Cada divendres els pares de Karina Gibert se n’anaven a ballar i la deixaven amb la seva àvia; llegien juntes una estona després de sopar. Per exemple, ella llegia les obres de Folch i Torres; la fascinava el costumisme, la vida a les cases pairals. O les versions per a nens de la Ilíada i l’ Odissea que li havia regalat el seu oncle. La seva àvia, vídua amb 27 anys, feia ganxet, llegia filosofia, política i novel·la negra. Era filla d’un intel·lectual que tocava la tenora, secretari de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i tenia una gran biblioteca que li van cremar a la Guerra Civil. La casa familiar és a Figueres i, quan Gibert la va buidar, va descobrir que el seu besavi havia salvat molts llibres emparedant-los sota l’escala.
De la seva àvia conserva puntes de ganxet, la medalla pels 91 anys (va morir poc després de fer-los), una capsa de música que després va ser de la seva mare (que llegia Marx en plena postguerra) i un minúscul Kempis editat el 1942: “Imitació de Crist fomenta el sacrifici, diu que hem vingut a patir”. És en una prestatgeria al costat d’un piano modernista –les potes de vidre per no ratllar el parquet– amb els llibres d’espiritualitat i religió, ocultisme, esoterisme, un de quiromància, alimentació saludable i una col·lecció que la seva mare li va donar quan es va independitzar: Cien brillantes ideas per al bany, la cuina, i el necessari en l’organització domèstica ( Círculo de Lectores).
A la part inferior, les enciclopèdies a l’abast de la seva fillola com a alternativa preferible a les pantalles quan la visita. A les lleixes més altes, àlbums de fotos i els elefants de Dalí que van inspirar el Fantet, logo del congrés internacional d’IA que Gibert va organitzar a Roses. Dos nans custodien la llar de foc; els fa una amiga que viu a Andorra.
Va arribar a aquest pis fa un any. Al costat del finestral, art, viatges, càlcul i una secció d’arquitectura perquè els seus dos exmarits eren arquitectes. Compartia lectures amb tots dos. Van fer de catequistes amb el primer; el segon era sicilià i van llegir junts La vita quotidiana a Roma all’apogeo dell’Impero , de Carcopino. Els hiverns, ella brodava i ell llegia en veu alta i, a l’estiu, feien torns a la platja. Li encanta llegir en una gandula prenent el sol i no l’enganxen els audiollibres. Li agrada la novel·la històrica –sobretot l’edat mitjana i la Catalunya del segle XVIII–, Egipte, i sempre que troba El meravellós desembarc dels grecs a Empúries, de Manuel Brunet i Solà, el compra per regalar-lo. Té les obres completes de Jane Austen, El mundo de Sofía, novel·les d’Ildefonso Falcones, Mercè Rodoreda.
A més dels escrits per companys –Esteve Almirall, Jordi Torres, Carme Torras–, hi ha llibres amb capítols seus, memòries de les oposicions i apunts d’ Informàtica “a ploma, per escriure més de pressa”. Els ha fet servir bastant perquè faltava literatura sobre el tema. Va anar a les monges de Sant Vicenç de Paül, on orientaven les alumnes. La seva mare pensava matricular-la a Dret, però, com que li anaven bé les matemàtiques, sor Ángela els va dir que, si feia tecnologia, l’ajudaria a aconseguir una beca. Gibert no volia ser professora i s’expandia la idea que les computadores eren el futur.
Va arribar a Barcelona per estudiar això que ningú no sabia gaire bé què era, amb perspectives de treballar en un banc de Figueres. Tot i això, a tercer va fer un seminari amb Ulises Cortés, després va entrar en un projecte de l’Oficina Europea d’Estadística. La seva tesi doctoral, del 1995, ja tocava la IA. Avui és catedràtica a la UPC, cofundadora del centre d’investigació Intelligent Data Science and Artificial Intelligence, degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya i impulsora d’iniciatives per promoure la presència femenina en el sector tecnològic. Va veure que a les dones no se’ls oferia mai impartir especialitats, per a què contractaven gent externa. “A més, el risc de descarrilar per la baixa maternal és més gran que en altres àmbits”, explica, “perquè tot va molt de pressa: fixa’t en ChatGPT”.
Un dels llibres que més ha rellegit és Mujeres que corren con los lobos. Clarissa Pinkola Estés hi fa una revisió feminista dels contes populars a partir de la lliçó vital que tenien originalment i la versió edulcorada que ha arribat als nostres dies.