Grangers blancs a Sud-àfrica? Per què hi ha blancs a Sud-àfrica des de fa 400 anys? Per què se'ls continua dient grangers si no ho són? Per què encara conserven una identitat pròpia, que no només es basa en la seva condició de minoria ètnica, i constitueixen encara una mena d'elit del país? Y... per què Donald Trump hi simpatitza fins al punt d'assumir les falsedats sobre que ara són víctimes d'un genocidi, oblidant, per cert, l'ignominiós règim de l'Apartheid?
La història de la minoria afrikàner (també anomenada bòer, que significa precisament granger en neerlandès) és una de les més singulars del colonialisme europeu al continent africà. Avui dia és difícil posar xifres als seus descendents. Segons les dades oficials, els blancs representen un 7,8% de la població de Sud-àfrica, dels quals entorn del 60% parlen afrikaans —un derivat del neerlandès que va tenir la seva pròpia evolució gràcies a l'aïllament i al contacte amb altres llengües, autòctones o no—. Per tant, i sense comptar amb dades oficials, es calcula que la població afrikàner ascendiria a uns 2,7 milions de persones.
Orígens de 400 anys
Els primers colons neerlandesos van arribar al Cap el 1652: eren calvinistes que buscaven una nova terra de llibertat i aviat desenvoluparien una identitat pròpia
La presència de blancs en l'extrem meridional de l'Àfrica ens fa recular a l'era de l'expansionisme europeu, entre els segles XV i XVIII. Va ser concretament el 6 d'abril del 1652 quan l'expedició de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, comandada per Jan van Riebeeck, va desembarcar a la badia del cap de Bona Esperança, al sud del continent. És el seu Mayflower. Per contextualitzar-ho, només 25 anys abans, uns altres holandesos havien fundat en la costa oest nord-americana la ciutat de Nova Amsterdam.
I és que el desembarcament va representar un canvi important en l'època: una potència marítima emergent, Països Baixos, trencava el monopoli portuguès de les rutes africanes cap a Àsia. De fet, la idea inicial no era assentar-se, sinó controlar un port de subministrament per a les embarcacions holandeses que navegaven en direcció a les possessions de l'actual Indonèsia. Tot i això, aviat colons calvinistes arribats de la metròpolis —anomenats vrijburgers, és a dir, ciutadans lliures– van decidir buscar noves terres a fi de prosperar.
'El desembarcament de Jan van Riebeeck' el 6 d'abril del 1652. Oli de Charles Bell, 1850
El cas dels primers colons neerlandesos a Sud-àfrica no és exactament el d'una fugida de les guerres de religió d'Europa. Els Països Baixos, tot just independitzats de l'Imperi espanyol, havien consolidat un sistema de llibertats molt avançat per l'època i, a més, la majoria del país era calvinista i no hi havia divergències, per la qual cosa els motius d'aquelles primeres migracions eren més aviat econòmiques. Això sí: poc temps després, ja cap a la dècada del 1680, van començar a arribar a l'indret colons blancs d'altres bandes, majoritàriament hugonots francesos que, en aquest cas, es van veure obligats a abandonar França després de l'edicte de Nantes. A tots dos grups els unia les seves creences calvinistes, per la qual cosa els d'origen francès aviat quedarien assimilats pels neerlandesos, que imposarien els seus costums i llengua, la futura afrikaans.
En els anys i segles vinents s'aniria consolidant una cultura i identitat pròpia fruit de la barreja —se'ls sumarien poc després alemanys—, encara que sempre només entre gent d'origen europeu. Si a Llatinoamèrica, en la mateixa època, el que era habitual era el mestissatge, a Sud-àfrica els blancs van evitar la mixtura amb la molt més nombrosa població local negra, a la que consideraven inferior. I els que ho van fer van forçar a crear una nova categoria racial, els anomenats coloured, que encara avui existeix a Sud-àfrica i que representa entre un 7 i un 8% de la població. No cal sorprendre's: la segregació racial, que té el seu origen en motius religiosos, és una singularitat més pròpia dels processos colonials de potències del nord d'Europa. La Història ens ha donat casos com el dels EUA, Austràlia o altres colònies angleses de l'Àfrica o el Carib.
El Gran Trek
Els britànics van arribar al segle XIX i van imposar les seves lleis i llengua als bòers, que van optar per emigrar a l'interior i fundar els seus propis estats
Un altre factor clau de la construcció de la futura identitat afrikàner va ser que aquests grups aviat van començar a abandonar la costa i van optar per endinsar-se al territori i buscar-se la vida de forma independent. La Companyia imposava els preus de les collites i no permetia als seus treballadors comerciar lliurement, amb la qual cosa les tensions no van trigar a esclatar. El resultat va ser un èxode cap a l'interior a la recerca de grans extensions per als seus ramats i, sobretot, més llibertat. Així, ja al segle XVIII, es va desenvolupar el fenomen dels trekboer, que es podria traduir com “grangers itinerants”. Aquestes migracions els van portar a regions com el Gran Karoo, el nord-oest; entorn del riu Orange, al centre, i el Transvaal, al nord-est.
A la majoria els movia un fort sentiment religiós. Per a molts d'aquells bòers, l'expansió era un regal diví que rebien com a poble escollit, amb la qual cosa qualsevol imposició a la població local estava plenament justificada. De fet, són bases ideològiques que recorden especialment a les que van motivar la conquesta de l'Oest dels EUA un segle després. La gran diferència entre els dos casos és que, a Sud-àfrica, la població negra sempre va superar demogràficament la blanca, i per això va ser impossible una neteja ètnica a gran escala com la que sí que va tenir lloc a Amèrica del Nord.
Lee también
No obstant això, es van produir importants xocs amb els pobles khoikhoi, san i bantú, perdent molts d'ells les seves terres, encara que també hi va haver intercanvis i certa convivència. A més, malgrat que la institució de l'esclavitud no funcionava majoritàriament com a tal, hi va haver greus formes de servitud i abusos a les granges. En definitiva, com va ser habitual a tot el planeta en aquells segles, els blancs van imposar el seu sistema polític i econòmic, sota les idees de la supremacia racial i amb el pretext que tenien una missió civilitzatòria.
I així va ser com van arribar els britànics. Era el 1795 i Napoleó acabava d'envair els Països Baixos, i els anglesos, que temien que França es quedés amb l'estratègic cap de Bona Esperança, van decidir ocupar-lo. Havia de ser una invasió temporal, però el 1806 Londres va entendre que la zona era clau per expandir el seu imperi marítim, especialment després de la recent pèrdua de les tretze colònies americanes. I així va va acabar controlant tota la Colònia del Cap.
El mite dels germans Bezuidenhout
Tota construcció identitària té els seus mites, i l'episodi dels germans Bezuidenhout és un d'aquests fonamentals per entendre la dels afrikàners. La història, del voltant de 1815, poc després d'arribar els britànics al Cap, comença quan el granger Frederik Bezuidenhout va ser acusat de maltractar un servent khoikhoi. Citat a declarar pel cas, Frederik es va negar a comparèixer davant l'autoritat britànica i va decidir atrinxerar-se en una cova de la seva regió, en la fronterera Graaff-Reinet, a l'est de la colònia. La història va acabar de la pitjor manera per a ell: va ser abatut a trets en resistir-se.
El cas va desencadenar la ira bòer: el germà de Frederik va liderar, al costat de 60 persones més, l'anomenada rebel·lió de Slagtersnek. La revolta va ser ràpidament sufocada i cinc rebels van ser condemnats a mort. Tot i això, sembla que la forca es va trencar durant l'execució, el que molts afrikàners van interpretar com un presagi diví. D'aquesta manera, el cas Bezuidenhout es va convertir en un mite fundacional de la resistència a l'opressió britànica.
Si les tensions entre blancs i negres havien estat notables, serien un joc de nens al costat del que succeiria en aquest segle XIX entre blancs disputant-se el poder. Els britànics aviat van imposar la seva llei, tant a la majoria negra com als bòers. Conscients que aquests últims serien la seva principal competència interna, no van tenir cap objecció a l'hora d'imposar una administració molt més controladora, la seva religió anglicana i l'anglès com a única llengua oficial.
Als afrikàners també els va irritar sobretot que els britànics impulsessin lleis per protegir drets dels xosa i els khoikhoi, una cosa que, sigui dit de passada, no van fer per motius altruistes: la majoria indígena els servia com a policia per mantenir la situació sota control, i els bòers, que consideraven els negres inferiors i eren reticents a un poder de l'Estat, no podien entendre-ho. La gota que va fer vessar el got va ser l'abolició de l'esclavitud el 1834.
La situació va acabar desencadenant el que s'ha batejat com Gran Trek, una gran marxa entre 1835 i 1840 de bòers cap a regions encara més a l'interior, al nord-est de l'actual Sud-àfrica. Es repetia la història, però a gran escala. Aquest èxode va acabar amb la fundació de tres estats independents que no van ser reconeguts mai pels britànics: Natalia, la sobirania del qual van recuperar els anglesos el 1843; la República de Transvaal, nascuda el 1852; i l'Estat Lliure d'Orange, del 1854. Va ser un moviment migratori que va xocar directament amb pobles com el zulú i que va generar una mitologia molt semblant a la del Salvatge Oest americà —més o menys en la mateixa època, a més a més—, fixant definitivament l'imaginari col·lectiu de la identitat afrikàner. Vet aquí la connexió amb els EUA que la vincula a l'actual trumpisme.
El que vindrà després, ja a la segona meitat del segle XIX, seran dues dures guerres entre britànics i afrikàners per quedar-se amb el conjunt del territori sud-africà. No és sobrer recordar que el conflicte més sagnant a l'Àfrica colonial va ser entre blancs —encara que, per descomptat, també van morir molts negres—. Malgrat que la victòria se la va emportar l'Imperi, curiosament serà la ideologia bòer la que donaria forma i fonament al nou estat unificat. Després de dècades matant-se, els blancs pactarien finalment repartir-se el poder, a costa de subjugar definitivament la majoria negra. Seria l'inici d'un sistema de segregació racial que al cap d'un segle avergonyiria tot el planeta.
----------------------------
Aquest article ha comptat amb l'assessorament d'Albert Roca, professor d'Antropologia Cultural i Història de l'Àfrica a la Universitat de Lleida.
