Des d’un despatx de Teheran, un paio sota un turbant truca a la Casa Blanca.
– És per avisar-vos que d’aquí un parell d’hores atacarem la vostra base a Qatar, en resposta al bombardeig de les nostres instal·lacions nuclears. Res seriós, però així no us agafem desprevinguts.
– En prenem nota i ens preparem per interceptar-los. Moltes gràcies.
Ni el gran Gila en les seves evocacions sobre la guerra podria haver imaginat un diàleg tan surrealista, però és possible que la realitat no s’allunyi gaire d’aquesta ficció. Perquè malgrat l’alarma internacional, la potència de les armes emprades i les víctimes ocasionades, totes les parts en la contesa entre els Estats Units-Israel i l’ Iran s’han comportat amb una prudència notable per no trepitjar la línia vermella del no-retorn.
Tant els protagonistes com els comparses han volgut treure profit de la crisi, però sense incórrer en riscos irreparables. Israel ha guanyat temps i seguretat perquè el seu enemic, l’Iran, ha perdut la invulnerabilitat del seu territori. A part, ha desviat l’atenció de Gaza, on l’exèrcit israelià continuava castigant amb ferocitat els palestins i Benjamin Netanyahu, amb l’excusa de la guerra que ell va engegar, continua aferrat al poder i ajorna els seus compromisos amb la justícia.
Els Estats Units han donat un cop de puny sobre la taula per demostrar que continuen sent la gran potència a qui ningú li piula al món; Donald Trump es postula per al Nobel de la Pau i ha pogut assajar en combat real les seves últimes joguines bèl·liques, cosa que sempre excita molt els presidents nord-americans.
Lee tambiénLluitar o morir
L’ Iran, malgrat les destrosses sofertes, salva els mobles. L’agressió del Gran Satanàs ha donat oxigen al règim dels aiatol·làs, asfixiat per les sancions internacionals i la contestació interna. A més, és probable que el nucli del projecte atòmic segueixi indemne i els 400 quilos d’urani altament enriquit, en lloc segur.
En el capítol dels actors secundaris, Rússia ha aprofitat que ningú no mirava per continuar guanyant terreny a Ucraïna i consolidant les seves opcions de victòria davant la indiferència general. Europa, per no perdre el costum, ha insistit en el que sap fer més bé, escarafalls i cops afligits al pit mentre es gratava la butxaca per finançar l’OTAN com mana el cap Trump. Fidel a la seva tradició confuciana, la Xina espera asseguda el pas del cadàver del seu enemic, convençuda que quan decideixi ocupar Taiwan, no hi haurà retrets.
Els perdedors, les vides de milers d’innocents, com sempre.