Miguel A. Torres (Barcelona, 1941) condueix un cotxe elèctric per arribar a les oficines de l’històric celler a Vilafranca del Penedès. Allà repassa la trajectòria del grup Família Torres, fundada fa més d’un segle i mig pels seus avantpassats i del qual va assumir la presidència el 1991. El màxim representant d’aquesta nissaga vitivinícola continua exercint el càrrec de manera executiva, tot i que ara es retira. Tot seguit aclareix, però, que el pas al costat està sent “progressiu”. Abans té diversos projectes per acabar, com les memòries que està escrivint. “I les escric a mà, perquè així els records arriben més fàcilment”, afirma. Entre les seves màximes prioritats, hi ha mantenir l’emblemàtica companyia en mans de la família.
Reptes
La companyia està financerament bé;el que ens preocupaés el canvi climàtic”
El món del vi afronta diversos desafiaments: canvi climàtic, descens del consum d’alcohol, aranzels als Estats Units... En quina situació es troba Família Torres davant aquests reptes?
Torres va navegant aquestes situacions diverses. Quan el meu pare va sortir d’un camp de concentració dels nacionals el 1939, va arribar al celler i se’l va trobar bombardejat. Imaginin la situació. Al llarg de la seva història, la companyia ha viscut contextos complicats i sempre ha continuat endavant. En tot cas, el grup està financerament bé. L’últim any vam facturar més de 242 milions d’euros i vam créixer un 6% en volum. I aquest any evoluciona igualment bé. Ens ajuda el turisme a Espanya i l’exportació, amb nous mercats que estem treballant. Som moderadament optimistes. El que sí que ens preocupa és el canvi climàtic.
Com els ha afectat la sequera dels últims anys?
El 2023 va ser terrible i el Penedès va perdre una part important de la collita de raïm. El 2024 va ser millor i aquest 2025 ha plogut a la primavera, així doncs, aquest any el salvarem. Estem instal·lant reg en tots els ceps que podem. La Generalitat està facilitant la creació d’una comunitat de regants al Penedès i l’ús d’aigua regenerada per a reg. De cara al futur, s’està parlant d’instal·lar una dessaladora per portar aigua de la Mediterrània a la zona del Penedès. Amb l’augment de les temperatures, la maduració del raïm s’avança, però llavors perd elements de qualitat, com les aromes o els tanins, que requereixen nits més fredes. El reg ajuda que aquesta maduració no sigui tan primerenca.
Com s’adapten als canvis d’hàbits de consum?
Vam ser pioners, gràcies a la meva filla Mireia, a treure al mercat un vi desalcoholitzat. El vam anomenar Natureo, un nom que va idear el meu fill Miquel. Les vendes estan augmentant i ara invertirem sis milions d’euros per a la construcció i posada en marxa d’una nova bodega de vins sense alcohol. Dit això, crec que es continua i es continuarà bevent vi amb alcohol, però sempre amb moderació.
Estan exposats als aranzels dels Estats Units?
Molt poc. Els Estats Units no són un gran mercat per a nosaltres, només representen el 3% de les nostres exportacions. Allà ens hem orientat al producte d’alta gamma, volem ser en restaurants i hotels, i més endavant, als supermercats. En canvi, el Regne Unit, Alemanya o el Canadà representen grans mercats per al nostre grup. En brandi, el nostre primer país és Mèxic, tot i que allà en prenen amb refrescos. Els països nòrdics i la Xina també representen una part destacada de les vendes. Tenim presència en més de cent països, deu cellers, i a Xile hi veiem un gran futur amb el celler que hi tenim. Ja disposem de 350 hectàrees de cep en aquest país. A Espanya, tenim 1.100 hectàrees de cep propi i treballem amb 1.100 col·laboradors.
Vostè és un gran defensor del medi ambient. Què l’impulsa a implicar-se en la lluita contra el canvi climàtic?
El 2008 vaig veure amb la meva dona el documental d’ Al Gore Una verdad incómoda , i realment em va impactar. La meva família viu de la terra i havíem de fer-hi alguna cosa. A partir d’aquí, vam començar a dissenyar el programa Torres & Earth, que té tres vessants. L’adaptació, comprant vinyes més al nord, instal·lant reg o canviant mètodes de viticultura; la mitigació, amb un pla concret que estem aplicant i amb què ja hem aconseguit reduir un 40% les emissions; i finalment, la influència a tercers. Vam impulsar fa sis anys, juntament amb un altre celler familiar de Califòrnia, una associació anomenada International Wineries for Climate Action, amb productors preocupats pel canvi climàtic i que volen actuar. Ara som 170 associats d’arreu del món. En total, Família Torres ha invertit 23 milions en accions relacionades amb el canvi climàtic des del 2008.
Els governs prenen prou mesures contra l’emergència climàtica?
El Govern espanyol ha d’ajudar més el cotxe elèctric. I apujar els impostos a la gasolina. Entenc de totes maneres que són decisions complicades.
Què opina de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona?
Com a empresari, crec que és positiu per a l’economia. Com a persona preocupada pel medi ambient, confio que puguin traslladar la part de l’ecosistema que es vegi afectada a un altre lloc i que puguin continuar reproduint aquell ambient.
Ha comentat alguna vegada que es retira. Quan ho farà?
Bé, és un procés progressiu. Ara vinc a treballar al matí i les tardes acostumo a ser a casa per llegir, fer esport, estar amb la meva esposa i amb els meus nets...
El seu fill Miquel Torres Maczassek assumirà finalment la presidència executiva?
Tinc tres fills, Ana, Mireia i Miquel. En aquests moments, la Mireia [dirigeix l’àrea d’ Innovació i coneixement de Família Torres i el celler Jean Leon] està assumint més responsabilitats en la companyia. Amb en Miquel continuem parlant cada dia i veient la manera que es reincorpori després del període que ha passat fora. L’Ana és metgessa, no està implicada en el negoci, però forma part del consell familiar. També comptem amb la col·laboració de la meva neboda Marta.
Torres continuarà sent una empresa familiar?
Sí, segur. Antigament deien que érem tres grans, al Penedès. Fins i tot ens anomenaven la Trinca i érem molt amics: Magí Raventós, José Luis Bonet i jo. I nosaltres, Família Torres, continuarem com a empresa familiar si Déu vol.
Com vol que sigui Torres d’aquí 20 o 30 anys?
Confio que d’aquí 20 anys haurem aconseguit la neutralitat d’emissions, encapçalant la sostenibilitat al sector. La nostra màxima preocupació sempre ha estat la qualitat dels nostres vins i destil·lats i ho continuarà sent en el futur, si bé haurem d’anar adaptant-nos per poder mantenir-la. El que tinc clar és que preservarem la nostra essència com a celler familiar.
