Visc a la banda equivocada de les coses. No hi ha manera. Em passa sovint. Ja sigui en una festa d’aniversari, la d’Oscar Tusquets, dissabte, o escoltant el president del Govern espanyol dilluns sense dinar –ell, no jo–. Així, esclar, no hi ha qui es casi ni llueixi en societat.
A la sobretaula a can Tusquets, va sorgir el ioga a propòsit d’una dona present el marit de la qual, de mitjana edat, va morir de sobte en plena migdiada. Cert retir de meditació l’havia ajudat molt a combatre el dol. El problema és que les altres tres persones al meu costat també practicaven ioga o meditació i en van parlar amb tanta desimboltura que em vaig sentir un marcià poc llegit.

Hauria de provar el ioga? Com he pogut respirar tants anys sense haver après a respirar? Millorarien els articles si medités correctament i no a la bona de Déu?
Allò del president Sánchez davant la premsa dilluns va ser més greu. Sense ser un admirador de la coalició “progressista” que el sosté, ¿formo part d’aquells ciutadans malvats, corruptes, malànimes, xoriços, jacobos, feixistes o franquistes que per un moment han pensat que potser convé un altre govern?
Pel que sembla, o estàs amb el Govern central o ets un reaccionari que enyora els Reis Catòlics
Pel que sembla, una persona honrada no té cap altra opció que continuar donant suport a Pedro Sánchez i la seva coalició perquè, altrament, és algú defectuós, reaccionari i menyspreable que simpatitza amb Vox, enyora els Reis Catòlics i desitja que els treballadors es morin de fam, la sanitat pública sigui desmantellada i els jubilats perdin la paga mensual.
Abans em deprimia molt amb aquest mal viure en fora de joc. Què pensaran si confesso que fer ioga em resulta aliè? Com evitar les escopinades si s’assabenten al barri que prefereixo el liberalisme al progressisme? I si sospiten que no vaig assistir a cap Onze de Setembre de l’era del procés, ni tan sols l’any aquell de la cadena humana?
Amb el temps, un s’acostuma a ser així. De tant en tant, dissimulo, no fos cas que algú s’ofengui. Vox ho complica tot (quina ganga per al progressisme!): o estàs amb el Govern central o ets antidemòcrata i de Vox, i això que no m’agrada gens com vesteixen.