Només el 4% dels militants del PP de la província de Castelló va votar fa una setmana en l'elecció dels compromissaris que han d'acudir al congrés nacional del partit que ha de ratificar Alberto Núñez Feijóo d'aquí uns dies a Madrid. La dada, que no es correspon amb el pes d'aquesta autonomia en el PP nacional (és la segona), el traslladava a aquest diari ahir un dirigent del partit en aquella província, convençut que a Castelló la formació està “desmobilitzada” i que s'anhela que els militants populars d'aquesta geografia “tinguem més pes en la direcció autonòmica”.
Amb Carlos Fabra, el PP de Castelló va ser clau en el partit a la Comunitat Valenciana
En l'estructura d'aquest partit a la Comunitat Valenciana, Castelló ha estat, en lògica, la que menys militants, i votants, aporta al PP. Tot i això, durant dècades, aquesta província va ser clau en la configuració del partit a nivell autonòmic i fins i tot amb capacitat d'influir a Gènova. Van ser els temps de Carlos Fabra, que exercia un poder absoluto (en part pel llegat per una saga familiar amb fortes ramificacions i complicitats), “caciquista” per a la izquierda i que era, com assenyalen fonts d'aquest partit, la “peça frontissa” que podia decantar una decisió si València o Alacant pugnaven orgànicament. Una dada: José María Aznar solia passar les seves vacances a Les Platgetes de Bellver, a la localitat castellonenca d'Oropesa del Mar.
La presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, i el diputat de l'àrea de Cultura, Alejandro Clausell
Ni Eduardo Zaplana ni Francisco Camps no haurien pogut consolidar el seu poder hegemònic sense l'estret suport de Carlos Fabra, que va complir diversos anys de presó per defraudar Hisenda. Però avui no hi ha cap figura en el PP de Castelló capaç d'exercir un lideratge tan fort a la província, capaç d'imposar, tant sí com no, un criteri polític perquè tots els militants caminin en la mateixa direcció. Aquestes fonts parlen molt bé de Juanfran Pérez Llorca, secretari del PP a la Comunitat Valenciana, però no tenen la mateixa opinió del secretari provincial, Salvador Aguilella, al que critiquen poca empatia i dificultat per teixir complicitats entre les faccions del partit. I subratllen la “distància” que existeix entre la presidenta de la Diputació provincial, Marta Barrachina i l'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco: la primera manté una bona sintonia amb Aguilella, la segona, com assenyalen diverses fonts, “va per lliure”. Fins i tot es critica l'alcaldessa de Castelló que “no s'avé amb Mazón, i sí amb María José Catalá”.
Lee tambiénGana Vox
Un històric militant de Benicàssim apunta que “Castelló, malgrat el petit que és, s'ha convertit en un regne de taifes del PP, hi ha poca unitat i no s'actua en la mateixa direcció”. Aquestes fonts apunten també la complexa situació del PP valencià a causa de la gestió de la dana, i les crítiques a Mazón, com un altre factor que juga en contra. Des de la direcció autonòmica defensen, no obstant això, que Castelló, per exemple, està molt representada en el Consell, on tres consellers pertanyen a aquesta província: Vicente Martínez Mus (Xilxes), Miguel Barrachina (Segorbe) o Ruth Merino (Castelló). Però s'assumeix que el pes demogràfic condiciona, inevitablement, el pes de la militància dins del partit a nivell autonòmic.
Les fonts consultades subratllen també que aquesta falta d'un lideratge fort està provocant que altres com Francisco Camps estiguin aconseguint tenir forta presència en aquesta província, organitzant actes amb la militància “que el partit no està realitzant”, com el recent organitzat a Benicàssim. En l'últim acte celebrat per Camps a l'edifici Veles i Vents a València, Carlos Fabra, el seu exvicepresident Francisco Martínez o el diplomàtic valencià i exconseller d'Educació i Cultura, Fernando Villalonga, van ser presents per reclamar que se celebri un congrés regional que, de moment, no s'espera.
