La breu guerra entre l’ Iran i Israel no ha aturat l’ofensiva a Gaza, on més de 870 persones han mort al llarg dels 12 dies que han durat els atacs perses, segons les autoritats de l’enclavament. Malgrat que el focus mediàtic es va traslladar durant dues setmanes als impactes dels míssils en ciutats com Tel-Aviv o Haifa, els bombardejos i els incidents han continuat a les cues de distribució
de la Gaza Humanitarian Foundation ( GHF), l’organització avalada pels Estats Units i l’única que té permès operar a la franja.
El cap de la UNRWA, Philippe Lazzarini, va definir el sistema que fa servir la GHF com “una abominació”: més de 400 palestins han mort i 1.000 han resultat ferits en les aglomeracions davant dels punts de repartiment d’ajuda, molts a causa dels trets dels soldats israelians. “El mecanisme d’ajuda acabat de crear, mal anomenat humanitari, és una abominació que humilia i degrada persones desesperades”, va dir l’alt funcionari de les Nacions Unides en una roda de premsa a Berlín. “És una trampa mortal que costa més vides de les que salva”.
Hamàs assegura que les converses per a un alto el foc no s’han aturat per la guerra a l’Iran
El ràpid alto el foc amb el règim dels aiatol·làs i la intervenció estel·lar de Donald Trump, que va ordenar el bombardeig de tres instal·lacions nuclears iranianes i suposadament va endarrerir l’amenaça existencial contra Israel, han donat ànim polític a Benjamin Netanyahu. Just abans de l’atac preventiu a
l’ Iran, el primer ministre s’enfrontava a una moció de censura proposada per l’ala ultraortodoxa de la Knesset, a qui va prometre garantir l’exempció del servei militar obligatori a la comunitat religiosa.
Tot i això, la guerra ha capgirat les enquestes, que menys de dues setmanes després donen la victòria al Likud de Netanyahu si hi hagués avui eleccions. L’estudi, elaborat pel Canal 12 israelià, dona 26 escons al seu partit i el convertiria en la primera força de la Cambra, cosa que ha augmentat els rumors sobre eleccions anticipades. Però abans vol posar fi a l’ofensiva de Gaza, que ja fa més de 20 mesos que va començar, amb l’ajuda de l’ Aràbia Saudita i Qatar com a mediadors.
El príncep saudita, Muhammad bin Salman, que té unes excel·lents relacions amb la Casa Blanca, estaria disposat a tancar un acord amb Israel si s’acaba la guerra a la franja. Segons apuntava el diari Haaretz , Netanyahu estaria disposat a conformar-se amb l’expulsió dels líders de Hamàs –els que continuen amb vida– de l’enclavament, tot i que mantindria el control de l’estratègic pas de Filadèlfia a la frontera amb Egipte.
A més a més, un responsable del grup armat gazià va revelar ahir a l’agència AFP que les converses amb els països àrabs per arribar a una nova treva no s’han aturat durant la campanya iraniana i que fins i tot s’havien intensificat les últimes hores. “Els nostres contactes amb els germans mediadors egipcis i qatarians no s’han interromput en cap moment i s’han intensificat les últimes hores”, va declarar Taher al- Nunu, alt responsable del moviment islamista.
L’opinió pública israeliana demana amb urgència la tornada dels 49 ostatges que encara queden retinguts dins de la franja, tot i que es calcula que només 22 continuen amb vida. Una enquesta feta per The Jerusalem Post afirma que el 62% volen que el seu Govern arribi a un acord que garanteixi la tornada dels israelians segrestats el 7 d’octubre.
L’augment de la pressió sobre Netanyahu arriba després de la jornada més mortífera per a l’ exèrcit israelià a Gaza des del final de la treva al gener, i el segon en tot el conflicte. Segons les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), set soldats van morir a l’enclavament palestí dimarts, tres d’ells membres d’un batalló d’enginyeria de combat, a causa d’un dispositiu explosiu col·locat al vehicle blindat en què anaven.
Netanyahu veu la “victòria
històrica” contra els iranians
–que també consideren que han sortit guanyant de la contesa– com un moment perfecte per
garantir el seu futur al poder.
Els perses i el seu eix de la resistència, format per Hizbul·lah al Líban, els huthis del Iemen i les milícies islàmiques iraquianes, de moment, han quedat incapacitats per dur a terme més accions militars contra Israel i donar suport a Hamàs. Malgrat això, una majoria d’israelians han continuat amb els atacs sobre Teheran, que ha passat a ser el gran enemic de la nació. Només un 33% dels ciutadans veuen de bon ull les solucions exprés de Trump. Un 52% s’haurien estimat més continuar amb la rutina de les alarmes antiaèries i veure caure l’aiatol·là Ali Khamenei. Però això són guerres del futur.
