L’estiueig ja no abasta tot un trimestre, de Sant Joan a la Mercè, però encara n’hi ha que l’adeqüen a les vacances escolars, més de dos mesos. Aquest període és el de màxim esplendor de les segones residències i justifica anuncis com el d’una coneguda marca de cervesa que associa el seu producte estrella a l’adjectiu mateix . La idea és clara i eficaç, encaixar la cervesa en la rutina d’un estiu al mateix lloc de sempre, amb la mateixa gent i fent les mateixes coses. En aquest mateix context senyoreja tot l’any la segona residència.
Els propietaris de xalets, pisos o apartaments destinats al lleure en fan un ús variable, des dels que hi van cada cap de setmana als que només practiquen aquesta modalitat discontínua de sedentarisme durant ponts i vacances. Ara ja fa setmanes que cada cap de setmana aquests sedentaris discontinus es troben a la carretera. En el cas dels barcelonins, o bé passant set a l’AP-7 o bé per la C-16 travessant el túnel del Cadí.
Lee tambiénVergonya espanyola
Tenir una segona residència implica mantenir dues neveres, haver de netejar dos parells de vàters i tenir a l’agenda lampistes, fusters o paletes de dues localitats. Deu ser molt gratificant, però vol dir gastar a mans plenes. Faig, via IA, un càlcul aproximat dels costos anuals de dues residències típiques de molts barcelonins: un xalet a la Cerdanya i un apartament a la Costa Brava. Demano que inclogui impostos, despeses energètiques, manteniment i 40 desplaçaments l’any, que calculi el valor mitjà de cada habitatge a preu mercat i afegeixi una hipotètica hipoteca pel 80% del cost al 3% a 30 anys. Per calcular el xalet explora Puigcerdà, Alp o Bellver i per a l’apartament Begur, Roses o Tossa de Mar. Els costos del xalet els xifra en 15.000 euros anuals, als quals es podrien afegir 20.000 més en concepte d’hipoteca. Els de l’apartament pugen a 10.000 euros anuals, als quals se n’hi podrien afegir 8.000 més per la hipoteca.
El model sembla pensat per menar una doble vida oci/negoci en dos escenaris diferents. A banda que se m’acudeixen mil maneres més interessants de gastar aquesta pastarrufa, la fal·lera per tenir segona residència és una paradoxa sagnant quan l’accés a la primera és cada cop més complicat per a la gent jove.