El dilema que aquests dies afronten Carlos Torres i el consell del BBVA sobre tirar endavant o no amb l’opa sobre el Sabadell és extrem. D’una banda, el valor, és a dir, la importància estratègica per al banc d’origen basc d’aconseguir el català és difícil d’exagerar. Tant en termes de quota a Espanya com de reequilibri dels seus mercats. Excessiu pes relatiu dels emergents, sempre inestables, que es compensaria gràcies a l’abordatge del banc que presideix Josep Oliu, instal·lat en un mercat desenvolupat i estable; salvant, esclar, les fines anàlisis del PP sobre els efectes del sanchisme en l’economia espanyola.
Fins aquí tot clar. El tema és que, com ja va establir Quevedo, “només el neci confon valor i preu”. I evitar aquesta confusió s’ha convertit en la variable diabòlica de l’opa.
Els últims fets empenyen a abaixar el preu de l’opa, però per triomfar cal apujar-lo
Des que l’operació es va posar en marxa, fa més d’un any, hi ha consens sobre que el BBVA es veuria obligat a apujar el preu a l’hora de saltar al parquet, després del vistiplau final de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tenint en compte com han evolucionat els preus de les accions, la pujada més gran de les del Sabadell respecte de les del BBVA, es considerava que aquesta pujada havia de ser almenys del 10% per compensar.
I llavors va arribar la resolució del Govern central, per boca de Carlos Cuerpo, el ministre d’Economia, imposant condicions més severes que les de la Comissió de la Competència. En primer lloc, no a la fusió durant almenys tres anys, susceptibles d’ampliació a cinc. “Matrimoni amb vot de castedat”, com definia ahir en aquest diari l’humorista gràfic J.L. Martín als seus Apunts del natural.
Tampoc no estan autoritzades la integració de negocis (és a dir, comercial i creditícia) ni les retallades de personal. Com tampoc el tancament d’oficines. No hi ha càlculs precisos sobre l’impacte d’aquestes restriccions en els beneficis que segons el BBVA obtindria a l’hora de controlar el Sabadell. Sí que sabem que, en el cas de l’ ocupació, eren 300 milions sobre un total de 850. Més d’un terç.
I és sobre la taula la gairebé segura venda del TSB, la filial britànica del Sabadell. Una operació que permetria al banc català donar més dividend als seus accionistes i, alhora, reduiria el seu volum. Una cosa que, en bona lògica, hauria de portar el BBVA a rebaixar la seva oferta.
Però, per avançar, l’opa necessitaria apujar el preu, malgrat que el context ha evolucionat clarament en sentit contrari. El dilema entre valor i preu.
