Un bany de realisme va submergir ahir el públic que va assistir a l’auditori RBA per escoltar Robert D. Kaplan, periodista i un dels analistes de referència internacional dels últims anys. Després de dècades en què l’economia ha estat l’única norma en les relacions internacionals, el retorn de la història en forma d’una successió de conflictes globals sembla l’escenari adequat per a aquest periodista d’aire professoral que assegura que, per entendre el món, llegeix cada vegada més literatura i menys política.
Kaplan es va donar a conèixer el 1993 amb títols com Fantasmas balcánicos , que anticipava l’esclat sagnant que s’havia de produir en aquest racó d’Europa. Però va ser un article publicat a The Atlantic el 1994, La anarquía que viene , el que va suscitar l’interès dels cenacles del poder a Washington. El periodista descobria en un viatge a l’ Àfrica occidental una regió a punt del col·lapse, per raons demogràfiques i de falta de recursos, que anticipava el caos que –deia– amenaçava el món.
“El pacifisme europeu ha estat un luxe pagat pels contribuents dels Estats Units durant 80 anys”
Al seu últim llibre, Tierra baldía , Kaplan alerta del perill d’autodestrucció de les democràcies, que veu en crisi permanent. Compara el sistema mundial amb la República de Weimar (1918-1933) un període d’inestabilitat que va acabar amb l’ascens de Hitler al poder. “La tecnologia ha derrotat la geografia, ha encongit el nostre món. Estem tots atrapats, junts com mai abans”.
Segons aquest autor, la tecnologia i la connectivitat poden ser meravelloses, però des del punt de vista geopolític, “sempre hi ha una guerra o una crisi en algun lloc que afecta una altra regió”. De la mateixa manera, argumenta, la globalització va ser malinterpretada als anys noranta. “Se la va veure com a una cosa positiva, però en realitat divideix les
societats per la meitat”. Una de global, que viatja i viu bé. L’altra meitat es queda enrere i “va ser la que va triar Donald Trump”.
Kaplan va tenir paraules àcides per a Trump, de qui va dir que “no té capacitat de concentració. Pot llegir el mòbil, però no coneix la història. No llegeix llibres”. Per això va raonar la seva posició cap a Europa, assenyalant que “Europa no significa res per a ell, emocionalment o històricament”.
L’assagista va dir que no s’havia sentit sorprès per la rapidesa dels canvis empresos per Trump així que va arribar a la Casa Blanca. “Els seus anys fora del poder, va nomenar gent per desenvolupar plans. Molts dels atacs que veiem [a les universitats, a les agències federals] no són idea de Trump, sinó del seu equip. Però m’agradi o no (i no m’agrada) som davant una presidència històrica”.
Kaplan va ser molt crític amb la retallada de la burocràcia que ha sustentat la política exterior americana. “Sense diplomàtics, sense especialistes, no pots fer gaires coses. Trump està provant de destruir aquesta burocràcia, cosa que, en última instància, debilita el poder dels Estats Units”.
Durant la primera meitat dels noranta, els articles de Kaplan van anar a contracorrent dels pensadors i els think tank liberals aleshores hegemònics. Però el seu realisme (un pessimisme que beu d’autors com Roger Scruton, una cita del qual encapçala el seu últim llibre) encaixa avui amb el pessimisme que s’ha apoderat de les elits i les cancelleries occidentals. Per això la crítica del periodista va ser especialment punyent amb Europa. Interrogat sobre el pacifisme com un èxit de les societats europees, va respondre que “ha estat un luxe pagat pels contribuents dels Estats Units durant 80 anys, però això es va acabar el febrer del 2022, amb la invasió russa d’ Ucraïna”. Ha estat el finançament americà de la seva seguretat la que ha permès a Europa “parlar sobre dret internacional mentre la resta del món vivia sota el poder i els interessos” va postil·lar.
L’autor de Tierra baldía va explicar que la matança del 7 d’octubre del 2023 perpetrada per Hamàs ha donat una oportunitat única a Israel per redissenyar tot l’Orient Mitjà. “Pot ser que Benjamin Netanyahu no agradi, però és una figura històrica mundial. S’escriuran biografies sobre ell d’aquí 50 anys, quan ningú no recordi a gaires primers ministres europeus” va emfatitzar.
Per Kaplan, Israel no vol dominar la regió, només destruir el règim actual iranià, al qual considera un factor desestabilitzador per a la zona. I va vaticinar: “La guerra amb l’ Iran permetrà a Netanyahu acabar la guerra a Gaza. Anirà aviat a Washington i crec que oferirà a Trump més flexibilitat sobre Gaza”.
El periodista va dir que li
costa de veure un espai per a les Nacions Unides en un món on el poder tou va a menys –“ningú no recorda el nom del seu secretari general”–. I de Vladímir Putin va assegurar que és el dirigent rus que ha tingut més poder des dels anys soviètics posteriors a Stalin. “Ell pensa que, com més duri la guerra, més temps serà al poder”, però va sentenciar que Rússia s’està debilitant cada dia. Més sorprenent va ser la seva caracterització sobre la Xina, protagonista avui d’estreta pugna amb
els Estats Units . “La Xina està avui governada per Xi Jinping de manera extremament autocràtica i leninista”.
En la trobada va exercir com a amfitrió el president del grup RBA, Ricardo Rodrigo, que va
estar acompanyat per Javier
Godó, comte de Godó i editor de La Vanguardia .
