Mai un deliri de 24 hores no m’ha semblat tan assenyat i oportú. Fart de tots nosaltres? Faci el que feia la Charo, telefonista jubilada de la Casa de Misericòrdia de Pamplona quan trucava algun bromista (llegit al Diario de Navarra ): prendre’s les coses bé. La Casa –tres segles allotjant ancians– és l’organitzadora de la fira taurina, el seu suport, i la Charo atenia les consultes més insòlites al juliol. “Sap vostè si als Toros en Família hi puc anar amb els amics i sense la família?”.
Moltes penyes es prenen a broma les curses i algunes són tan antitaurines que xiulen el matador quan agafa l’espasa. Se’n va anar Concha Velasco, però les graderies de sol continuen bramant la Chica ye yé o No te quieres enterar. La presidenta socialista de Navarra, per cert, aquests dies és fora de Pamplona. Vacances.
“Vostè sap si als Toros en Família hi puc anar amb els amics i sense la família?”
Sopar a l’Alhambra. Negoci familiar important, com les passades d’ Iñaki Idoate, un dels germans. Fa uns anys, se’n va anar a París amb un amic i van decidir fer-li una broma a l’antiquari Jean-Marie Rossi: el nou-ric – Iñaki feia de formal– tenia cent milions de pessetes per comprar quadres per a una finca xarona. En dos dies de “negociació”, Rossi els va convidar als millors llocs. Hores abans de tancar el tracte, van al·legar un afer familiar per tocar el dos...
Lee tambiénEls mata amb filet Wellington
La xurreria La Mañueta és dels millors del món, amics de Joaquín Ausejo, propietari de l’hotel Alma. Sisena generació. Només obren per San Fermín i per fidelitat als avantpassats. No són les coves del sado, ho semblen. Víctor Gómez Pin, filòsof i resident a Consell de Cent, deixa anar mentre observa la barreja artesanal–ni un grumoll–:
– Al meu barri han obert una xurreria gurmet...
La Casa del Libro, a Estafeta, Quinta avinguda del encierro. Hi ha premsa! I corredors que encara porten el diari enrotllat per citar el toro.“ L’altre dia un estranger creia que era per apallissar l’animal”. Sospiren. Compro Hemingway en los Sanfermines, de Miguel Izu, per desmentir totes aquestes plaques “Aquí va menjar (o va pernoctar o es va emborratxar) Ernest Hemingway”. M’ho temia: el Nobel només va assistir a nou Sanfermines. I ja en el primer, el 1923, la premsa local considerava que venien molts turistes, massa, a les festes...
