Dues persones mortes i més de 5.500 hectàrees afectades, majoritàriament de cultiu agrícola, constitueixen el balanç de l’incendi de Torrefeta i Florejacs, declarat dimarts a la comarca de la Segarra. Es tracta del primer incendi de l’any qualificat de greu, i n’hi ha per a això i per a molt més, atès que en poques hores han cremat gairebé onze vegades més hectàrees que les calcinades l’any passat a tot Catalunya. I també perquè des de fa tres anys, quan es va produir el de Portbou, no s’havia registrat aquí cap incendi amb víctimes mortals.
Salvador Illa, president de la Generalitat, va suspendre l’agenda que tenia prevista per ahir i es va traslladar a la zona del sinistre, on va encapçalar les reunions al centre de comandament instal·lat a Guissona i va pronunciar unes paraules que il·lustren la magnitud de la tragèdia: “Els incendis d’ara ja no són com els d’abans”. En efecte, no és habitual que el foc generi un pirocúmul (una columna de foc i cendres) de fins a 14 quilòmetres d’alçària, que les flames avancin a la velocitat infreqüent de 28 quilòmetres per hora, que desencadenin vents erràtics i de gran intensitat, que l’energia del foc arribi a una dimensió terrorífica i que la suma de tots aquests factors propiciï un foc que David Borrell, cap de bombers de la Generalitat, va definir com “de sisena generació” –d’efectes extrems– i també com un incendi “fora de la capacitat d’extinció” en el moment àlgid.
Dos morts i més de 5.500 hectàrees afectades, balanç del primer incendi greu de l’any
Si les paraules d’ Illa perfilen una preocupació genèrica, les de Borrell ens indiquen que determinats focs, en certes circumstàncies, són senzillament incontenibles. La qual cosa suposa una novetat inquietant. Excepte en casos excepcionals, crèiem que amb l’activitat sempre esforçada i sovint heroica dels bombers n’hi havia prou per apagar les flames. Ara ens diuen que les condicions han canviat i que es tem que hi hagi altres sinistres com aquest, contra els quals, en certes fases del seu desenvolupament, no s’hi pot fer gairebé res.
És altament probable que els bombers, davant les noves dificultats, provin de desenvolupar estratègies innovadores per combatre aquests focs que en l’actualitat semblen incontrolables. Però també és indiscutible que la dificultat més gran que ara presenten les extincions obliga a redoblar els esforços preventius. La llista de tasques que convé emprendre és,
en aquest sentit, extensa. Va des d’incrementar les feines de neteja dels boscos fins a la millora dels mitjans amb
què compten els bombers, passant per una conscienciació col·lectiva, ja que encara es produeixen molts focs a causa de negligències inadmissibles, per no parlar dels que són directament intencionats.
Els bombers admeten que sinistres com el de la Segarra desborden la seva capacitat d’extinció
Les condicions meteorològiques que es pateixen aquests dies al país, també en bona part d’Europa, i les fosques previsions científiques sobre el seu agreujament en mesos i anys venidors fan innecessari insistir en la conveniència d’intensificar la lluita contra la crisi climàtica. Només els qui obeeixen a interessos polítics inconfessables, o de sectors relacionats amb certes indústries, neguen l’evidència d’aquesta crisi. Però tots els esforços que es puguin fer en l’escena local
per reduir-la tindran efectes limitats sense unes polítiques coordinades i solidàries a escala mundial, dissenyades per tal de frenar l’escalfament de la Terra, aturar el desglaç dels pols, contenir la pujada del nivell del mar que amenaça de negar illes i costes, així com aturar altres fenòmens ja perfectament descrits per la ciència que ens adverteixen, dia rere dia, dels aspectes negatius de l’anomenat antropocè.
L’incendi de Torrefeta i Florejacs, el més greu registrat a Catalunya al llarg dels darrers anys, va quedar finalment controlat ahir a la nit. Convé no abaixar la guàrdia, mantenir l’actitud vigilant. El risc d’incendi continua sent elevat a moltes comarques catalanes. Travessem una conjuntura particularment volàtil. Fa falta molt poc per provocar sinistres de conseqüències espaordidores. Tots els esforços que es puguin fer per evitar-los seran pocs. Ens referim a esforços institucionals i professionals, esclar, però també als preventius de tots i cadascun dels ciutadans. L’estació estiuenca, pròpiament dita, encara està en la fase inicial. Però ja hem pogut comprovar, consternats, el que ens pot portar. Les previsions de nous episodis d’altes temperatures són
damunt de la taula i, amb elles, les de nous incendis extrems. Ja ho hem dit: tota prevenció serà poca.