Trump va guanyar les eleccions als Estats Units amb un discurs relativament senzill. Va prometre que ell solucionaria els problemes de milions de ciutadans colpejats, principalment, per la inflació. Fer gran Amèrica una altra vegada va ser eficaç. Avui a Europa s'està transmetent a la població que és imprescindible augmentar la despesa en defensa i seguretat, una cosa que no arriba igual. A Alemanya, França i Itàlia fa temps que l'extrema dreta penetra en àmplies capes de la població. L'onada ja ha creuat el Pirineu i ha arribat fins a la veïna Portugal. A Madrid hi ha assessors estudiant el discurs trampista per intentar adaptar el que funciona.
El president de l'Argentina, Javier Milei, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso
Es tracta de conèixer les raons de per què un post a X o un vídeo a Instagram i TikTok pot mobilitzar més vots que un míting o una concentració al carrer. O si un comentari senzill i directe a les xarxes socials explica més que estudiar polítiques públiques exitoses i aplicar-les. El món està canviant i la política també ho fa.
Si hi ha una dirigent que ha sabut ser eficaç en els missatges, aquesta és Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid va esgrimir primer el “comunisme o llibertat” i li va anar bé. Ella també es podria considerar la mare política de l'acusació de “màfia” que ha fet seva el PP a nivell nacional. Ayuso va parlar el 17 d'octubre passat en el ple de l'Assemblea madrilenya de “pràctiques mafioses” del Govern espanyol amb el “barrut del fiscal general” a prop del banc dels acusats per “obeir les obsessions” de Pedro Sánchez amb ella. Cadascú la seva part.
Igual la baja asistencia a la mani del PP ha sido porque ha habido seguidores de Ayuso que no han ido por si a Feijoo le daba por hablar en gallego.
— Jordi Évole (@jordievole) June 8, 2025
Ayuso es mou i s'ha fet viral els últims dies per diversos motius. Divendres va sortir de la Conferència de Presidents dient que no es posaria una orellera per sentir el lehendakari Pradales. Diumenge va deixar un encàrrec en una entrevista al diari 'ABC' afirmant que vol que el PP adopti la fórmula d'“un militant, un vot”. A la concentració de la plaça d'España li van cantar “Tú sí que vales”. I va tancar la setmana amb una trobada amb Milei.
Què busca Ayuso amb els últims moviments que ha fet? Hi ha dues opcions: que tot estigui pactat amb Feijóo per intentar atreure el vot de Vox o que sigui un avís a la direcció nacional per intentar explorar el futur, potser algun dia com a candidata a la presidència del Govern espanyol. No s'ha de descartar cap de les dues teories. Feijóo i Ayuso poden exercir el clàssic tàndem de ‘poli bo i poli dolent’ per intentar ocupar la “centralitat”, a la qual va apel·lar el primer, i frenar la via d'aigua cap a Vox. La lideressa madrilenya també arriba bé als joves, una cosa que és un problema per al gallec.
La segona opció seria molt més complexa per a un partit que aspira a recuperar la Moncloa. Que en un moment de debilitat del rival el que plantegi l'alternativa sigui la divisió interna no és un bon missatge. Tampoc no reforça a Feijóo que Ayuso donés la batalla amb les llengües cooficials, sinó tot el contrari: lliga l'alternativa a un pacte amb Vox i l'allunya de Junts i el PNB.
Lee tambiénMadrid crema
El debat que planteja Ayuso sobre el sistema d'elecció en el PP és de rellevància màxima per dirimir el futur del partit. Propugnar que el vot de cada militant compti podria buscar evitar el que en l'esport es coneix com a ‘biscotto’. És a dir, un acord entre dirigents d'Andalusia i Comunitat Valenciana que pugui anul·lar les aspiracions de Madrid. El vot de les bases, en canvi, sol premiar lideratges icònics. Pot servir com a precedent el que va passar en el PSOE.
La metròpolis continua cremant i probablement ho farà amb més intensitat els propers dies. Però Madrid no és Espanya ni Espanya és Madrid. És més, s'escampa la sensació que la distància entre la vida a la capital i la de la resta del país es troba cada vegada més allunyada.
