Màrius Serra, 35 anys de mots encreuats a ‘La Vanguardia’
Un nou llibre i reedició de ‘Verbàlia’
L’escriptor va rellevar Tísner com a autor del crucigrama diari en català l’1 de juliol del 1990
Màrius Serra amb les espardenyes que contenen un dels seus mots encreuats
El cap de Màrius Serra (Barcelona, 1963) no para de fer jocs de paraules: “Només expresso en veu alta un percentatge baix del que em ve al cap per no fer-me pesat”. Els mots són la passió que ha marcat la seva carrera professional en àmbits diversos. Novel·lista, enigmista i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Serra és, sobretot, un personatge estimat arreu dels Països Catalans, on ha trepitjat cada racó sempre que hi ha estat convidat.
Avui, 1 de juliol, s’esdevé un aniversari lluït: fa 35 anys que publica diàriament a La Vanguardia els mots encreuats en català, al costat dels castellans de Fortuny, que justament diumenge anunciava una pausa per un tractament mèdic. En el cas de Serra, va ser Tísner qui li va passar el relleu: “Jo l’havia entrevistat i li vaig demanar que em presentés el meu segon llibre, L’home del sac, i ell ho va fer, a la històrica llibreria Ona. I quan el vaig presentar a Nou Barris, hi va aparèixer sense avisar. Quan vam sortir, em va dir si volia ser el seu hereu”.
Amb l’aniversari arriba una nova edició de ‘Verbàlia’ i els 2.025 enigmes de ‘Paraula de verbívor’
Era l’any 1990 i Serra tenia 27 anys: “Ell estava engrescat presentant les seves memòries per tot Catalunya, va considerar que era el moment de passar el relleu i em va proposar substituir-lo fent els mots encreuats de La Vanguardia. I llavors em diu: ‘Començaràs l’1 de juliol perquè vull tancar el trimestre d’Hisenda’. Li vaig dir que sí, que m’obria el cel i que era un honor. Llavors no em feia el càrrec de la feinada que significava, i a més, i això no l’hi vaig dir, jo em casava el 30 de juny. Com que teníem previst marxar de viatge, em vaig començar a cagar a les calces, a veure què trigava jo a fer un encreuat. En vaig fer 60 per poder allargar la lluna de mel. Una feinada de por”. I fins avui.
Serra fa un recorregut per l’evolució dels mots encreuats: “Tísner volia que hi hagués una tradició de joc que anés més enllà de les definicions literals. A França molts escriptors també han sigut crucigramistes, com Tristan Bernard o Georges Perec, però a Espanya la tradició era literalista i molt fàcil, amb comptades excepcions, com Conchita Montes i el seu Damero maldito. Ara hi ha molts jocs de combinacions de lletres i això m’interessa menys, perquè valoro el llenguatge com a mètode de pensament, d’exploració i de relació, i això sempre implica un sentit, una semàntica, una literatura al darrere. La llengua per la llengua, sense la literatura, la trobo menys interessant”.
Em casava el 30 de juny i vaig deixar 60 crucigrames fets per poder allargar la lluna de mel
“Aquests 35 anys de fer els mots encreuats m’han donat dues coses importants: una estabilitat econòmica i la disciplina de la feina, cosa molt important perquè jo treballo molt però soc un dropo”, confessa, i explica el mètode de creació: “Els faig en blocs de set. De vegades hi poso una paraula intencionadament, perquè penso en algú o en alguna cosa. Començo per horitzontal 1 i la següent miro que combini bé amb consonants i vocals, i vaig omplint. I de les respostes en creo les definicions”.
Aquest aniversari coincideix amb un altre: els 25 anys de la primera edició de Verbàlia, que ara es torna a publicar, i que és el gran recull d’enigmística, una obra de referència que poques llengües tenen. De fet, és l’enciclopèdia de tots els jocs de paraules haguts i per haver, i en cinc llengües. “Si no parlem de la ficció, és l’obra més treballada i més transcendent que crec que seré capaç de fer –reconeix–. Per mi també va significar un abans i un després, però més enllà de la projecció o de la bona recepció que va tenir, dels premis i de les moltes edicions, amb traducció al castellà i l’italià, per mi significa el territori on em sento més còmode i que em ve més de gust de reivindicar en el territori cultural”.
I amb Verbàlia també surt un altre llibre, Paraula de verbívor (Empúries), que conté els millors 2.025 enigmes verbals, aplegats en 35 anys de mots encreuats a La Vanguardia, ordenats per nivell de dificultat. Un bon entreteniment per fer rutllar el cap. Això sí, pel que fa al seu hereu, Serra diu que no té cap intenció de jubilar-se.