Pedro Sánchez ja s’ha vist presencialment amb dos dels seus socis d’investidura, Sumar i Junts, i continuarà aquest matí amb noves reunions amb representants d’Esquerra, Bildu i PNB. El missatge que està transmetent als partits que li van donar suport en la investidura és la seva intenció de governar fins al final de la legislatura, malgrat tot l’escàndol suscitat per la investigació de la Guàrdia Civil i les que estan pendents de sortir. Com va passar amb el famós informe de l’ UCO, del qual va començar a transcendir contingut sobre les activitats il·lícites de Santos Cerdán molt de temps abans que es fessin públiques, ara en les tertúlies de Madrid tot són rumors sobre noves implicacions de dirigents del PSOE.
És una situació d’incertesa tan gran que els socis tampoc
no estan en condicions d’oferir un xec en blanc al Govern central,
al marge del fet que no els interessa que hi hagi un avançament
electoral que podria propiciar una altra majoria al Congrés. El
que avui és blanc, demà pot ser negre. Per això, la legislatura entra en una etapa de més inestabilitat que pot variar en qualsevol
moment. Tot i això, tret de Podem, la resta de socis no mostra
voluntat de propiciar la caiguda de Sánchez. De moment.
En aquest context, l’Executiu s’enfronta a una agenda endimoniada. Dimarts es reuneix el Consell de Ministres per abordar l’opa del BBVA sobre el Sabadell; també la setmana que ve hi ha cimera de l’OTAN a la Haia per discutir una ampliació de les despeses en defensa; s’ultimen els preparatius de la vaga de jutges i fiscals contra les reformes que planteja l’ Executiu; el Tribunal Constitucional anunciarà la seva decisió definitiva sobre la llei d’Amnistia en aquestes mateixes dates i, entre altres coses, s’ha de començar a negociar el sistema de finançament autonòmic. Ahir va transcendir l’informe sobre l’apagada (una altra patata calenta), que reparteix culpes entre Red Eléctrica i les companyies, però no es va informar de quines.
La bomba que ha suposat la implicació de Cerdán ha explotat en el pitjor moment per al Govern central. L’enèsim capítol del manual de resistència de Sánchez es comença a escriure ara, tot i que aquest cop, segurament, amb una direcció més a cegues que mai. Com si encara durés l’apagada.
