Feijóo té al davant una missió de vital importància per a Espanya i per a Europa. La tasca no és només guanyar Sánchez. És debilitar Vox i ajudar a aturar el creixement de l’extrema dreta a Europa. Com que el dia a dia de Feijóo està animat per una sorollosa gossada de mitjans i poders fàctics en què el denominador comú és detestar Sánchez, és fàcil que al líder del PP se li despisti la meta. Només ha de mirar cap a la frontera per veure-la: dels cinc grans estats membres de la Unió, ja n’hi ha dos – Itàlia i Polònia– en mans de l’extrema dreta. El següent serà Espanya, tret que se li avanci França, que hi va de cap. Només quedarà Alemanya, amb l’extrema dreta amenaçant al coll.
Europa ara mateix és un mort vivent. A Brussel·les hi continua havent reunions, cimeres, comitès i sessions parlamentàries. Però és impossible avançar en res perquè ni hi ha acord en les coses fonamentals ni hi ha voluntat política. En comptes d’estar centrats en el creixement, la innovació i el futur, tota l’energia política està posada en els enormes desacords pel que fa a Putin, Trump, les guerres culturals mediambientals i la immigració. Parar el tsunami de l’extrema dreta és condició indispensable perquè el mort vivent ressusciti.
El fet que tant Sánchez com Feijóo estiguin alimentant l’extrema dreta és un desastre tant per a Espanya com per a Europa. Tots dos ho fan per pura tàctica electoral: Sánchez perquè sap que l’amenaça de Vox és la seva única basa, i Feijóo perquè sap que Vox és un aliat perquè ell pugui arribar al poder.
Al congrés del PP, Feijóo es va comprometre simplement a no deixar entrar Vox al seu govern i es va quedar tan ample. Efectivament, tenir un govern d’Espanya en mans de l’extrema dreta seria terrible per al país i per a Europa. Però tenir un govern condicionat pels vots de Vox sense tenir Vox al govern és, sens dubte, el pitjor –el pitjor!– de tots els escenaris possibles.
Això donaria a l’extrema dreta el comandament de control sense ni tan sols tenir el desgast del poder. Podrien controlar i alhora anar de víctimes per continuar creixent. Pregunta: per què va decidir Vox sortir dels governs autonòmics del PP? Doncs això. La missió no és només evitar que l’extrema dreta arribi al govern, és evitar que pugi, prendre-li la força.
No només cal evitar que l’extrema dreta arribi al govern, cal evitar que pugi, prendre-li la força
Vox és fill del PP. Molts votants de Vox se sentirien còmodes dins d’un PP que no tingués complexos a definir-se com el que és: un partit conservador, de dretes.
Però Feijóo no vol definir així el PP perquè creu que això li permet obtenir vots de tots els flancs i aconseguir una majoria absoluta sense necessitat de Vox. L’efecte de la seva tebiesa és exactament el contrari: ha deixat un enorme espai a Vox perquè continuï creixent. Les xifres d’intenció de vot a l’extrema dreta són esfereïdores i continuen en augment.
Vox no pesca només de l’ala dreta del PP, sinó també del descontentament amb la putrefacció del sistema (fins i tot vots del PSOE se’ls en van directament a ells). Però el PP es manté atrinxerat sense moure fitxa. Feijóo no ha tocat el clientelisme, ni el nepotisme, ni els criteris subjectius de la contractació pública, ni els aforaments... Per a mostra un exemple: després que a València es descobrís tràgicament que –entre els seus molts càrrecs de carnet sense mèrit ni capacitat– el PP va nomenar per a emergències gent que no en sabia res, el PP s’ha limitat a dir al congrés que “cal repensar” els requisits d’entrada i sortida de càrrecs i directius públics. Però què han de “repensar” si hi ha hagut fins i tot morts?!
Lee tambiénNo n’hi ha prou amb un canvi de cares
Hi ha dues tendències clares en intenció de vot: l’augment de l’abstenció (gent que està tipa de l’etern pèndol de corrupció entre el PSOE i el PP) i la pujada imparable de l’extrema dreta. Aturar aquesta pujada és la missió més important de Feijóo. I no ho pot aconseguir dissimulant el posicionament real del PP, ni amb plantejaments fariseus sobre les mesures d’higiene.
Posar fre a l’extrema dreta a Espanya i a Europa és factible. Feijóo encara és a temps de fer-ho. Però si no s’hi veu capaç, també és a temps de deixar pas al seu partit a qui pugui aconseguir-ho.