L’actriu Màrcia Cisteró (Barcelona, 1972) és un rostre familiar als muntatges d’Oriol Broggi i d’Albert Arribas. I justament per dos muntatges de cadascun d’aquests directors ha estat guardonada amb el premi Margarida Xirgu 2025, a la millor actriu de la temporada. Les obres són Tots ocells i A Macbeth song, dirigides per Broggi; i Les bacants i Opereta imaginària, per Arribas. Només una altra actriu ha estat guardonada per quatre muntatges en les 51 edicions del premi: Anna Lizaran, el 1982.
En conversa amb La Vanguardia, l’actriu es mostra aclaparada pel reconeixement: “Veient a qui li han donat, em sobrepassa una mica, perquè són gent que admiro molt. Però estic molt contenta perquè aquest premi ve d’una gent que no em coneix personalment, i això és molt significatiu”.
El que és bonic d’aquest ofici és encarar nous reptes i jugar al màxim possible”
Els quatre muntatges són molt diferents, fet que subratlla la versatilitat de l’actriu. “És de les coses que més m’agraden quan em presenten un projecte, que siguin reptes –declara Cisteró–. He fet una tragèdia contemporània, una de clàssica, el Macbeth amb la música de The Tiger Lillies i en anglès, que va ser una bogeria; i després el text impossible de Novarina, passat pel sedàs d’Arribas, que sempre et porta a llocs insospitats. I quan acabes la temporada, penses: he fet tot això, me n’he sortit, i tinc ganes de més i més diferent. El que és bonic d’aquest ofici és jugar al màxim possible”.
Després de dos anys d’estudiar química, que no li van anar gaire bé, va entrar a l’Institut del Teatre. “Havia fet dansa i m’agradava l’expressió corporal –continua–. Els meus pares em van donar suport en tot i la que ara és la meva parella és qui em va ajudar a preparar les proves d’ingrés. Aleshores ni m’imaginava que, al cap dels anys, estaríem junts”.
“Quan vaig acabar el 96, ja vaig fer un muntatge al Grec i des de llavors sempre he treballat en l’àmbit escènic, fent d’ajudant de direcció, espectacles infantils, el que fos”, manifesta. Ara es dedica plenament a fer d’actriu, però encara manté una assignatura del seu vessant docent: “A la UAB hi faig un taller d’iniciació a la interpretació. És un lloc on em sento molt còmoda perquè m’agrada molt veure gent jove a qui interessa el teatre. Malgrat que no hi van gaire, tenen com una intuïció que allò els pot agradar. Penso que els ensenyo a entendre algunes coses del teatre i també estic creant públic jove”.
Quan li preguntem per si té ganes de fer algun paper en concret, respon que no: “Potser voldria fer una obra on hagi de cantar algunes cançons. M’agrada cantar, però em costa molt fer-ho en públic; són els reptes que m’atrauen. I també m’agradaria fer personatges joves des de la meva edat, com ara una Julieta amb 53 anys”.
Des del 2022, Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya organitzen el premi, en col·laboració amb l’Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Romea, i els mecenes Joan i Sandra Llavina, de Lexus.


