments. Però l’acusació directa a la Moncloa del delicte és temerària. Són les coses de la caça major, si no es dispara encertadament, el risc és màxim per al caçador.