En la vida hi ha un moment en el que has de dir: 'Però quin cony!'
Paul Brickman, Risky Business
------------------------------
Roger Federer vol continuar vivint en el passat.
Es vesteix d'una manera impecable, amb vestit, corbata, mocador a joc i ulleres Ray-Ban, i d'aquella guisa es treu a la llotja del Centre Court en aquests dies para contemplar a Novak Djokovic, la tercera pota d'aquell Big Three que en altres temps, no fa tant, havien compost el mateix Federer, i també Nadal i Djokovic.
Federer vol continuar vivint en el passat perquè, quan pot, es calça de curt i apareix en les pistes d'Aorangi Park, annexes a Wimbledon, per deixar anar algunes raquetades.
Així es reconforta.
Es recorda a si mateix quan regnava en aquestes prades, quan regava el seu jardí: Wimbledon era el jardí de Roger.
Federer vol continuar vivint en el passat i també ho demostra dijous quan un curiós, inopinadament, li demana la seva opinió, li pregunta qui anava a guanyar aquest Sinner-Alcaraz, la sensacional segona semifinal d'aquest divendres en Wimbledon.
El suís li contesta:
-Guanyarà Djokovic.
(...)
Sorry, Roger.
La semifinal es desfà en un no res. Sinner s'aixeca a cavall de Djokovic i cavalca desbocat per la prada. Li tomba en 1h55m, en tres sets (dobli 6-3 i 6-4), davant la desesperació del serbi, tossut ell, el geni que ho ha guanyat gairebé tot però no té bastant: als seus 38 anys, continua insistint.
A veure si ho entenem, ens diu: el que ell vol és el seu 25è gran, vol un més dels que li mantenen empatat amb Margaret Court, es vol tot sol al cim de la història!
-Not too bad -li contesta Djokovic a Ubaldo Scanagatta quan el cronista italià, cap del portal Ubitennis.com, li pregunta fins on pensa arribar.
-Not too bad, no està malament el que he aconseguit fins ara, no? -diu Djokovic.
I es peta de riure.
Lee tambiénSer cronista italiano en Londres: qué estrés
Bé, Djokovic no riu tant ara a Londres.
Sinner li maltracta sobre la pista, igual que el sol maltracta la família del serbi. La seva dona i les seves dues criatures s'abrasen a la llotja. Tot torna en contra seu: també li manipula el fisioterapeuta, l'home que entra en escena a l'1h09m de partit, quan ja li han volat dos sets al serbi i no sé, potser està provant un dels seus trucs.
Novak Djokovic es cobreix el coll amb una tovallola humida, aquest viernes
Tot això està anant molt de pressa.
Sinner proposa vertigen, velocitat, sacada-volea, martell piló sobre el serbi, que vol anar més pausat, prefereix allargar els intercanvis, prefereix pensar i maquinar.
Funciona el truc?
Funciona, almenys per una estona: en la represa, el prestidigitador trenca la sacada de Sinner, es col·loca 0-3 a dalt en el tercer set, troba una adherència a la paret que està escalant, encara sembla capaç d'enredar el pèl-roig de gel.
El truc no dura massa. Sinner apaivaga la desesperada revolta de Djokovic. Encadena dos jocs d'una estrebada, remunta el break en contra en aquest parcial i suma tres jocs més per col·locar-se 5-3 i a Djokovic ja només li queda maleir-se.
El serbi deixa anar improperis a la banqueta: és capaç d'expressar-se en anglès, francès, italià, castellà, alemany, però aquesta vegada ho fa en serbi, així que no entenem què està dient.
Només podem explicar el que veiem: se li'n va el partit, no jugarà aquesta final davant Alcaraz, ens encaminem a un altre partit de l'any, això de ser cronista de tennis és un regal del cel.
