Andorra podria convertir-se ben aviat en un país associat d’Europa. Sobre la taula del Consell de la Unió Europea ja fa mesos que hi ha el document fruit de les negociacions que des de fa més de nou anys mantenen representants del principat amb tècnics de la Comissió Europea.
Els Vint-i-set estats membre li han de donar ara el seu vistiplau. Però no són pas els únics. També els andorrans decidiran, a través d’un referèndum vinculant, si els convé o no estrènyer lligams amb la Unió Europea. Aquest és el compromís del Govern. El debat a favor o en contra està avui més candent que mai, ara que el procés encara la recta final. I totes les opcions estan obertes.
Primer acord duaner Andorra va passar a ser tractada com un Estat membre de la UE pel que fa al comerç de productes manufacturats, però no pas per als agrícoles
L’ acord d’ associació amb la Unió Europea suposa un canvi de paradigma en les relacions d’Andorra amb Europa, amb la qual fins ara s’han mantingut acords sectorials limitats, com el duaner del 1990 o els convenis bilaterals en Seguretat Social amb Espanya, França i Portugal. L’acord suposarà la incorporació plena d’Andorra als quatre pilars del mercat únic europeu –lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones–, amb totes les oportunitats i obligacions que això implica.
“Ens posa en pla d’igualtat al mercat europeu i tindrà un efecte mirall al nostre mercat intern, en què s’establiran regles comunes per atreure iniciatives empresarials i nous sectors que ens ajudin a diversificar la nostra economia”, explica Landry Riba, secretari d’Estat andorrà per a les Relacions amb la Unió Europea. Riba assenyala aquesta “diversificació” com l’objectiu principal que busca Andorra amb l’acord.
“Es tracta de donar suport a la nostra economia en una equivalència jurídica amb les normes de la UE, creant un ecosistema que permeti exportar béns i serveis des d’Andorra, però també que empresaris andorrans puguin establir-se fora”, afegeix.
1990
En l’àmbit més ciutadà, per exemple, l’ acord d'associació amb la UE suposaria grosso modo eliminar els obstacles per a temes com treballar, estudiar, jubilar-se, rebre atenció sanitària estant de visita pel Vell Continent o establir-se a qualsevol país de la UE amb els mateixos drets i obligacions que un ciutadà europeu.
Dada
També representa un important canvi burocràtic, ja que Andorra incorporaria directives i reglaments europeus sobre consum, medi ambient, sanitat, seguretat alimentària, competència i protecció de dades, entre d’altres.
Immigració La immigració, un dels temes que més preocupen, va créixer el 2024 un 2,8%, que en xifres absolutes representa 2.514 persones
Precisament la càrrega burocràtica que suposaria estrènyer lligams amb la UE és un dels temes que suscita més recels a una part important del teixit empresarial del país. Segons un recent estudi de la Cambra de Comerç andorrana fet a 862 empreses, el 38% de les empreses consideren que el principal risc de l’ acord d'associació és l’increment de la regulació i la burocràcia, seguit dels costos d’adaptar-se a normatives europees (37%) i de l’augment de la competència exterior (30,5%).
En termes generals, el 42,6% no veuen beneficis directes de l’acord, mentre que un 31,6% diuen que no tenen prou coneixements per opinar. Només un 25,8% assenyalen avantatges, dels quals desta- quen l’accés al mercat comú (16,3%) i l’harmonització normativa (10,3%) com a principals beneficis.
2,8%
També políticament les opinions estan dividides. “Cal que hi hagi un acostament gradual d’Andorra amb la UE, però l’ acord d'associació, tal com s’ha negociat, aguditza més la crisi del model de creixement que actualment està vivint el nostre país”, valora Cerni Escalé, líder de Concòrdia, el principal partit de l’oposició. La formació que dirigeix ha encarregat diversos informes sobre les repercussions del procés, un dels quals a càrrec del doctor en Ciències Econòmiques Miquel Puig, que en diverses ocasions ha posat en dubte l’objectiu de diversificació econòmica que esgrimeix el Govern andorrà amb aquest acord.
“És un mantra que sento molt a Andorra, però que no se sosté ni en la teoria econòmica ni en l’experiència històrica. Quan un país s’obre, no es diversifica, s’especialitza”, afirma. “L’obertura a l’exterior porta a reforçar allò en què ja ets competitiu, mentre que la resta d’activitats tendeixen a desaparèixer davant la competència internacional”, explica Puig, que, com a estratègia econòmica de futur, insta les institucions a apostar i reforçar els dos pilars que ja funcionen al país, com són el turisme –9,6 milions de persones van visitar Andorra el 2024– i el sistema financer.
Dada
Concòrdia ha portat la veu cantant dels detractors de l’ acord d'associació posant èmfasi en l’afectació que tindrà en aspectes crucials com el preu de l’habitatge o la immigració. “Andorra és un país d’alta immigració registrada els últims anys. El 2024 va créixer més d’un 2% i, si mirem els tres últims anys, el percentatge s’eleva al 10%. Parlem d’un dels canvis migratoris més grans que hi ha per càpita a Europa”.
Dinamarca ha assumit la presidència del Consell de la UE i serà sota el seu mandat que es dirimirà el tema
“S’ha creat la percepció que Andorra quedarà totalment oberta a qualsevol flux migratori procedent de la Unió Europea. I això no és així”, contraposa el secretari d’Estat andorrà per a les Relacions amb la UE. I aclareix que l’acord preveu un sistema de circulació asimètric, que beneficia principalment els andorrans en la seva relació amb la UE. A la inversa, però, no hi haurà canvis, i els ciutadans de la UE que vulguin viure a Andorra continuaran subjectes a quotes d’immigració. “El Govern fixarà uns mínims i, quan s’arribi a aquest límit, podrà decidir parar la concessió de noves residències. La decisió serà nostra”, insisteix Riba.
L’oposició demana un acostament gradual amb la UE amb pactes progressius que preservin el seu model
També subratlla que l’acord manté el sistema de verificació d’antecedents penals per garantir la seguretat, una altra de les preocupacions latents. “Ni la immigració serà il·limitada ni hi haurà un risc per al nivell de seguretat ciutadana. De fet, el model pactat amb la UE és més restrictiu que l’actual”, afirma.
Pel Govern andorrà, la diversificació de l’economia és el benefici principal
Mentre el país es debat entre el sí i el no, l’ acord d'associació continua sobre la taula del Consell de la Unió Europea, que just acaba de canviar de presidència, des de l’1 de juliol en mans de Dinamarca. Serà sota la presidència danesa que s’haurà de dirimir una qüestió crucial: si es tracta d’un acord exclusiu de la Unió Europea –que només requeriria l’aprovació del Parlament Europeu– o bé d’un acord mixt, que obligaria a seguir un procés més llarg, passant pels parlaments dels Vint-i-set estats membre. “La nostra preferència és clara: volem un acord exclusiu. Així ho hem traslladat perquè entenem que s’ajusta millor a les competències comunitàries i agilitaria la ratificació”, afirma Landry Riba.
El país accediria a la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones al mercat únic
El Govern andorrà ja ha anunciat que no convocarà el referèndum a què s’ha compromès fins que el Consell mogui fitxa i autoritzi finalment la firma del text, cosa que activaria la seqüència definitiva: firma formal de l’ acord d'associació per part de la Comissió i Andorra (també San Marino) i aprovació, si escau, al Parlament Europeu. “No volem sotmetre a la ciutadania una consulta amb incerteses. Primer cal tenir la certesa que Europa ja ha fet el seu pas”, assegura Riba. I en cas que la població digui que no? “Continuarem com un tercer país amb acords sectorials”, afirma el representant governamental andorrà.
