El bombardeig americà de les instal·lacions nuclears iranianes és difícil d'interpretar atesa l'erràtica política exterior de Donald Trump i el seu caràcter imprevisible. Encara que pugui semblar simplista és probable que un dels motius que hagin empès el president americà a participar en l'atac israelià a l'Iran sigui apuntar-se una ràpida victòria (acabar, almenys temporalment, amb el programa nuclear iranià) que contribueixi a alimentar el seu ego i imatge.
Més enllà de qüestions d'índole personal, la decisió d'atacar el país persa és un èxit sense precedents de la capacitat de persuasió de la diplomàcia israeliana i dels seus serveis d'intel·ligència. El dubte ara és fins on aconseguiran arrossegar l'administració americana en la guerra contra l'Iran. Es tracta d'una operació quirúrgica o continuaran els atacs contra instal·lacions iranianes més enllà de les nuclears? Ho veurem els propers dies. És poc probable que els EUA es comprometin a una acció conjunta duradora a gran escala.
L'atac no pot deslligar-se del recent viatge a l'Orient Mitjà del president americà i dels pròspers negocis de la seva administració amb les monarquies del Golf, Aràbia Saudita, Qatar i Unió dels Emirats Àrabs, molt interessades en acabar una vegada per sempre amb la disrupció xiïta liderada per l'Iran. Encara que això sigui a compte de la cada vegada més oblidada matança de palestins a Gaza i l'expansió de l'ocupació a Cisjordània. Per a les monarquies del Golf la rivalitat amb l'Iran s'havia convertit en una amenaça sistèmica de la mateixa forma que ho era per a Israel. Els seus veïns Bahrain i Iemen, a la mateixa península Aràbiga, són encara dos exemples vius d'això.
El president dels Estats Units, Donald Trump, i el príncep hereu saudita, Mohammed Bin Salman,durante la seva reunió a Riad, Aràbia Saudita, el 13 de maig del 2025
El bloqueig del mar Roig a la navegació mercant, que aviat complirà dos anys, és una altra mostra de l'enorme mal que l'Iran i els seus proxis, en aquest cas els huthis, estan causant els interessos de l'Aràbia Saudita. Han sabotejat un dels pilars de l'estratègia saudita de diversificació de la seva economia “Visió 2030” que pretén convertir Jiddah en un node logisticoportuari que competeixi amb Dubai. I han ofegat també les finances de l'en altre temps gran potència àrab, Egipte, que ha vist com els ingressos de l'autoritat del Canal de Suez baixaven dràsticament.
Els atacs combinats dels EUA i Israel aconseguiran fer caure el règim dels ayatolas?
Més enllà del programa nuclear iranià, queda el dubte de si els atacs combinats dels EUA i Israel aconseguiran fer caure el règim dels ayatolas. És evident que aquest és un objectiu israelià però no sembla que sigui compartit per l'administració americana, encara resquemada per l'ocorregut a l'Afganistan, l'Iraq i Síria. Malgrat que l'Iran és un país ètnica, cultural i religiosament menys divers que altres de la regió (minories kurdes, baluchíes i turcmanes, sobretot), la improbable caiguda a curt termini del règim podria provocar una balcanització del país i un conflicte civil de conseqüències imprevisibles (amb potencials onades de refugiats a la UE).
Si les autoritats americanes conclouen que el reg nuclear iranià ha desaparegut, almenys per a una generació, és possible que pressionin per acabar el conflicte com més aviat millor. Israel, tot i això, té la seva pròpia agenda i ja no se sent ni de bon tros lligada per l'administració americana a qui no aconsegueix manipular més o menys el seu aire. L'IDF necessita acabar amb els míssils que continuen caient diàriament sobre ciutats israelianes i no cessarà en el seu afany.
Els aiatol·làs probablement desitgin aconseguir una sortida digna per concentrar-se a recuperar la seva estabilitat interna. Ara bé, si se'ls acorrala, desesperadament podrien intentar convertir la regió en un caos i activar les milícies a l'Iraq i atacar la navegació a l'estret d'Ormuz (el bloqueig del qual podria beneficiar els EUA que podria convertir-se en la principal alternativa per subministrar petroli i gas a la UE i la Xina). Ara bé, malgrat que l'Iran és un país immens de més de 90 milions d'habitants, els implacables atacs israelians estan reduint significativament la seva capacitat de resposta i són cada vegada més febles amb la qual cosa poden tenir dificultats per mantenir simultàniament atacs externs i l'estabilitat i disciplina interior.
