La creació de l’OTAN es va basar en el principi de mútua defensa, resposta aliada contra un possible atac del bloc soviètic o de qualsevol altre enemic potencial. D’aquells orígens queda l’imperialisme de Putin, que ha derivat en l’ocupació de l’est d’ Ucraïna i l’amenaça latent que planeja sobre els veïns de Rússia. Per tant, els riscos per a la seguretat d’Europa no només es mantenen, sinó que han augmentat per primera vegada després de la guerra freda. El que ha canviat és la relació entre els membres del club atlàntic, perquè l’autoproclamat cap actua com un pinxo, imposant un augment unilateral de la quota de pertinença i amenaçant els que no se sotmetin a la seva voluntat suprema.
La paradoxa arriba al surrealisme quan Donald Trump exigeix a membres del pacte que li regalin el seu territori: Grenlàndia, que forma part de Dinamarca, o el Canadà, que s’integri als Estats Units com un nou estat. És a dir, Trump exigeix el contrari de l’esperit que va crear l’OTAN: mantenir-se junts per preservar la integritat dels països membres davant qualsevol agressió. Perquè el que era impensable és que un soci fes xantatge a un altre membre del club fins i tot amb intervencions militars si no s’acceptaven les seves imposicions territorials.
Lee tambiénQue hi és l’enemic?
De moment han calmat la fera amb una pila de diners, que aniran directament a les butxaques de les empreses nord-americanes que fabriquen armes i que Europa pagarà trinco-trinco a canvi de retallar serveis socials. Però és una treva fràgil perquè el xantatgista no es dona mai per satisfet i tard o d’hora tornarà a collar el veïnat. L’alternativa lògica podria ser trencar amb els Estats Units i crear una estructura pròpia de defensa entre Europa i el Canadà amb capacitat per fer front als perills que amenacen Occident. Però, de moment, és un pla utòpic.
Encara que Europa disposés dels recursos econòmics necessaris per a una obra d’aquesta magnitud, la dependència de la tecnologia dels Estats Units és tan aclaparadora que ho fa inviable. El 2024 el 64% de les importacions europees d’armes van venir dels EUA, per la qual cosa és impossible superar la dependència nord-americana, almenys durant la pròxima dècada.
A més, Washington va destinar 968.000 milions de dòlars a defensa, més del doble que la UE i la Gran Bretanya juntes i la previsió és que aquesta tendència augmenti. Així, malgrat les insolències de Trump, l’OTAN actual no només és la millor sinó l’única opció per a Europa. I ell ho sap.