Modificar el disseny de l’impost sobre successions i donacions per harmonitzar-lo, de manera que les bonificacions actuals desapareguessin, podria generar un increment de la recaptació superior als 10.000 milions, segons estimacions fetes pel Banc d’Espanya. El Ministeri d’Hisenda no ha plantejat, almenys de moment, aquests canvis tributaris. Mentrestant, la Comunitat de Madrid ha ampliat aquesta mateixa setmana les rebaixes fiscals a germans, oncles i nebots.
L’exercici teòric ha estat plantejat en un article firmat per Isabel Micó i Roberto Ramos, integrants del departament d’anàlisi d’economia espanyola del supervisor financer. La simulació pren com a referència la normativa de l’impost sobre successions i donacions en vigor el 2022 i a aquest escenari li apliquen diverses reformes: eliminar les bonificacions de comunitats autònomes com Madrid i Andalusia, aplicar una tarifa unificada a escala estatal i unificar les reduccions de parentiu. La conclusió de la proposta és que els ingressos de l’esmentat impost sobre les herències s’incrementarien fins al 0,74% del PIB.
Catalunya, les Balears, Astúries i La Rioja aporten el 0,3% del PIB; Madrid i Andalusia tenen ajuts
L’article publicat pel Banc d’Espanya recorda que el 2023 els ingressos públics associats amb successions i donacions van arribar al 0,23% del PIB a Espanya. Per tant, amb els canvis proposats pels dos experts citats, la recaptació podria augmentar 0,5 punts percentuals de PIB, fins a l’esmentat 0,74%.
Aquesta quantificació, adverteix l’estudi, parteix del supòsit que les modificacions introduïdes en el tribut, en cas que algun dia es decideixi, no provocarien canvis substancials en el comportament dels agents econòmics.
L’impost sobre successions i donacions és un tribut que, des del 1996, està cedit a les comunitats autònomes i sobre el qual aquestes últimes tenen capacitat normativa. En particular, els territoris tenen potestat per modificar els paràmetres de l’impost establerts en la normativa d’àmbit estatal. Per això alguns han decidit regular l’escala de gravamen, les reduccions per parentiu o les bonificacions sobre la quota, cosa que ha provocat una minva en els ingressos.
La radiografia de l’impost sobre successions i donacions oferia el 2023 una fotografia en la qual els ingressos més elevats van correspondre a Catalunya, les Balears, Astúries i La Rioja. Les quatre autonomies van recaptar més del 0,3% del PIB amb el tribut. A l’altre extrem, Extremadura, Andalusia i Múrcia van obtenir els nivells més baixos de recaptació de les comunitats de règim comú, per sota del 0,15% del PIB.
Madrid, Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i Múrcia compten actualment en la seva normativa autonòmica amb bonificacions a la quota tributària d’un 99% per a successors del grup II, és a dir, descendents i adoptats més grans de 21 anys, cònjuges i ascendents. A Cantàbria, ascendeixen al 100%.
La recaptació espanyola de l’impost per heretar o succeir supera la mitjana de la UE, que és del 0,15% del PIB. Els països on el tribut genera més ingressos són França i Bèlgica (0,8 i 0,6% del PIB, respectivament), mentre que Alemanya i Dinamarca se situen en un nivell semblant al d’ Espanya . Portugal, Àustria i Suècia no disposen d’aquest impost en el seu sistema fiscal.