Un setge impressionant

Es va col·locar a porta gaiola. Movia el capot, ensenyava una carta. “No et pagaré el 5%”, repetia des de dijous. Va sortir el toro i va envestir. Una envestida furibunda, sense cornada mortal, de moment. Els aranzels són matèria de la Unió Europea.

Pedro Sánchez va sortir ahir viu de la plaça de la Haia. La crítica especialitzada diu que li ha anat bé. Ovació dels incondicionals, silenci circumspecte dels qui ja el donaven per mort. El Partit Popular va tornar a repetir ahir que Sánchez menteix sobre la despesa militar. Sánchez menteix, menteix, menteix sense parar, però el principal partit de la dreta ha hagut de dir a Donald Trump que a Espanya no se l’amenaça.

La forta topada amb Trump és perillosa per a Sánchez i alhorali dona oxigen

Des de la guerra de Cuba, un esbronc o una certa tensió amb els Estats Units sempre rendeix. Després d’haver-los donat les bases de Rota, Morón i Torrejón de Ardoz, el general Franco es va negar a trencar relacions diplomàtiques amb la Cuba de Fidel Castro . Iberia no va deixar de volar mai a l’ Havana. Adolfo Suárez va abraçar Iassir Arafat i va endarrerir l’ingrés d’ Espanya a l’OTAN el 1980, i ho va acabar pagant. Felipe González va saber des del primer dia –des del primer dia– que el PSOE no podria defensar mai la sortida d’ Espanya de l’ Aliança Atlàntica en un referèndum. José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar punts el dia que no es va aixecar davant el pas de la bandera dels Estats Units a la desfilada del 12 d’ octubre del 2003, però va acabar el seu mandat el 2011, desconcertat per una mortal crisi econòmica, pactant l’ampliació de la base de Rota.

Fa dos mesos, la consigna a la Moncloa era evitar un xoc frontal amb Trump, però les circumstàncies han canviat, vaja si han canviat. Els italians van temptejar una certa convergència tàctica amb els espanyols per fer veure que acceptaven el 5%, per després modelar, graduar i demorar aquest objectiu. Giorgia Meloni i el seu ministre de Defensa, Guido Crosetto , home de Leonardo, la gran empresa pública italiana d’armament, estaven disposats a un pacte discret amb els espanyols per reinterpretar el 5%. Des de Roma ho ha explicat Francesco Olivo a La Vanguardia . Però en les actuals circumstàncies, Sánchez no podia tornar de la Haia amb el 5% tatuat al braç. Sumar podia esclatar definitivament. Pressionada per Podem, Esquerra Unida podia haver entrat en crisi. El govern de coalició podia trencar-se a l’interior de l’enorme cràter radioactiu obert pel cas Cerdán-Ábalos.

Sánchez necessitava un estatut de singularitat i l’ha negociat amb Mark Rutte. És molt improbable que el Pentàgon no estigués informat. Les bases. Les bases de Rota i Morón són avui imprescindibles per al desplegament dels Estats Units a l’ Orient Mitjà. Tres dels cinc destructors fondejats a Rota són en aigües d’Israel amb el seu potent dispositiu per a la intercepció de míssils. A Morón hi ha hagut una gran desfilada d’avions cisterna. Les bases són fonamentals i gairebé ningú no n’ha parlat, aquests dies.

Està fent teatre, Trump? No. Trump sempre interpreta Trump i acaba d’advertir Sánchez que pot acabar malament. “Ves apartant-te”.
El setge que plana sobre el president espanyol és impressionant, i ara pot tenir problemes a la Unió Europea. La porta gaiola de Sánchez
ha posat en evidència alguns governants europeus que haurien preferit la catifa de la unanimitat.

“Sánchez és el president més militarista que ha tingut Espanya”, diu el grup dirigent de Podem en el seu nou format Ràdio Tirana. Segons aquesta ardorosa emissora albanesa dels anys setanta, tots eren traïdors i revisionistes, menys el camarada Enver Hoxha . Franco Battiato els va dedicar una cançó.

Yolanda Díaz va tornar ahir al banc blau després dels escarafalls de la setmana passada. El mort encara viu, però el setge és impressionant.