En família, en parella, en grups d’amics, en grups amb guies... Mòbil en mà i cada vegada més aviat, per evitar els embussos que ells mateixos provoquen als passadissos mentre escullen un vas de plàstic amb fruita tallada i es fan una foto. Un suc, una empanada o un fregit. Una altra foto. Una ració de paella o potser una ostra. Foto segura. This is la Boqueria, el mercat que l’any passat va registrar més de 23 milions de visites. El mercat que, coincidint amb les obres de la Rambla, aborda una reforma que va més enllà de la necessària remodelació física i planteja un altre canvi molt més complex: la recuperació de l’essència d’un mercat que fa anys que viu entregat al negoci del turisme.
“Ja només venim a comprar a la triperia i a la carnisseria... Quan ells es jubilin, no baixarem més; això ja no és el que era...”, lamenten la Neus i en Jordi, mestres jubilats, veïns de les Corts, filla i gendre d’una carnissera que es va retirar en aquest mercat. Empenyen un dels pocs carretons de la compra que circulen aquest matí per la Boqueria. Costa molt de veure carros, i encara més veure alguna parada que ja no tingui o tot el taulell o bé una bona part d’aquest últim ple de productes elaborats i a punt per menjar. “ Guapaaa! Una empanada?”, crida una venedora a una turista. També ofereix rotllets de pollastre i broquetes molt variades.
Al número 953, la carnisseria Tere, una de les poques parades que queden sense cap reclam per al visitant de passada. Davant el taulell, clients que venen a buscar cabrit, carn de vedella o be. Darrere, les germanes Marta i Tere, la cinquena generació de carnisseres de la família. S’han resistit a treure partit al turista de Barcelona. No tenen croquetes, ni couen les seves hamburgueses. “No hem volgut abaixar ni abaixarem el nivell d’exigència; fer bons preparats requereix unes mínimes condicions i això té un preu... no ens compensa”, conclouen. Aguanten amb fidels clients i restaurants del barri (molts també viuen del turisme), satisfets amb el seu producte. Expliquen que quan la seva mare portava la parada, hi havia 61 carnisseries a la Boqueria, que quan la Tere s’hi va incorporar (el 1988), n’eren 41. I ara? “Ara en quedem cinc”. Els seus fills no continuaran amb el negoci. Amb elles dues s’acaba aquest històric negoci.
“Ja només venim a la triperia i la carnisseria; quan es jubilin, no baixarem més... això ha canviat molt”
Al costat de la carnisseria Tere, Laura i Marc Besora (parada número 536). També van per la cinquena generació de venedors de verdura, fruita del país i exòtica i herbes aromàtiques. També serveixen a restaurants i també s’han resistit a tallar fruita i a vendre sucs.
Molt diferent és la visió a la parada número 237, Fruits de la Terra Ribas. Al capdavant, Gemma Ribas, que ja no ven peces de fruita. Els seus pares tenien finques agrícoles i van deixar el mercat Galvany a començaments dels setanta perquè tancava a l’agost –el barri quedava buit durant les vacances– i la fruita i la verdura se’ls podria. Es van mudar a la Boqueria, sempre obert. “Però aquest barri –Ciutat Vella– ha canviat, ja gairebé no queden veïns, i si canvia el barri, canvia el mercat, aquí només venen turistes... es pansia el gènere... havíem de tirar-lo i durant uns anys ho vam passar molt malament”, explica la Gemma. Fins que van reconvertir la parada: la meitat, fruita que tallen al soterrani que tenen sota mateix, i l’altra meitat, empanades i rotllets de pollastre o verdura que escalfen al moment. A punt per menjar (o beure). Com The Boqueria Chicken, el Mediterranean Food, el Juicy Juice, el Mama Juice Boqueria, l’ Sprimfruit, el D- Gust, el Mery’s Market i tants d’altres.
A la parada de la Gemma Ribas hi treballen deu persones i sí que tenen relleu generacional assegurat. A ells la reconversió que planteja la direcció del mercat per recuperar l’essència de la Boqueria, i amb això, els barcelonins, no podia anar-los pitjor. “Fa un any vam invertir 300.000 euros per fer tota la parada nova i ara ens diuen que ens canviaran de lloc”, explica indignada. L’espai que ocupa serà una de les zones que s’ha decidit esponjar, deixar sense parades... A més, haurà de tenir un mínim de 40% de producte fresc, i si és una fruiteria, res d’empanades.
La reforma suposa la redistribució dels 180 establiments, eliminarà parades i delimitarà l’oferta
“La Boqueria té prou espai –1.500 metres lineals de taulell, davant els aproximadament 500 de Sant Antoni o de Santa Caterina– i capacitat per donar resposta a la demanda turística i oferir més producte tradicional”, assegura Màxim López, gerent de l’ Institut Municipal de Mercats. Insisteix que la Boqueria “continua sent el millor mercat del món per la varietat de producte que s’hi pot trobar: tenen més de 2.000 referències”, afegeix.
El gerent explica que el treball de diagnòstic de la situació ja està fet i que s’està compartint amb els comerciants, “perquè aportin els seus punts de vista; ells ho acabaran decidint”. Durant les últimes setmanes s’han convocat els venedors per sectors. “Podran tenir producte elaborat de cinquena gamma per escalfar i vendre, però si la parada és de bacallà, podran fer bunyols de bacallà, no pas d’una altra cosa”, explica López. El nou reglament planteja un mínim de 40% de producte fresc, inspeccions regulars per assegurar el seu compliment i sancions per a qui no ho compleixi.
Tot i això, expliquen alguns concessionaris, l’actual reglament ja estableix un percentatge del 50% que molt pocs compleixen. El nou està previst que s’aprovi abans de final d’any. No serà fàcil, la Boqueria compta amb 180 establiments i interessos i negocis molt dispars. Per exemple, des de fa anys les parades enfocades al turisme volen obrir els diumenges. “I si un concessionari ho demana, cal votar... ara per ara sempre ha sortit que no”, expliquen.
“La Boqueria pot atendre el turisme i mantenir el producte tradicional”, afirma el gerent
L’objectiu de l’Institut Municipal de Mercats és que el canvi sigui visible a partir del 2027. Està previst reformar tota la façana de la plaça Gardunya, la coberta i reformular la distribució interior de les parades i la seva oferta per garantir la singularitat de l’històric mercat de Barcelona. Per a això, s’ha anunciat una inversió de 12 milions.
