El rearmament sembla imparable a Europa. Emmanuel Macron va anunciar ahir una forta acceleració de la despesa en defensa de França, l’única potència nuclear de la UE, per enfortir les seves forces armades i afrontar les creixents amenaces en l’escena internacional –de Rússia, especialment– i els dubtes sobre l’aliat dels Estats Units.
El president francès va explicar la nova estratègia durant el tradicional discurs als exèrcits, a la seu del Ministeri de Defensa, la vigília de la festa nacional, el dia de la Bastilla, que se celebra avui i que estarà marcada, com sempre, per la gran desfilada als Camps Elisis.
Macron presumeix que, durant la seva presidència, el pressupost militar s’haurà doblat
El pressupost militar francès arribarà als 64.000 milions d’euros el 2027, l’últim any del segon mandat de Macron. Això suposa avançar tres anys un objectiu que s’havia fixat per al 2030. El 2026 es dedicaran, per tant, 3.500 milions d’euros addicionals, que seran 3.000 més el 2027. La despesa en defensa s’haurà doblat respecte al del 2017, quan l’actual mandatari va arribar a l’ Elisi.
El que persegueix Macron sembla la quadratura del cercle, ja que França, molt endeutada i sota supervisió de la UE per aquesta raó, s’ha d’estrènyer el cinturó. Demà el primer ministre, François Bayrou, ha d’anunciar les línies mestres del pressupost del 2026, per al qual es preveuen unes retallades de 40.000 milions d’euros.
El cap de Govern ja va prevenir que el pressupost de defensa seria “sagrat”. El president ho va ratificar amb xifres. Però el que és sorprenent és que aquest esforç de més en defensa no pot conduir a més deute. “La nostra independència militar és indissociable de la nostra independència financera –va assegurar Macron–. Serà, per tant, finançat per més activitats i més producció”. Serà Bayrou a qui correspondrà desxifrar aquesta enigmàtica fórmula presidencial.
S’esperava potser un anunci sobre un servei militar voluntari, tot i que Macron va indicar que la decisió es prendrà a la tardor, després d’un estudi a fons de la matèria pel ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, i el cap de l’ Estat Major dels Exèrcits, Thierry Burkhard.
Des del principi de la seva intervenció, el titular de l’ Elisi va dramatitzar les coses i va afirmar que l’experiència dels últims anys mostra que “el pitjor pot arribar”. “Des del 1945 la nostra llibertat no ha estat mai tan amenaçada”, va dir dues vegades, i es va referir a “un arc de crisi” que va des del golf de Guinea fins a l’ Iran, passant pel Sahel i l’ Orient Mitjà. “Quan no hi ha més regles, és la llei del més fort la que guanya”, va advertir. “ Siguem clars: nosaltres, europeus, hem d’assegurar la nostra seguretat nosaltres mateixos”, va afegir. “Per ser lliures en aquest món cal ser temuts, i per ser temuts cal ser potents”, va reblar el president.
Fa temps que alguns experts afirmen que França té un “exèrcit bonsai”, unes forces armades que posseeixen de tot –des d’armament nuclear fins a caces bombarders sofisticats o míssils de creuer, sempre de disseny i fabricació pròpia–, però en una quantitat reduïda. Podia ser suficient en una postguerra freda en què es cobrava l’anomenat “dividend de la pau”, era útil com a garantia de dissuasió o per fer operacions exteriors puntuals, però ja no ho és quan a Europa, després de la invasió d’ Ucraïna, torna a sortir el fantasma de les guerres convencionals llargues i d’alta intensitat.
Macron va repassar els àmbits en què s’ha d’invertir més: drons, munició de saturació, munició de precisió, capacitat espacial, artilleria antiaèria i molts d’altres. Els salaris dels militars també es posaran al dia, potser per atreure els perfils tècnics que falten. Segons el president, una de les lliçons de la guerra d’ Ucraïna és que cal augmentar els estocs d’armes i municions. Per això calen diners i capacitat industrial. Es pretén incidir en els dos camps.
Un sondeig fet públic ahir pel diari conservador Le Figaro suggereix que els raonaments de Macron i els seus anuncis poden ser, en general, ben acollits, o almenys compresos, per la població francesa. Segons l’estudi demoscòpic en qüestió, de l’institut Odoxa-Backbone Consulting, el 84% dels ciutadans tenen una bona opinió dels militars i el 72% donen suport a un augment de la despesa en defensa per fer front als nous riscos geopolítics. Falta saber si aquest suport tan alt es mantindrà quan Bayrou presenti la factura en detall i els sacrificis que es demanaran perquè els comptes quadrin.
