Pedro Sánchez va accedir al poder el 2018 a través d’una moció de censura a Mariano Rajoy motivada per la corrupció, per la sentència de la trama Gürtel a l’ Audiència Nacional que condemnava el PP com a partícip a títol lucratiu. “La corrupció destrueix la fe en les institucions, i encara més en la política, quan no hi ha una reacció ferma des del terreny de l’exemplaritat”, va proclamar llavors com a aspirant el líder del PSOE. Malgrat això, l’anunci de mesures per revertir la situació i el fet que aleshores es va posar el crit al cel, els indicadors sobre la corrupció a Espanya no milloren set anys després. Després d’un avenç discret, hi ha retrocessos i la informació judicial continua copant titulars en les seccions de política de la premsa. I ja no és pel procés.
A l’ índex de percepció de la corrupció 2024 de Transparència Internacional, Espanya va perdre deu llocs respecte a l’exercici anterior; ocupa la posició 46 de 180 i aprova pels pèls amb un suficient, 56 punts sobre 100. És el resultat que “experts, ciutadans i empreses percebin que el nivell de corrupció és relativament elevat”, constata la Comissió Europea en el seu informe sobre l’ Estat de dret.
Al Congrés s’ha parlat de regular els lobbies des dels anys noranta, però encara no s’ha aprovat cap llei
Així doncs, la lluita contra la corrupció es manté com a assignatura pendent a Espanya. No és res nou i a aquest ritme es pot convertir en un tret intrínsec del país. El gènere literari de la picaresca va fer fortuna al segle d’ or de la literatura espanyola... però sense anar tan enrere en el temps, El árbol de la ciencia de Pío Baroja, del 1911, quan parlava del poble fictici d’ Alcolea del Campo ja descrivia un panorama desolador, en què els habitants defraudaven en el pagament d’impostos sense que ningú ho veiés de mal ull i no podien comprendre que “era més delicte robar a la comunitat, a l’Ajuntament, a l’ Estat, que no pas robar a un particular”. Els vilatans creien “que robar a la comunitat no podia ser tant greu com robar a una persona”.
Sigui com sigui, ha passat més d’un segle i la radiografia que faria avui l’autor basc de la generació del 98 –una fornada d’escriptors preocupats per la decadència moral i social espanyola que advocaven per una regeneració– no seria gaire millor. En el pla amb 15 mesures que ha presentat el president del Govern central aquesta setmana a la tribuna del Congrés dels Diputats, per sortir al pas de la crisi que afecta el seu partit per la trama Koldo i l’entrada a la presó del seu número tres fins fa tot just unes setmanes, Santos Cerdán, queda patent que moltes de les mesures són recomanacions específiques per a Espanya que circulen des de fa anys per part de diferents organismes internacionals com ara el Grup d’ Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco), l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i la Comissió Europea.
Ni el PP ni el PSOE, quan han estat a la Moncloa, han estat capaços de fer els deures en aquest àmbit
Sense anar més lluny, alguna de les primeres mesures que va aplicar Sánchez per lluitar contra la corrupció entre particulars quan va arribar a la Moncloa provenia d’un informe del Greco del 2009. En aquesta mateixa línia, iniciatives de la legislatura passada, aprovades el 2022, contra l’enriquiment il·lícit dels càrrecs públics parteixen d’una convenció contra la corrupció de les Nacions Unides de l’any 2003 i d’una comissió del Parlament Europeu i del Consell del 2008. El mateix Govern ho posa negre sobre blanc en el pla que acaba de presentar i reconeix que de les 30 recomanacions que ha remès el Greco en els darrers anys només se n’han complert 24 de manera parcial o total. D’aquesta manera, és evident que governs de diferent signe, del PP i del PSOE, arrosseguen deures en aquesta matèria.
Un altre exemple. L’OCDE advoca des de fa anys per la regulació dels lobbies, els grups d’interès. A Espanya hi ha un projecte de llei registrat a la Cambra Baixa que va aprovar el Govern central el gener d’aquest any. Al Congrés, amb tot, ja s’han aprovat proposicions no de llei en aquest sentit des dels anys noranta i en el passat s’han deixat escapar algunes oportunitats per prendre cartes en aquesta qüestió, com quan es va aprovar la llei de Transparència el 2013, quan Rajoy tenia majoria absoluta.
Espanya aprova amb un suficient i retrocedeix als índexs sobre la percepció de la corrupció
Així mateix, Espanya és un dels cinc països de l’OCDE que no compta amb un enfocament estratègic per mitigar els riscos de la corrupció i incompleix la directiva europea que obliga a tenir una estratègia nacional anticorrupció. Sánchez va anunciar dimecres que el pla de l’ Executiu central comptarà amb un mecanisme de revisió i avaluació externa per part d’aquest organisme internacional, però el cert és que ja elabora informes i practica aquests controls des de fa anys. A més a més, alguns dels organismes anunciats per trampejar el present temporal tenen parents pròxims ja en marxa a l’administració, com per exemple l’ Agència Independent d’ Integritat Pública que s’ha promès crear, ja que ja existeix el Sistema d’ Integritat de l’ Administració General de l’ Estat.
En qualsevol cas, el document que va publicar el Govern de Sánchez deixa clar que hi ha molt camí per recórrer. Hi ha països de l’entorn, com ara Alemanya, França o els Països Baixos, on ja és obligatori que els partits polítics presentin una auditoria externa dels seus comptes o on s’han de fer públiques donacions particulars que superin un determinat import. Fins ara, a Espanya només transcendien les superiors a 25.000 euros, quan en altres països europeus el llindar se situa en xifres més baixes, com ara 1.500, 2.500 o 10.000 euros.
El conjunt d’informes i recomanacions dels organismes internacionals revela que la lluita contra la corrupció a Espanya avança lentament, a marxes forçades i a cop de tocs d’atenció de les institucions europees, que sovint condicionen els fons i el finançament al compliment en aquest àmbit.
