Europa tornarà a debatre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec. I serà molt aviat. Tot just havien passat unes hores des de l’inici de la presidència danesa del Consell de la Unió Europea quan el Govern espanyol va demanar oficialment al danès que inclogués aquest punt perquè sigui debatut i votat en la pròxima reunió del Consell d’ Afers Generals de la UE, el 18 de juliol. Segons ha
pogut saber La Vanguardia , la presidència danesa ha acceptat aquesta petició, de manera que els Vint-i-set s’hauran de tornar a pronunciar dos mesos després de l’últim intent.
Des de Dinamarca, expliquen que el país vol mantenir la neutralitat. Per tant, si Espanya considera oportú tornar a debatre la qüestió no hi posaran objeccions. Es tracta d’una iniciativa del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va trucar dimarts al seu homòleg danès, Lars Lokke Rasmussen. El mateix dia el secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, també es va posar en contacte amb la ministra danesa d’Afers Europeus, Marje Bjerre. Sampedro va ser la persona que va defensar la qüestió per part del Govern central a la reunió del maig i, en principi, també ho farà aquesta vegada.
El Govern espanyol creu que, si Alemanya cedeix, la resta de socis de la UE donaran el vistiplau a la proposta
El ministeri d’Albares torna a la càrrega aprofitant la sintonia ideològica de l’ Executiu de Pedro Sánchez amb el de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, una de les poques figures de la socialdemocràcia que encara governa a Europa. “ Espanya compta amb el suport i la col·laboració danesa i ha demanat de portar-ho al pròxim Consell d’ Afers Generals per decidir”, asseguren fonts d’ Exteriors.
De fet, la ministra Bjerre va
ser una de les que es va pronunciar a favor de la qüestió el 27 de maig. També altres països com Bèlgica, Portugal o Malta. En aquest últim intent, sota la presidència polonesa, no es va arribar
a votar, malgrat que la iniciativa espanyola va estar en l’ordre del dia fins a l’últim moment. Finalment, es va posposar la votació fins que Madrid aconseguís
resoldre els dubtes expressats per un grup d’almenys set països que encara necessitaven aclariments sobre l’ encaix jurídic i financer
de la proposta. Espanya va prometre que continuaria treba-
llant amb els països escèptics
per tornar a intentar-ho.
El 18 de juliol pot ser aquest moment. La pregunta ara és si aquest mes que ha passat el Ministeri d’Albares ha estat prou per convèncer els països escèptics o es tracta només d’una tècnica del cap de la diplomàcia espanyola per mantenir l’atenció sobre el cas. Alguns països disconformes, com Alemanya, Àustria o Itàlia, són pesos pesants de la UE amb caps de govern conservadors que no tenen cap interès a fer un favor al PSOE, i és un tema que requereix unanimitat, de manera que si un el veta no prospera.
Pel que fa a l’àmbit financer,
tot i que Espanya s’hagi compromès a abonar el cost tècnic i material que implicaria el reconeixement de les tres llengües, encara hi ha qui tem que en el futur un altre govern de diferent signe polític es negui a sufragar aquestes partides. La Comissió Europea va estimar en un informe preliminar que seria de 132 milions d’euros, un càlcul aproximat basat en les estimacions del gaèlic, l’última llengua que va obtenir l’oficialitat. D’altra banda, hi ha països que no tenen clar l’argument espanyol que les opinions dels serveis
jurídics del Consell –que tenen dubtes sobre si s’han de reobrir els tractats per afegir aquestes tres llengües– no són vinculants.
A la pràctica, el gran problema és a Berlín. El 27 de maig el ministre alemany va ser el primer que va parlar per manifestar els seus dubtes i la seva negativa va obrir la porta que els altres el seguissin. El nou Govern alemany l’encapçala el canceller Friedrich Merz, de la CDU, un partit amb excel·lents relacions amb el PP, que al seu torn va dur a terme una immensa pressió per evitar que tirés endavant l’oficialitat. Però Merz governa en coalició amb els socialdemòcrates de l’SPD, i el PSOE va començar ràpid a prémer aquesta tecla per provar de decantar la locomotora alemanya. De fet, dos dies després, a Aquisgrà, el ministre Albares va aprofitar la cerimònia de lliurament del premi Carlemany per pressionar Berlín.
L’ Executiu espanyol creu que si el mur alemany cau, la resta
de contraris s’amagaran o no
tindran ganes de parlar-hi en
contra. Tampoc la Itàlia de Giorgia Meloni.
