“La sortida a borsa és una oportunitat per accelerar”

Joaquim Agut, president executiu de Cirsa

El president executiu va forjar la seva carrera a General Electric després que el grup nord-americà adquirís l’empresa familiar Agut

JOAQUIM AGUT, CEO DE CIRSA

El conseller delegat de Cirsa, Joaquim Agut, a la seu de la companyia a Terrassa

Mané Espinosa

Joaquim Agut (Terrassa, 1954) dirigeix la companyia de joc i apostes Cirsa des de fa 20 anys. El veterà directiu va entrar al negoci amb Manuel Lao, fundador de l’empresa, el 2006 per ordenar-ne l’estructura, que havia experimentat un fort creixement mitjançant compres, i el 2018, amb l’adquisició per Blackstone, va perfilar el nou model de negoci amb l’aposta pels canals digitals. Ara es disposa a obrir una tercera etapa a l’empresa amb la sortida a borsa. El president executiu va forjar la seva carrera a General Electric després que el grup nord-americà adquirís l’empresa familiar Agut. Al gegant industrial, va arribar a treballar de bracet amb un mite del món dels negocis com Jack Welch quan va ser nomenat primer executiu a Europa. Entre el 2000 i el 2004, els accionistes de Terra li van confiar la tasca de provar de reflotar el portal d’internet.

Debut borsari

Debutarem a mitjans de juliol, potser una mica abans, i el toc de campana serà a Barcelona”

Què ha canviat al mercat per llançar la sortida a borsa ara?

Han passat diverses coses. La volatilitat es va posar a finals del primer trimestre a un nivell altíssim, segons l’índex VIX, cosa que vol dir que estava absolutament fora de control. Només durant la covid i la crisi del 2008 es va arribar a aquesta cota. És evident que aleshores els inversors no estaven disposats a invertir. Llavors, en un temps rècord de tres setmanes, va baixar a la meitat de les existents a finals de març, malgrat els aranzels i els conflictes geopolítics.

Quines altres raons?

A començaments de maig, vam llançar un bo de 300 milions d’euros i vam rebre sis vegades més demanda de la que necessitàvem, amb una base d’inversors que s’ha mantingut molt estable en les 21 emissions que hem fet al llarg d’aquests anys, per uns 8.200 milions d’euros. La decisió final va ser elevar la col·locació a 600 milions. Després de rebre un bo feedback dels inversors, veure dues o tres sortides a borsa al mercat europeu i observar l’evolució positiva de la italiana Lottomatica a la borsa, ens vam decidir a prendre la decisió.

Quina data han triat per al debut borsari?

Vam comunicar al mercat la nostra decisió de sortir a borsa el 18 de juny, de manera que el més lògic seria debutar aproximadament un mes després, potser una mica abans. Tocarem la campana a la Borsa de Barcelona. Com a companyia, fa molt de temps que estàvem preparats gràcies a la nostra experiència als mercats de deute per prendre la decisió en el moment adequat.

La companyia té el consell preparat o s’esperen canvis?

Tot està preparat. Actualment, el consell d’administració està format per dos vocals executius i dos representants de Blackstone. Una vegada la companyia surti a borsa, el màxim òrgan de governança integrarà el consell consultiu actual, amb cinc d’independents.

Cirsa vol captar 460 milions d’euros en l’operació. Quin és el percentatge de capital que volen col·locar?

Inicialment, teníem pensat una operació per aconseguir entre 700 milions i 800 milions, però la injecció de capital procedent del bo que vam refinançar ens ha permès fer una sortida de menys mida. Llançarem una ampliació que representarà entre el 20% i el 25% del capital.

Llavors, la valoració de la companyia se situa en uns 2.000 milions. Se situa a la banda baixa de la forquilla?

La valoració se situarà en aquests nivells. Creiem que és un preu competitiu, cosa que hauria de permetre que l’acció tingui un recorregut favorable.

Blackstone plantejarà altres col·locacions aquest mateix any?

La resposta estàndard és que això els ho hauries de preguntar a ells. Si el valor de l’acció es doblés, suposo que l’hi plantejarien. Tot i això, sí que puc dir que Blackstone està satisfet amb la seva situació a la companyia perquè s’han complert tots els objectius financers al llarg d’aquests set anys.

Entrar a l’Ibex és un objectiu?

Crec que tindrem una bona sortida a borsa, i que tenim uns resultats financers sòlids. Durant 54 trimestres consecutius fins a la pandèmia i els 13 posteriors, hem presentat millores en rendibilitat. Per capitalització borsària, estarà a prop d’aconseguir-ho i confiem que ho podrem aconseguir més endavant.

Quina és l’estratègia de la companyia després de l’operació?

El nostre model no canviarà amb aquesta operació. Tenim una estratègia sòlida i contrastada de treballar en mercats regulats i diversificar geogràficament i en tipus de joc. L’objectiu sempre és tenir una millora sostinguda del benefici operatiu. Sortir a borsa ens permetrà captar capital per reduir el deute i accelerar el creixement.

La companyia no s’endeutarà més per créixer?

Cirsa estudia invertir entre 400 i 500 milions en operacions de creixement els pròxims tres anys. Aquestes operacions seran autofinançades però, si en un moment determinat tenim una oportunitat, tenim capacitat per finançar amb les línies de crèdit actuals.

Quin és el nivell de deute en què la companyia se sent còmoda?

Quan aquest equip directiu va entrar el 2006, vam aconseguir reduir el deute fins a 2,2 vegades l’ebitda. Amb l’entrada de Blackstone, el 2018, el deute va pujar a 4,1 vegades l’ebitda perquè l’operació es va finançar amb uns bons i, des d’aleshores, l’hem anat reduint a 3,5 vegades. Estem acostumats a treballar amb uns nivells més baixos i, segon, el compromís que nosaltres tenim amb els inversors, és a dir, que a mitjà termini ens hauríem de moure entre 2 i 2,5. Per sota de dos, seria financerament ineficient.

On posarà el focus?

Tenim la sort que tots els mercats en què som presents, tant físics com digitals, tenen un creixement orgànic bo. Pel que fa a adquisicions, treballem en mercats que tenen una fragmentació enorme pel nombre d’operadors que hi ha en tots els països, i això ens dona una possibilitat de consolidació important. D’altra banda, també podem créixer geogràficament en mercats pròxims als que ja som presents. Som en 11 països del món. D’una banda, Espanya, Itàlia, el Marroc i, recentment, hem entrat a Portugal. També som en set països llatinoamericans. Són tots mercats molt estables. Hem fet una bona selecció i apuntem a economies que creixen continuant amb la nostra estratègia de diversificació.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...