Avui convé abordar un d’aquests assumptes que preocupen de debò la ciutadania de Catalunya (i els socis de la Peña Azulgrana Villanueva de los Caballeros): la formació espiritual, la instrucció moral i el sentit del lleure sa de Lamine Yamal, a fi que sigui un home de profit el dia de demà.
Hi ha molta ciutadania preocupada per l’avenir del jove ara que no serà cridat a files sinó cridat a donar exemple fora de la gespa, a diferència de taxidermistes, cuiners i cabareteres de Berlín.
La preocupació és palpable encara que molt múrria: de debò importa que sigui un home de profit o el que compta és que continuï rellonejant el Reial Madrid i temen que rendeixi menys si es diverteix i es gasta el dineral que li donem?
La festa d’entrada en la vida adulta va transcórrer dissabte i ja ha disparat les alarmes perquè hi van intervenir un cantant i un grup de nans la professió dels quals és actuar allà on els contracten –imagino jo que per voluntat pròpia, la mateixa que ens porta a triar si volem ser metjastre, poetes urbans o pixatinters del registre–.
Una llei impedeix que siguin protagonistes en espectacles, llei pensada al seu dia perquè no hi hagués “els nans toreros”, prohibició que va ser una tragèdia personal per a la majoria d’ells perquè els agradava sentir-se toreros. Ningú no va tenir en compte la seva opinió...
A la ciutadania el que li importa de debò no és el sistema educatiu, sinó l’educació del '10'
Ara, tampoc no poden ser artistes, encara que no hi hagi mofa ni escarni i el públic aplaudeixi amb afecte.
El cas és que cal salvar Lamine Yamal de si mateix i procurar que només visqui per fer gols a dojo –tret de si fitxa pel RCE Espanyol–, faci anuncis solidaris i contribueixi a mirar a una altra banda pel que fa a la gestió del FC Barcelona.
Lee también24 hores als Sanfermines
A la ciutadania sembla importar-li més l’educació de Lamine Yamal que el sistema educatiu, per això la inquietud per la seva vida personal, parentela, amics i, arribat el moment, plans de casament. Li agradarà a la dona que triï o tindrà un disgust si la molt harpia l’obliga a fer el llit?
I dit això, l’Administració pública pensa tutelar el creixement personal del futbolista, patrimoni nacional?
