No són pocs els que aquests dies s'han interessat per saber més sobre l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, encarregada de salvaguardar la seguretat i la legalitat davant el crim organitzat i de rastrejar alguns dels delictes més complexos d'Espanya. És aquest equip qui està destapant els delictes de corrupció que emboliquen l'exsecretari d'organització del PSOE Sants Cerdán, l'exministre de Transports José Luis Ábalos i qui va ser el seu més estret assessor, Koldo García.
Com ja va fer Lorenzo Silva amb la sèrie protagonitzada pels agents Bevilacqua i Chamorro, l'escriptor Bernard Minier (Béziers, 1960), un dels reis del thriller europeu, convida a conèixer millor aquest òrgan i el tipus d'investigacions que porta a la seva nova novel·la, Olvidadas (Salamandra), nouvinguda a les llibreries.
L'UCO prefereix brindar totes les eines i informació als escriptors perquè inventin el menys possible en la qual cosa a ells respecta”
“El grau de documentació que duc a terme per a cada llibre és tan exhaustiu que estic segura que he trobat informacions, com la manera concreta de treballar, que ni els mateixos espanyols no saben. He tingut la sort que l'UCO ha estat molt participativa. Prefereixen brindar totes les eines i informació als escriptors perquè inventin el menys possible en la qual cosa a ells respecta. M'han ensenyat que són capaços d'actuar en casos que ni la policia francesa no podria”, apunta l'autor durant la seva visita Barcelona per presentar el segon lliurament de la saga protagonitzada per la tinenta Lucía Guerrero.
Aquesta vegada, l'agent està a càrrec de dues investigacions que, d'entrada, semblen no tenir relació. La primera és la desaparició, segrest i assassinat de diverses joves a Galícia. Totes elles són de classe treballadora i semblen ser invisibles per a la societat. “Entren a treballar molt primerenc, quan encara està tot fosc i ningú no les veu. No tenen família i molt pocs amics per la qual cosa, si els succeeix alguna cosa, ningú no les troba a faltar. Són les grans oblidades”, lamenta l'escriptor, fent referència al títol de la seva novel·la.
Bernard Minier publica 'Oblidades'
De forma paral·lela, a Madrid, algú ha assassinat l'empresària i col·leccionista d'art Marta Millán, amiga de la família reial i de tota la classe política. La Policia tem que no es quedi tot en un macabre esdeveniment, ja que al capçal del llit en el qual jeu el seu cos mutilat n'apareix una d'inquietant pintada que farà parlar: mort als rics.
“La idea per a la trama va sorgir fa ja un temps, al port de Malpica, a Galícia, mentre mirava als pescadors que sortien a la mar. En un moment determinat, em vaig fixar en les dones que allà hi havien. Era d'hora i hi vaig reparar. A què es dedicaven? Què feien? Algú les trobava a faltar, més enllà dels seus companys? Pensar sobre això em va atrapar durant una bona estona fins que, aquell mateix dia, vaig llegir una informació que res tènia per veure, relacionada amb les grans fortunes d'Espanya. Vaig pensar que seria interessant ajuntar aquells dos espectres tan dispars en una mateixa trama”.
Faré tot el que estigui a la meva mà per denunciar als meus llibres la violència contra les dones”
La novel·la posa en evidència “com, de vegades, un cos policial, quan no suficients hi ha efectius, es veu obligat a deixar casos apartats per investigar el que ocorre en les altes esferes”. A més, explica que la seva idea era “ressaltar les desigualtats que fracturen les nostres democràcies, perquè són aquestes les que la posen en peligro”.
I afegeix: “Les xarxes socials no fan més que multiplicar aquestes carències, a més de crear noves subcultures perilloses”. Es refereix als incels, comunitats virtuals d'homes que diuen ser incapaços de tenir relacions romàntiques i sexuals amb dones i que les culpen de les seves desgràcies, fins al punt de ser violents. Minier els retrata a la seva novel·la doncs, com ja va apuntar en el seu moment, i repeteix de nou aquest diari, “faré tot el que estigui a la meva mà per denunciar tota mena de violència que conegui, especialment, la que va contra les dones”.
De repte en repte i tret perquè em toca
Després d'anys escrivint sobre el comandant Martin Servaz, de la brigada criminal de la Policia de Tolosa de Llenguadoc, i després de complir els 60 anys, Bernard Minier va saber que era hora de posar-se noves metes en l'horitzó. “De sobte, vaig pensar: ‘Seré capaç d'escriure una cosa totalment diferent a què estava acostumat?”. Va decidir intentar-ho i va néixer així el personatge de la tinenta Lucía Guerrero. “Una dona molt més jove que jo, d'una nacionalitat diferent a la meva, ja que és espanyola, i que, a més, és molt més tecnològica que ningú que conegui, que no és massa complicat”, resumeix l'autor a La Vanguardia, alhora que reconeix que, si havia de moure a un dels seus personatges a un país diferent de França alguna vegada, tenia clar que aquest seria Espanya, la seva “segona pàtria”, doncs d'aquí és originària la seva mare. El veritable repte? “Ficar-se al cap d'una espanyola del segle XXI”.
