Borja Sémper va marxar fart del grau d’enfrontament de la política, però va tornar fa tres anys de la mà d’Alberto Núñez Feijóo. És vicesecretari de cultura del PP i un tipus que val la pena escoltar, que reflexiona i no insulta. Aquest mes ha concedit una entrevista a Vanity fair, on diu que seria molt mesquí pensar que els populars no tenen la seva quota de responsabilitat en aquest ambient crispat que s’ha creat al país. Això sí, hi afegeix que la responsabilitat de Sánchez és superior, no fos cas que li estiressin les orelles.
M’agradaria saber la seva opinió quan ha conegut que el seu partit ha presentat 18 preguntes parlamentàries “sobre l’ús d’immobles públics utilitzats com a prostíbuls pel sogre de Sánchez”. El PP es refereix a Sabiniano Gómez, mort fa un any, que va regentar sales de festes i saunes de què se’n va desfer fa 13 anys. Però el sogre del president mai es va presentar a les eleccions, ni va ser diputat, ni es va dedicar a la política. A què treu cap que el president hagi de donar explicacions sobre això?
El PP vol convertir una sessió del Congrés en una imitació de comèdia lleugera
Una cosa és que Feijóo s’escalfés i tragués aquest assumpte –que va aconseguir arrencar l’aplaudiment del grup popular– en la sessió del Congrés de dimecres. Penso que va ser un error, si bé en el fragor de la batalla es deixen anar disbarats. Però, si per poder accedir a un càrrec no només cal fer un striptease públic sobre el que un té, sinó que a més s’està obligat a portar un arbre genealògic sense màcula, pocs polítics passaran el tall.
El PP, amb l’allau de preguntes, vol convertir una sessió del Congrés en una imitació de comèdia lleugera, la qual cosa no resulta precisament un bon servei a la democràcia. El cinema ha tret un gran rendiment als sogres. El millor film és Els pares d’ella , de la qual es van fer quatre seqüeles, encara que cap com l’original que va protagonitzar Robert De Niro, que arriba a posar un detector de mentides al seu gendre. Fins i tot Els Simpson li van dedicar un capítol de la sèrie, on Homer arruïna el casament de Lisa. Però el Parlament és una cosa més seriosa. Diu Sémper que mereixem un Govern que no ens menteixi. Es va oblidar de dir que també necessitem una oposició que no ens faci enrojolar.
