No anem enlloc, amb aquests insecticides tan respectuosos d’avui dia. Dos xuf-xufs i ja estan les mosques perfumades i preparades per anar de boda. No serveix de res ruixar l’habitació uns minuts abans d’anar a dormir amb una eau d’insecticide que firmaria la Cagolina Heguega. I aquí estic, ara, a la una de la matinada, aquí, amb el llum encès, assegut al llit amb el coixí del respatller recolzat al capçal, esperant que el que sigui que m’ha desvetllat s'atreveixi a tornar a volar per l’orella.
.
Què m’hi ha rondat? Mosca o mosquit? El brunzit és diferent, sí. Però sigui l'una o l’altre, mil vegades en mil nits m’hauré bufetejat l’orella en notar, mig adormit, el seu brum i mil vegades hauré fracassat en l’intent de matar-lo.
I ella, dormint tan plàcidament al costat. Sempre amb el son profund, sense assabentar-se de...
–Què fas amb el llum obert.
–Un mosquit. O una mosca, no ho sé.
–Un altre cop? “Sol, calor i mosques, comença l’estiu. A xalar, siguin feliços”, que deia aquell. Deixa-ho estar. Resigna’t, estira't i posa’t a dormir.
–Ni parlar-ne! Des del maig, que em torturen. Una picada de mosquit més i em fan el carnet de donant de sang prèmium. Ja t’ho he dit diverses vegades: Breaking bad, capít...
–Capítol 10, tercera temporada. Sí, ja ho sé...
–I aquest to condescendent amb la millor sèrie de la història? El Walter White al Jesse Pinkman, al seu laboratori clandestí metanfetamínic: “Hi ha una mosca. Hi ha un element contaminant. Volem puresa. No cuinarem més meta fins que no la matem”. Doncs el mateix, per evitar més alteracions del son...
S’ha tornat a clapar. Tapada fins al cap, ara. No podré fer-la servir d’esquer... Podria tenir raó, amb això que ho deixi estar. Total, si és mosca, doncs mira, no pica. Tampoc si és mosquit mascle. Són les femelles les que mosseguen la pell, i estadísticament hi ha més probabilitats que el de l’habitació sigui mascle. Fa quatre dies van alliberar 28 milions de mosquits tigre estèrils a Espanya perquè els ous no fructifiquin. Forma part d’una estratègia innovadora per eliminar l’espècie a anys vista.
Quin insecticida vam comprar? “Casa Jardín”? On vas a parar amb aquest nom! És el mateix que el que va fer servir aquell paio, el @perrete, al Bluesky: “M’he gastat mig pot... però al final he aconseguit que totes les mosques fessin olor de roses”.
Com a mínim, el nom del matamosques hauria de sonar onomatopeic, que en el nom està la cosa: Bloom, Zum, Raid... Trump.
Quin cas, en Trump. Pel sol fet de ser ell el president dels EUA, Netanyahu i Putin s’han vist amb les mans lliures per fer el que els plagui a Gaza i Ucraïna. Volta pel món com el gran insecticida contra les males bestioletes. L’Iran, ara. Però és just el contrari: la mosca que toca tanta porqueria que ho contamina tot allà on s’hi posa després. Hi haurà un dia que no hi serà i caldrà recomposar-ho tot. “Trump és com una mosca que caga per tot arreu i deixa la superfície bruta perquè la netegis”, li vaig llegir a X a @WackyThot.
Lee también
És mosca, en Trump. No de les comunes, sinó un tàvec, una mosca collonera. De les que mosseguen. Com Netanyahu, com Putin, com Al-Assad, com tants altres senyors de la guerra. D’acord, la que pica és la femella del mosquit, però qui pica de debò són homes. Són ells els que fan la guerra. Ho és en la immensa majoria. Fins i tot ara, quan les estructures de poder ja no són tan masculines com fa anys. Són ells els que ens treuen la son. I no fan pas la cara d'esdevenir una espècie en extinció.
–Això és fals, carinyo. Les guerres no són una qüestió de gènere, sinó de circumstàncies.
–Que no dormies? Merda! Una altra vegada! Voltant per l'orella! No l’he enxampat! Mil i una vegades de fracàs, ja. Què hi farem. A clapar.
