Les guerres les decideixen i les comencen els vells, però hi moren els joves. O, si em permeteu ser una mica més demagog, tolerin-me recórrer a una citació que ha circulat bastant en els últims anys: La guerra és un lloc on joves que no es coneixen ni s’odien es maten entre si, per la decisió de vells que es coneixen i s’odien, però no es maten.
La frase contundent s’atribueix a Erich Hartmann, que va ser un pilot de caces alemany durant la Segona Guerra Mundial i que és tingut per l’as més gran de l’aviació en la història del combat aeri. Se’l considera el responsable de fer caure 352 avions aliats, la immensa majoria soviètics. El Dimoni Negre, que és com el van anomenar els pilots russos, Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants, no va ser enderrocat mai i va reprendre la carrera militar a la Luftwaffe de la postguerra, després de passar-se deu anys presoner a la Unió Soviètica.
No va ser mai un pacifista, però sí un desenganyat de les guerres. I sens dubte que havia estat testimoni, encara que fos des de les altures, dels horrors del front oriental.
Anem per ordre cronològic: Vladímir Putin i Xi Jinping comparteixen edat i generació; tots dos tenen 72 anys. Benjamin Netanyahu en té 75. Donald Trump 79. I Ali Khamenei ja ha complert 86 anys de vida terrenal. Podríem continuar, però crec que resulta evident que estem davant d’un grup de gent anciana que, tot i això, decideix sobre la vida o la mort de milions persones.
No us espanta que una colla de la tercera edat estigui jugant amb coets i bombes nuclears?
A la Primera Guerra Mundial ja va ser exactament així. Milions de joves inflamats d’ardor nacionalista van lliurar la seva vida per la pàtria i els seus vells líders a la Gran Guerra, que havia de posar fi a totes les guerres i que va ser una confrontació espantosa i estèril.
Avui no estem millor, en aquesta gerontoguerra, on ni tan sols veiem, com sí que va passar al Vietnam, què està passant sobre el terreny.
Lee tambiénEls dos lladres
I sí, ja sé que una persona de setanta anys i escaig, fins i tot de vuitanta molts o noranta, pot continuar desitjant viure i estar bé de cos i ment. No passa sempre, però hi ha casos. Però, la veritat, no us espanta que aquesta colla de la tercera edat estiguin jugant amb coets i bombes nuclears?
Jo ja no soc jove, però sento un espant antic i renovat.