Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha tornat a aprovar una moció contra l’opa llançada pel BBVA sobre el Sabadell. La segona demanant al Govern de Pedro Sánchez que la veti. A diferència de l’anterior, en aquest cas els socialistes del president Salvador Illano han donat suport a la moció i s’hi van abstenir, argumentant que l’Executiu espanyol no pot fer una cosa així. Tanmateix, la moció, presentada per ERC i avalada per Junts, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana, pretenia deixar clara una cosa que els nacionalistes, especialment Carles Puigdemont, ja havien expressat el mateix dia que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va anunciar les seves condicions a l’operació: no eren suficients per paralitzar l’opa, que era el que havien reclamat al Govern. I efectivament, l’opa continua viva, encara que alhora també és cert que pel camí ha anat acumulant entrebancs i inconvenients. Polítics i econòmics.
Entre els primers, la fredor de l’opinió pública catalana a l’opa, explicitada per tots els partits polítics. El Sabadell, banc fundat a l’últim quart del segle XIX per la burgesia tèxtil vallesana, va crear sobre aquesta realitat un limitat exemple local de capitalisme popular de classes mitjanes, convertides en els seus principals accionistes.
A diferència de La Caixa, fundada a començaments del segle XX per l’alta burgesia barcelonina, i que no sent societat per accions, sinó sense ànim de lucre i sense accionistes, va crear un vincle diferent amb la societat, a través de la clientela i un sentiment difús de pertinença per no ser una propietat privada convencional.
Ara, el Sabadell disposa d’una base d’uns 200.000 petits accionistes que el seu president, Josep Oliu, intenta mobilitzar. La catalanitat de l’entitat es resumeix en ells –representen gairebé la meitat del capital– i en la recuperada seu social vallesana, atès que no s’ha pogut consolidar un nucli dur de grans accionistes locals capaços de mantenir-ne la independència.
L’operació del banc de Carlos Torres ha topat amb problemes polítics i també econòmics
Per això, ara, en l’opa, l’opinió pública és determinant. Tot i que molts d’aquests petits accionistes van perdre gran part del seu històric patrimoni –atresorat en accions del Sabadell–, amb la davallada del valor borsari del banc després de la crisi financera del 2008, ara semblen haver oblidat el passat i assumeixen la defensa de la seva continuïtat.
A més d’aquests problemes sociopolítics, l’obstacle més recent per a l’opa del banc que presideix Carlos Torres ha estat la venda pel Sabadell de TSB, la seva filial britànica, per 3.100 milions d’euros. Josep Oliu i César González Bueno, president i conseller delegat respectivament del banc català, han aconseguit imposar un nou gir de guió en l’apassionant pugna desencadenada per l’opa. Un xoc entre poders financers que ha acabat entrant de ple en l’arena política, en el debat territorial i la centralització econòmica de l’ Estat.
L’última venda suposa no només un problema econòmic addicional per al BBVA a l’hora de calibrar l’oferta que finalment presentarà als accionistes del Sabadell. A més, fonamenta el relat d’ Oliu en el sentit que el banc vallesà té recorregut i els accionistes farien bé de pensar-s’ho dues vegades abans de vendre les seves accions.
I com a prova els ofereix un rendiment, dividend, espectacular de 3.800 milions d’euros, cosa que suposa gairebé un 30% del preu de l’acció en borsa. Un autèntic rècord. En aquest moment de la pugna, el Sabadell val a la borsa un 11% més del que el BBVA li va oferir quan va anunciar la seva opa, la coneguda com a prima negativa. La diferència va dels 11.500 milions en què el BBVA va valorar el Sabadell en el moment de llançar l’opa a la seva capitalització actual, per sobre dels 15.300. Quant hauria de pujar aquesta oferta per ser atractiva? En els càlculs més exigents, incloent-hi els de l’equip directiu del banc català, uns 4.000 milions, és a dir pràcticament un 30%.
Després de la venda del TSB, puja la pressió perquè millori l’oferta, tot i que el banc català és més petit
Al final, cap a principis d’agost i fins ben entrat el setembre, els accionistes del Sabadell hauran de triar entre les promeses d’un futur més ben integrat al BBVA o la realitat trinco-trinco d’un ingrés immediat que molt difícilment es repetirà.
Amb l’ingredient essencial que en el moment del pagament dels 2.500 milions procedents de la venda del TSB serà condició ineludible ser accionista del Sabadell, és a dir, no haver-se apuntat a l’opa preparada pel BBVA. Aquest últim també ingressarà la seva part en proporció amb el percentatge que tingui del banc vallesà en aquell moment, però l’accionista individual no en rebrà res i serà el banc basc qui decideixi què cal fer amb aquests diners.
En sentit contrari, també s’ha assenyalat que el BBVA pot ajustar la proporció de la seva oferta entre efectiu i accions, de manera que elevi la primera en proporció amb els diners que ha entrat en els comptes del Sabadell després de la venda. Però el problema per a Torres és que la lògica, després del repartiment dels 2.500 milions addicionals de dividend, és que el banc valdrà menys, però no pot plantejar-se una rebaixa del preu, seria tant com condemnar-se a la derrota.
Els analistes ja han matisat molt els efectes negatius de les mesures imposades pel Govern a l’operació: sense fusió, almenys durant tres anys, susceptibles d’ampliació a cinc i res de reduccions de plantilla ni tancament d’oficines. El BBVA havia xifrat en uns 850 milions els estalvis de costos, 300 dels quals procedents precisament de llocs de treball i sucursals, però molts dels analistes consultats per aquest diari tendeixen a matisar la transcendència d’aquest fet. D’una banda, les sinergies en aquesta mena d’operacions de concentració bancària gairebé sempre són superiors a les anunciades i l’ajornament de la seva execució no n’implica l’evaporació.
La diferència entre l’oferta i l’evolució a la borsa més el superdividend és de quasi 4.000 milions
El següent pas transcendental, més enllà de la continuïtat del procés de tramitació legal –presentació del nou fullet pel BBVA, aprovació per la CNMV, inici de l’oferta– serà la pròxima junta d’accionistes del BBVA, el 6 d’agost, en què si no assisteix més del 50% del capital s’haurà d’aprovar la venda del TSB i el repartiment del dividend per una majoria de dos terços dels presents. En qualsevol cas, la cúpula del Sabadell confia que les seves propostes tiraran endavant sense problema. Quin accionista s’oposarà a un dividend tan pantagruèlic?
