Santos Cerdán intentarà marcar distància amb Koldo García i amb José Luis Ábalos i provarà de relacionar la seva implicació en la presumpta trama de corrupció que està sacsejant el Govern de Pedro Sánchez amb una operació orquestrada des de les entranyes de la Guàrdia Civil per mitjà del primer.
Cerdán, a la presó des del 30 de juny, parteix de la premissa de la seva innocència. Encara que la veu sigui la seva, no es reconeix en els enregistraments que han transcendit, en el sentit que assegura que no ha mantingut mai converses amb García per repartir-se comissions per obres, segons fonts properes a la defensa de l’exsecretari d’organització del PSOE. D’entrada, perquè Cerdán no tenia marge per maniobrar al ministeri de Transports des de la seva posició en el PSOE. Aquestes mateixes fonts subratllen que el polític insisteix que els investigadors no li trobaran mai comptes bancaris o propietats ocultes, producte de presumptes mordidas , senzillament perquè no existeixen. “No hi ha hagut cap increment del seu patrimoni, una cosa que és incompati-
ble amb la tesi de l’acusació”,
expliquen.
Els advocats provaran d’indagar en la relació entre García i la Guàrdia Civil, que el va condecorar el 2018
De moment, la càrrega de la imputació de Cerdán es concentra en els enregistraments realitzats per Koldo García. La seva defensa provarà d’endinsar-se en les ombres del personatge i en les dels mateixos enregistraments. Abans de ser assessor d’ Ábalos al Ministeri de Transports, García va poder tenir un paper com a confident de la Guàrdia Civil. Els seus primers llocs de treball els anys a Pamplona van ser de vigilant de seguretat i porter de locals nocturns. El 2018 va ser condecorat amb l’ Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil, en la categoria de Creu amb distintiu blanc, que premia “accions o conductes d’extraordinari relleu, que redundin en prestigi del Cos i interès de la Pàtria”, i poden ser concedides a agents del cos o civils. Va rebre la medalla el 3 de maig del 2018, menys d’un mes abans que prosperés la moció de censura de Pedro Sánchez, que va posar fi al govern de Mariano Rajoy.
El primer enregistrament realitzat per García que s’ha fet públic és de menys d’un any després: 9 d’abril del 2019. L’expedient de concessió de la medalla en què es concreten aquests mèrits està sota secret. Per això, la defensa de Cerdán provarà d’indagar en aquesta relació entre García i la Guàrdia Civil, l a unitat central operativa de la qual ( UCO) és responsable de la investigació.
García també va ser indultat pel govern del PP el 1996: una condemna per una pallissa quan era vigilant d’un abocador.
El segon pilar de la defensa de Cerdán serà qüestionar la integritat i l’origen dels enregistraments. Ha contractat un peritatge per determinar si han estat editats, amb quins dispositius es van fer i quan, on es van emmagatzemar exactament i què diuen en la seva globalitat. L’anàlisi trigarà diverses setmanes a completar-se. Cerdán demanarà accés a la totalitat dels enregistraments, que pel que sembla són milers, i que han requerit una ingent feina de classificació i documentació. Fonts personades en la causa estimen que els enregistraments tenen un pes informàtic d’almenys dos terabytes, cosa que implica una gran formació i coneixement.
L’estratègia de defensa no preveu un pacte amb la Fiscalia que suavitzi una eventual condemna, ni tampoc una col·laboració o coordinació amb els altres dos principals acusats de la presumpta trama, Ábalos i García. Cerdán figura com a investigat en la causa que instrueix el Tribunal Suprem (TS), com Ábalos és encara diputat al Congrés, ara sense adscripció. Cerdán va renunciar al seu escó i manca d’aforament, però no està imputat en la causa original, que instrueix per a la major part dels implicats el jutjat central número 2 de l’ Audiència Nacional.
En el recurs presentat pels advocats de Cerdán per demanar el seu alliberament, s’argumenta la desconnexió entre ell i la trama que investiga el TS, referida a les concessions d’obra pública en l’etapa d’ Ábalos com a ministre de Transports, entre el 2018 i el 2021. Dues de les obres investigades (la concessió de Mina Muga, entre Aragó i Navarra, i la
reforma del pavelló Navarra
Arena), en què va intervenir l’empresa Servinabar, de la qual Cerdán va poder tenir un percentatge, es van fer en un període
en què aquest “no ostentava cap càrrec en l’administració pública” i el seu partit, el PSOE, era a l’oposició tant a Navarra com a Madrid.
