Dues de les reformes urbanes més rellevants impulsades sota el mandat de l’alcaldessa Ada Colau, com són els carrers transformats en eixos verds –i en particular Consell de Cent– i la nova Via Laietana, han propiciat accions judicials en què l’Ajuntament de Barcelona ha rebut revessos successius.
La Vanguardia va publicar ahir que el jutjat contenciós
administratiu número 14 de la ciutat havia emès una sentència que estimava el recurs presentat per l’associació d’eixos comercials Barcelona Oberta contra l’acord de la comissió d’ Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament que al seu dia va donar llum verda a la reforma de la Via Laietana “perquè no és conforme a dret”. Segons la magistrada encarregada del cas, l’actuació sobre l’artèria que uneix l’ Eixample amb el Port Vell (i, per tant, té una funció viària d’accessibilitat metropolitana, no només local o de
barri) es va fer mitjançant un projecte d’obra ordinària, tor i que comportava modificacions del Pla General Metropolitano ( PGM) que haurien requerit una altra mena d’acords i d’autoritzacions. Aquesta notícia arriba tan sols dues setmanes després que l’Ajuntament inaugurés la reforma, després de diversos anys d’obres molestes.
L’alteració del PGM sense els permisos adequats també és la raó que Barcelona Oberta va esgrimir per denunciar la reforma de Consell de Cent, en un procés judicial que va començar el setembre del 2023, i que ha generat recursos i encara segueix pendent de resolució.
La justícia diu que les obres de Consell de Cent i Via Laietana es van fer sense els permisos adients
Les maneres expeditives de l’administració Colau sobre una matèria tan sensible com és l’urbanisme a Barcelona es van fundar en la convicció que és convenient pacificar el trànsit rodat, tant perquè la ciutat prioritzi l’atenció als vianants com per reduir les emissions de gasos nocius. Es tracta de dos objectius amb què és difícil estar en desacord. Una altra cosa són les dreceres seguides per assolir-los. Qualsevol barceloní que hagi fet reformes al seu domicili particular sap que l’Ajuntament ha d’expedir abans els permisos pertinents, i que amb un d’obres menors no s’han d’emprendre obres majors, ja que, en cas d’assabentar-se’n, serà l’Ajuntament mateix el que procedirà a paralitzar-les. El Consistori, no cal dir-ho, sempre hauria de ser el primer a actuar conforme a la llei. No pot ser de cap altra manera. Altrament, acaben passant situacions com les que s’han descrit, en les quals obres amb objectius plausibles generen disputes legals que d’alguna manera les deslegitimen i que podrien comportar, a la fi, que es reverteixin.
El sentit comú ens diu que aquesta última opció no ha de ser la triada. Perquè les inversions realitzades per dur a terme aquestes obres s’han comptat per desenes i desenes de milions d’euros, i seria molt insensat engegar-les a rodar. Probablement hi estaran d’acord fins i tot els qui consideren que la reforma ha perjudicat d’una manera o una altra els seus interessos. Ara bé, el què no justifica el com quan aquest incorre en conductes que la justícia rebutja.
La qüestió és ara pensar per quines vies es resoldran aquests contenciosos quan els recursos s’esgotin; sobretot, si quan això passi preval la sentència que les obres no es van fer conforme a dret. En l’edició d’avui informem que la Sindicatura de Greuges s’ha ofert per mediar en el conflicte que enfronta l’Ajuntament amb Barcelona Oberta. És un primer pas interessant, ja que el propòsit en aquesta conjuntura no pot ser cap altre que trobar un punt de trobada que permeti respectar la sentència judicial sense haver de revertir les obres. Vet aquí el quid de la qüestió. Les dues parts han de mostrar una certa flexibilitat per tal d’arribar a un acord.
L’Ajuntament ha de trobar la manera d’atendre les sentències sense revertir les reformes
Fonts municipals assenyalen que continuaran litigant, però accepten també la possibilitat d’introduir “ajustos” a la Via Laietana que satisfacin, d’alguna manera, els qui en critiquen la remodelació. Són reformes que –diguem-ho tot– en el cas de Consell de Cent tenen un nivell d’ús i estimació ciutadana elevat. Però que, atesos els permisos inadequats que les van fer possibles, exigeixen a l’Ajuntament una resposta satisfactòria. Ada Colau ja no empunya el bastó de comandament. El seu lloc l’ocupa el socialista Jaume Collboni, que va ser tinent d’alcalde de la líder de BComú i va arribar a expressar alguna reticència als seus plans de reformes. Però que ara, com a batlle, ha de liderar una resposta municipal respectuosa amb la decisió judicial.