Junts per Catalunya vol desenvolupar un òrgan judicial català propi, el Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà de les esmenes que ha registrat al Congrés dels Diputats en la tramitació de l’anomenada llei Bolaños . Es tracta d’un organisme recollit a l’Estatut d’Autonomia del 2006, si bé diversos articles que el regulaven i amb què es dotava de competències van ser retallats per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010. No s’ha posat mai en marxa.
Al primer article sobre l’ens, que va ser tombat i ara apareix en la justificació de JxCat de la seva esmena, s’apuntava que el Consell de Justícia de Catalunya és “l’ òrgan del poder judicial a Catalunya” i que “actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sense perjudici de les competències d’aquest darrer”. Entre les competències que ara es volen regular hi ha aspectes com ara els nomenaments o els expedients disciplinaris, qüestions que corresponen al CGPJ.
JxCat també demana l’obligatorietat del català per exercir a Catalunya i suprimir l’Audiència Nacional
Quan es van declarar inconstitucionals alguns punts del primer text, des de l’ Alt Tribunal es va apuntar que les competències d’aquest òrgan s’havien de desenvolupar en una llei orgànica d’àmbit estatal sobre la matèria judicial. Per això, expliquen fonts de la formació, JxCat ha volgut aprofitar la tramitació de la llei Bolaños , que proposa canvis substantius en la tasca dels fiscals i en l’accés a la carrera judicial. De fet, el grup que comanda Miriam Nogueras no va presentar una esmena a la totalitat quan es va abordar per primera vegada a la Cambra Baixa la reforma a què s’oposen la majoria de les associacions de jutges i fiscals, sobretot les de caire més conservador.
Fonts de la formació postconvergent afirmen que la reforma que proposa el Govern de Pedro Sánchez és “parcial” i sobre qüestions que afecten l’ Executiu central, mentre que Junts, segons aquestes fonts, propugna que la reforma del sistema sigui perquè el sistema judicial espanyol “s’assembli al dels països europeus i al dels sistemes democràtics”. En aquest sentit, algunes de les esmenes tècniques tenen a veure amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE).
Amb tot, les negociacions entre postconvergents i socialistes, fins que el PSOE designi un nou interlocutor que substitueixi Santos Cerdán en la reunió del comitè federal de dissabte, estan ara per ara congelades.
Al paquet d’esmenes de Junts, de 109 pàgines, a més, es reclama la supressió de l’ Audiència Nacional, considerat per diversos actors polítics com un “tribunal d’excepció que no té cap mena de sentit avui”; que els jutges que exerceixen en territoris catalanoparlants tinguin l’obligació de saber català; recuperar algunes competències per a la figura dels jutges de pau, com ara que puguin intervenir en divorcis sense menors a càrrec i altres qüestions d’àmbit civil o penal amb delictes lleus en què no cal que hi hagi un procurador; limitar les funcions jurisdiccionals del Tribunal de Comptes; eliminar l’article que va permetre suspendre els polítics independentistes quan van ser empresonats, el 384 bis de la LECrim, i també alguns aspectes de les reformes legals que va registrar JxCat per combatre la multireincidència, com ara que robar un mòbil
–amb dades personals– tingui una pena més elevada que la que implicaria un furt d’un objecte del valor econòmic del terminal.
Un altre aspecte que demanen des de la formació de Carles Puigdemont i Jordi Turull és que hi hagi responsabilitat penal per als jutges que delinqueixen, amb tribunals que s’elegeixin per sorteig i incloguin també persones alienes a l’àmbit
judicial.
