El futbol no s’havia espremut mai tant. Aquest diumenge comença el Mundial de Clubs que organitza la FIFA als Estats Units, ironies del destí. Una gran part dels espectadors seran hispans, cosa que brinda als serveis d’immigració l’oportunitat d’or de detenir desenes d’aficionats d’una tacada per poc que els falti algun document. És pura especulació, fins i tot ciència-ficció, però és que no ho és aquest mandat de Trump? I dos: el model de negoci del futbol s’ha americanitzat.
El Mundial de Clubs ha vingut per quedar-se, afirmen els amos del negoci, i es disputarà cada quatre anys. Dit en altres paraules: el descans futbolístic al juny es limitarà a un de cada quatre anys (Eurocopa, Mundial, Copa Amèrica).
Una estrella no pot queixar-se de l’excés de partits si després demana contractes estratosfèrics
Tot d’un plegat, els aficionats coincideixen que les temporades són excessivament llargues i el nombre de partits excessius. Tot d’un plegat, tothom és bo, tots volem la pau al planeta i tots som formidables...
La FIFA és espavilada i no deixarà mai escapar el seu negoci, molt menys en el moment més rendible de la història. Si vam globalitzar el futbol quan no hi havia pasta i vam celebrar un Mundial al remot Uruguai el 1930, no voldran que hi renunciem en plena expansió del negoci! Precisament ara! Perquè si la FIFA no organitzés aquest Mundial de Clubs tan estrany, inoportú i estrafolari possiblement ho faria algú, i si l’experiment fos rendible aquest algú afegiria més clubs a la competició, més partits i més pasta a repartir.
La FIFA coneix les altes i les baixes passions del futbol. Quan algú ha posat objeccions al Mundial de Clubs als Estats Units de Donald Trump, els cavallers de Zúric han fet lliscar, educadament, una xifra: el torneig repartirà 1.000 milions de dòlars en premis.
Alguna pregunta més?
Les xifres tenen alguna cosa de mirall sense opció d’enganys. Les grans estrelles estan disposades a guanyar menys –res, potser un 5%– i renunciar a un altre campionat sobre les seves cames? Qualsevol club podria dir als seus jugadors: vostè cobrarà tant més si disputem la competició o cobrarà tant menys si es pren unes merescudes vacances. No es queixin d’un excés de partits i nosaltres –i els aficionats– no ens queixarem d’uns contractes astronòmics que permeten, arribat l’estiu, passejos en megaiots i festes amb tota mena de luxes.
L’aficionat té una única manera de portar la contra a aquest Mundial: no veient els partits a la televisió. Molts adoptaran aquesta filosofia –sobretot si el teu equip no hi participa–, però la carn de l’aficionat és feble.
I les audiències no són mai dolentes...
