En un drama de l’ abast de la Segona Guerra Mundial, que va costar la vida a desenes de milions de persones, es fa difícil destacar víctimes concretes malgrat que el seu cognom sigui dels que criden l’atenció. Tot i això, moltes dècades després d’aquella catàstrofe continuen emergint històries que a més susciten nous interrogants difícils de respondre. Un d’aquests relats té com a protagonista Robert Einstein, cosí del pare de la teoria de la relativitat, la família de la qual va ser executada per soldats alemanys a la Itàlia del 1944 en una mena de revenja contra el físic, un dels grans enemics públics del règim nazi, ja establert aleshores als Estats Units.
És la tesi del llibre del periodista i investigador Thomas Harding, autor de The Einstein vendetta (La venjança contra Einstein), que s’acaba de publicar al Regne Unit i que pròximament editarà Galaxia Gutenberg en castellà. Harding, que ja ha escrit altres obres relacionades amb l’ Holocaust, com Hans y Rudolf (també a Galaxia Gutenberg), explica amb detall l’execució de les tres dones –la dona i les dues filles–, víctimes de la violència política en una Europa en flames.
El científic era un gran enemic dels nazis, que van optar per perseguir l’únic familiar al seu abast
Va ser una execució que no hauria tingut lloc si les víctimes no haguessin estat relacionades amb Albert Einstein. Als anys trenta, la projecció internacional d’un dels jueus més coneguts de la seva època l’havia convertit en un dels enemics més grans del nacionalsocialisme. Tot i això, estava fora del seu abast, ja que havia abandonat Alemanya.
El seu cosí Robert havia marxat fins i tot abans de territori alemany. Nascut el 1884, cinc anys després del científic, tots dos van ser molt pròxims a la infantesa, ja que durant onze anys les dues famílies van compartir domicili a Múnic, on els pares de tots dos gestionaven una empresa de serveis públics. El 1921, juntament amb la seva dona Nina Mazzetti, nascuda a Itàlia, en Robert va radicar al país per dedicar-se als negocis. Malgrat que la seva arribada va coincidir amb l’ascens del feixisme, no semblava que fos un lloc incòmode per als jueus, però això canviaria.
En una època en què la Itàlia feixista s’acostava cada vegada més a Alemanya, la política racial era un dels terrenys on podia demostrar-se aquesta connexió. El 1938 Mussolini va promulgar una llei segons la qual els jueus perdien molts dels seus drets. Així i tot, la família Einstein, ja llavors establerta a Il Focardo, una finca a prop de Florència, no va patir greus contratemps. Ni la Nina ni les dues filles no eren de confessió jueva, sinó protestant.
Però la situació va empitjorar des del 1943, quan el Duce va caure i el nord d’ Itàlia va ser ocupat pels nazis. El juliol del 1944, amb ja amb els nazis en clar retrocés, un destacament alemany es va presentar a Il Focardo preguntant per Robert Einstein, que no era a casa. Pensant que la seva família no corria perill, va decidir amagar-se al bosc. El 3 d’agost, el destacament va tornar a trucar a la porta de la mansió, però, aquesta vegada, com que no el va trobar, va confinar els seus familiars –la seva dona, les dues filles i les nebodes– tretze hores a la finca. Els soldats van executar les tres primeres i van deixar amb vida la resta, per la qual cosa hi ha un relat detallat del que va passar. Robert Einstein va poder sentir clarament els trets des del bosc.
Els alemanys van ser expulsats poc després pels aliats. En Robert va intentar que les forces dels Estats Units trobessin els culpables, però, malgrat que van iniciar indagacions, no van obtenir resultats. Torturat per la culpa i veient que els assassins no eren perseguits, es va suïcidar el 1945.
Thomas Harding dedica la segona part del llibre a la investigació de les autoritats en diferents fases i a provar de descobrir els culpables. Amb la pau, l’interès per trobar els responsables de crims de guerra va decaure i, al marge d’alguns noms, les investigacions van progressar poc. Molts nazis van escapar-se i d’altres van refer la seva vida sense sortir d’ Alemanya. En el cas dels Einstein, els EUA van derivar la qüestió molt poc després de la guerra a les autoritats italianes, que, en una època marcada per l’interès a oblidar el drama i girar full del feixisme, van deixar el dossier en un calaix.
No va ser fins dècades després que es va reprendre la recerca
dels culpables d’ Il Focardo. L’any 2000, un historiador italià va començar a investigar l’assumpte i va aportar a les autoritats judicials noves dades. Des d’aleshores, tant els tribunals italians com la Fiscalia alemanya especialitzada a perseguir crims nazis van intentar arribar fins al final fent una tasca detectivesca dificultada pel pas del temps. Les nebodes de Robert Einstein, llavors encara vives, així com caçanazis i diversos jutges –recorrent fins i tot a crides televisives– van provar d’aclarir les incògnites.
Les sospites sobre l’autoria material del crim van recaure successivament en tres oficials, però les proves no van ser mai concloents. El pas del temps, a més d’esborrar els indicis, feia més
difícil trobar els responsables amb
vida. Les investigacions es van tancar
i l’últim dels sospitosos va morir el 2023, només uns quants mesos abans que l’última de les nebodes de Robert Einstein.
Una cosa és qui va ser el responsable material, i l’altra, d’on va provenir l’ordre. Al llibre, Harding apunta molt alt i, a partir de testimonis, assegura que les instruccions provenien de Berlín. Per començar, perquè els militars sabien perfectament a qui buscaven, no es tractava d’una acció fortuïta. Segon, perquè en aquell moment de la guerra amb l’exèrcit alemany retirant-se, les tropes ja no estaven pendents de perseguir jueus, per la qual cosa les batudes havien acabat. A més, el fet que els soldats acudissin a un lloc allunyat de les carreteres mostra que l’operació va ser planejada.
El dispositiu, per tant, tenia un caràcter polític. I segons els historiadors consultats per l’autor, un operatiu d’aquestes característiques, sobretot quan les tropes a la regió tenien altres prioritats, devia procedir del més alt nivell. Hitler? Himmler? Altres jerarques? Probablement, però no es pot assegurar. El que sí que és clar és que el parentiu de Robert Einstein va ser determinant per a la seva vida i la de la seva família.
