Que l’admiració per l’espectacularitat no eclipsi el debat ètic.
Ja s’ha discutit prou a les xarxes si els dos cops de puny que li clava Ilia Topuria al seu rival mig estabornit a terra són una salvatjada i un acte amoral, o al contrari, res fora del normal en el món de les arts marcials mixtes i plenament legals a l'Ultimate Fighting Championship (UFC). El que toca ara és analitzar semànticament i pragmàticament les seves paraules posteriors, a micro obert, cara a cara amb un altre competidor vestit de paisà, Paddy Pimblett, que, al mateix ring, el desafia en un trash talk a un futur combat. Les paraules de Topuria són les següents:
–Look at me. I’m gonna submit you, you little pussy. I’m gonna put my balls on your forehead.
Traduït seria alguna cosa així:
–Mira’m. Et sotmetré, marieta. Et plantaré els meus ous al front.
L’anàlisi sintàctica no és la que busquem, però fent-hi quatre pinzellades localitzem en les tres frases, entre altres aspectes, un subjecte implícit (you) en l’imperatiu del verb look, dos subjectes sense elidir (I), dos complements directes (you i my balls), un vocatiu (you little pussy), i un complement circumstancial de lloc, que en algun racó han de reposar les pilotes (on your forehead).
L’anàlisi que interessa és semàntica i pragmàtica, perquè a cadascuna de les frases Topuria hi amaga conscientment una càrrega més profunda que se’ns pot passar per alt.
Look at me = mira’m, que amb aquest serrell ros de dolent de Karate Kid dubto que tinguis més visió que un yorkshire terrier.
I’m gonna submit you = et sotmetré, en el sentit que una de les opcions per guanyar en les arts marcials mixtes és la submissió del contrari per asfíxia o articulacions, fent-te una clau immobilitzadora.
Ilia Topuria després de proclamar-se campió.
I’m gonna put my balls on your forehead = perquè pot passar que quan et faci aquella clau, coincideixin les meves intimitats amb el teu cap. “Posar-les-hi al front és il·legal!”, es diu a X. Després de tota la literatura que se n’ha fet sobre si són ètics i legals els dos cops de puny que li he clavat a aquell mentre era a terra, n’he captat el sarcasme. Però per si de cas deixeu-me aclarir que, així com el Constitucional diu que l’amnistia és legal perquè no hi ha cap article a la Carta Magna –que he jurat per fer-me espanyol– que ho prohibeixi, a les regles de l’UFC tampoc s’hi diu que deixar-les descansar al front està prohibit.
Però més enllà de la semàntica d’unes paraules que, certament, formen part d’un trash talk amb intenció comercial que busca incrementar audiències i l’espectacle, i un cop analitzades les frases, hi ha un altre debat: Topuria és un model a seguir? I ho és per a nens i joves?
Lee también
Poc després de la baralla física i de la verbal, compareix en roda de premsa. “Li pregunten a Ilia Topuria si se sent invencible i la seva resposta caldria posar-la a totes les escoles”, escriu el mitjà @Eurosport_ES a X. La resposta, per resumir-la, és que no. Una obvietat, però d’acord, fem-la passar per una gran pensada.
L’hispanogeorgià té una gran quantitat de seguidors adolescents a Instagram i TikTok. Centenars de milers. És evident que la pujada d’adrenalina després d’haver guanyat el campionat dels pesos lleugers és un dels factors que el du a dir tot allò al ring. Per tant no se li pot demanar que s’expressi de manera més educada i correcta davant Pimblett. I Topuria no és un “mamarratxo” ni un “roí mononeuronal”. És un esportista excepcional i amb un discurs serè quan toca. Però el que sí que se li pot demanar a mitjans de comunicació seriosos és que no elevin a model per a nens i joves un lluitador d’un esport que combina boxa, kickboxing, jiu-jitsu brasiler, lluita lliure, judo i muay thai, entre altres. I menys encara d’un Topuria que, dues hores abans, n'havia deixat anar unes quantes de ben gruixudes.
