Espanya arribarà en poc temps a l’emblemàtica xifra de 50 milions d’habitants. Els que pentinen ja una mica de cabells blancs recordaran que el 1975 hi havia un programa de televisió, a l’única emissora que existia aleshores, que es deia 35 millones de españoles , presentat pels llavors populars Alfredo Amestoy i José
Antonio Plaza. En 50 anys s’ha passat de 35 milions a 50 milions, un augment molt considerable, però que queda petit si ho comparem amb el nombre de turistes que han entrat al nostre país: el 1975 van arribar uns 27 milions de visitants i l’any passat es va registrar la xifra rècord de 94 milions.
Valguin aquestes xifres per fer-nos una idea que l’increment de població tan gran que es passeja per Espanya obliga a tenir uns sistemes de transport adequats per al repte monumental que això suposa. I el país no pot fallar en el servei que ofereix, primer als seus ciutadans, i després a tots aquells turistes que s’acosten a visitar-nos.
I si el que ha passat aquesta setmana en els transports ferroviari i aeri ha de ser la tònica de l’estiu, el Govern de Pedro Sánchez té un altre problema. Els mitjans podem tenir la fixació de preocupar-nos pel futur de la trama de Santos Cerdán i companyia, però el que altera realment la població en general és viure situacions com les patides a l’estació d’ Atocha dilluns i dimarts passats i a l’aeroport de Barajas ahir, en un cas, produït per un problema en una línia ferroviària que va afectar bona part de la xarxa, i en l’altre, per un error informàtic que s’afegia a una falta de personal per atendre el control de passaports.
No deu ser gens fàcil orquestrar tot un sistema de comunicacions i una logística per respondre a les exigències d’uns 144 milions de persones, entre veïns i forasters, encara que no tots coincideixen al mateix temps. Però l’ Administració ha de fer l’esforç de garantir-los la mobilitat. Avui dia, a més, amb el recurs fàcil de les xarxes socials, qualsevol usuari ho viralitza i converteix una demora en un drama nacional. El gran repte per al Govern és que no sigui notícia i aconseguir una cosa tan bàsica com que el país funcioni.
