Una olor de fum persistent envaïa ahir la residència de la tercera edat Cal Tomeu, a Cabanabona, una de les localitats de la Segarra afectades pel foc iniciat dimarts a Torrefeta i Florejacs, que ha calcinat 5.577 hectàrees, la majoria agrícoles, segons el recompte provisional fet pels Agents Rurals. La Montse, una de les treballadores d’aquest centre, explica que, alertats per les flames i la fumarada que penetrava a dins de l’edifici, van col·locar mascaretes als cinquanta residents, uns dels quals està a punt de fer 100 anys. Atemorits per la situació i per la fragilitat dels residents van esperar diverses hores confinats al menjador, en espera que els avisessin que ja no hi havia perill. Cap a les onze de la nit van poder anar a les habitacions i descansar. A pocs metres de Cal Tomeu hi viu Josep Torra, granger i agricultor jubilat que ha patit pèrdues als seus camps, com tants altres veïns de la Segarra, que aquests dies han començat a recollir cereals.
Torra explica que la seva família evita les hores més tòrrides per sortir a collir, i així minimitzar riscos d’incendi. En la memòria guarda el record del foc del 2009, que va afectar una superfície semblant, unes 5.000 hectàrees, als mateixos paratges. La primera hipòtesi que valoren els investigadors, el cos d’ Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra, sobre la causa d’aquest sinistre és l’espurna despresa per una màquina que collia ordi, en una finca de Patamolls de Granollers, a Torrefeta i Florejacs, possibilitat encara sense confirmació oficial. Dimarts s’havia decretat el nivell 3 del pla Alfa, que determina “perill molt alt d’incendi forestal”. En aquesta situació cal comunicar la realització de tasques agrícoles amb aquesta mena de maquinària als Agents Rurals, tràmit que el propietari hauria dut a terme.
Josep Torra comenta que ara és època de recollir el cereal i que la normativa obliga els agricultors a portar extintors i aigua per sufocar possibles focs,
a més de comunicar la zona exacta on es desenvoluparà l’activitat.
“En el passat he tingut algun petit ensurt, i ara, quan arribem a aquestes temperatures, a 40 graus, no sortim al camp; durant les hores de més calor no s’hauria de treballar”, reflexiona al costat de la residència Cal Tomeu, recolzat en un paret d’heura coberta de cendres negres. A l’altra banda del carrer encara es veu fum i apunta alguna petita flama d’una construcció on hi havia bales de palla. A en Josep també se li ha cremat un magatzem amb cereal, però, entristit, s’estima més no tocar aquest tema. Afortunadament ha salvat la granja de porcs “gràcies a un canvi en la direcció del vent”. Les pluges de la primavera han afavorit una producció excel·lent, hi havia molt d’optimisme després de tres temporades nefastes per la persistent sequera en aquesta terra de secà.
“Dimarts a la tarda vaig trucar a la meva dona perquè es tanqués a casa, jo era a la granja i el meu fill va sortir amb el tractor a llaurar per fer tallafocs, com molts altres veïns. Les flames van envoltar el poble”, explica en Josep assenyalant la pista que enllaça Cabanabona amb Coscó, un dels nuclis del municipi d’Oliola, a la Noguera. Va ser a Coscó on van perdre la vida dues persones, el propietari d’una explotació ramadera i un treballador. El primer hauria anat en ajuda del segon, que es trobava malament pel fum, però en un moment determinat de la marxa van parar, van sortir del cotxe i ja no hi van poder tornar a pujar. El president de la Generalitat, Salvador Illa, que ahir es va desplaçar al centre d’operacions instal·lat a Guissona, va declarar jornada de dol el dia d’avui a Catalunya per aquestes dues pèrdues.
Aquest és el foc més devastador d’aquest any: la majoria de les 5.577 hectàrees calcinades són agrícoles, de cereals, tot i que també hi ha un percentatge encara per determinar de massa forestal.
El fum va penetrar en una residència de la tercera edat; els avis es van protegir amb mascaretes
El cap de Bombers de la Generalitat, David Borrell, va reiterar que estem davant una nova era d’incendis terribles, de sisena generació i de conseqüències imprevisibles. Primer, a les 14.30 hores de dimarts, va saltar l’alarma pel foc de Sanaüja (Segarra), que es va aconseguir controlar quan va arribar la mitjanit, però el més greu havia d’arribar amb el de Torrefeta i Florejacs, del qual es va donar avís passades les cinc de la tarda. La virulència de les flames va superar la capacitat d’extinció dels bombers i en aquestes condicions només cal vetllar per la seguretat de la població amb el confinament i de tots els agents. Borrell va subratllar ahir el comportament erràtic del foc, amb una velocitat punta de 28 quilòmetres per hora, una de les més elevades registrades mai a Europa, amb vents que van assolir els 120 km/h i amb un pirocúmul que es va elevar més de 14.000 metres fins a desplomar-se. Un pirocúmul és un núvol de tempesta causat pel foc intens d’un incendi.
Borrell va afegir que “la influència de les tempestes properes ho va complicar tot”, però que quan va començar a caure la pluja es va veure la llum al final del túnel i, passades les 22.30 h, es va poder estabilitzar el foc. La previsió era donar-ho per controlat a última hora de la tarda d’ahir, una vegada sufocades les fumaroles que encara afloraven a les comarques afectades, la Segarra, la Noguera i l’Urgell, però no es va poder fer aquest pas fins a les 22.08 hores.
“Els focs no són com abans. Quan t’expliquen com evolucionen, se’t posa la pell de gallina. Són incendis molt perillosos”, va manifestar ahir Salvador Illa, en una visita al centre d’operacions habilitat al poliesportiu de Guissona. El president de la Generalitat va recordar que davant aquesta mena de successos, per més recursos que es facin servir, la intensitat de les flames supera la capacitat dels bombers per combatre-les. “L’estratègia és protegir-se i minimitzar els danys”, va remarcar. El confinament de dimarts va afectar uns catorze mil veïns d’una desena de localitats fins poc després de les onze de la nit.
Ahir es van començar a avaluar els danys, des de collites destruïdes fins a cases i magatzems cremats. En funció dels resultats, la Generalitat estudiarà si s’articula alguna ajuda.
Illa va insistir que els focs actuals no són com els d’abans, els de fa 20 anys, “són molt mes perillosos” i avancen molt de pressa. “La gent ho veu lluny i diu, ‘tinc temps’. No, no tens temps de res. El foc va molt de pressa”, va comentar alhora que va advertir que aquest serà un estiu “complicat”.
Josep Torra constata que quan al seu poble, a Cabanabona, van albirar el fum, el van veure molt, molt lluny, però que en menys de dues hores el poble ja estava envoltat per les flames. “Hi havia una gran fumarada i molt poca visibilitat i de sobte es va veure al cel una cosa com un tornado; hi va haver un canvi en el vent i el foc va avançar en direcció a Agramunt”, descriu el ramader.
Josep Torra, agricultor: “Hi havia molt poca visibilitat i de sobte es va veure al cel una cosa com un tornado”
La pista que enllaça Cabanabona amb Coscó, d’uns 6,5 quilòmetres, mostra als dos costats l’impacte de l’incendi. Tot cremat. Camps de cereal per recollir i el lleu rastre de monticles de palla dels quals ahir encara emanava un inquietant fum. Un panorama desolador.
Una fumarada negra també va envair Coscó, explica un veí, Ramon. “A les dues vaig arribar a casa després de la feina i vaig veure el foc de Sanaüja, vaig dinar, vaig fer una migdiada i cap a les 18.30-19 hores ja havia arribat al poble el segon incendi, els agricultors van sortir amb els tractors per fer tallafocs”, explica en Ramon lamentant la mort dels dos homes que no es van poder escapar de les flames.
