Una Mare Coratge estèril arriba al Grec

La directora teatral belga Lisaboa Houbrechts arriba al Grec amb una producció de Mare Coratge del KVS de Brussel·les. L’obra de Bertolt Brecht, aquí Moeder Courage i interpretada en diversos idiomes (amb sobretitulació), explica la història d’una dona que comercia durant la guerra dels Trenta Anys amb tots dos bàndols. Els dies 16 i 17 es presenta al Teatre Lliure.

Amb aquest personatge, el dramaturg alemany condemna la guerra i l’oportunisme, però Houbrechts va més enllà i explica els motius de la tria: “Des que vaig veure l’obra, que no puc oblidar la imatge d’aquella dona amb la boca oberta, cridant sense so. Brecht, que va fer aquesta peça durant l’exili a Escandinàvia, parla sobre la guerra del segle XVII entre protestants i catòlics. I m’agrada la translació, quan fas servir la història per parlar de l’avui, creant-hi una distància i una dialèctica”.

“Com Hamlet, són personatges més grans que les seves obres –continua. Mare Coratge és un personatge que vaig sentir de maneres diferents. Aquesta dona, aquesta ambigüitat del personatge femení que està perdent els seus fills a la mateixa guerra on intenta sobreviure mercadejant, sempre ha estat una inspiració. És psicològicament molt ambigua i complexa”.

Houbrechts també és escriptora i revela: “Quan escric figures femenines, sovint exploro personatges femenins ambigus: la culpa femenina, l’esterilitat femenina, no poder tenir fills... Tot això ho exploro en la meva obra com a escriptora i directora, i per això Mare Coratge és una inspiració”.

La directora explica que al seu muntatge continua havent-hi catòlics i protestants, que no ha fet una adaptació o actualització: “Hi ha molts bàndols entre l’agressor i el poder, que interpreta Alain Franco i parla diferents idiomes. Per exemple, parla hebreu com un agressor, però alhora hi ha la filla de Mare Coratge, que a la versió original no té text, però aquí hi he afegit algunes frases i també parla en hebreu. Ella és la víctima més gran de la pau. Així que trobo interessant que la mateixa llengua, l’hebreu, es pugui parlar per trencar qualsevol polarització”.

Houbrechts considera que la complexitat de relacions en una guerra “fa molt difícil dir qui són els conqueridors i qui són els perdedors, qui són els agressors i qui són les víctimes. Tot això s’està tornant molt ambigu”.

A l’escenari ha substituït el carro per una esfera que recorda la bola del món, la mare Terra, i descobreix el gran canvi que hi ha fet: “Mare Coratge no és la mare biològica dels seus fills; així és com vaig començar a reescriure aquesta història. Sobre els nens que va trobant pel camí és com si demanés als seus fills que empenyessin una mena de ventre, un ventre estèril, perquè ella no pot ser mare, de manera que el seu ventre està exterioritzat i els nens que troba pel camí són víctimes de guerres que utilitza com a treballadors per impulsar l’esfera”. Així doncs, converteix Mare Coratge en “una figura que ajuda aquests nens en un moment de desesperació i després els fa servir gairebé com a esclaus per treballar per a ella”. També ha reduït la peça original, amb més de vint personatges, a vuit.

La directora detalla que l’adaptació “no pot ser total, perquè encara hi ha els drets d’autor que gestionen els hereus de Brecht”. Manifesta que en altres obres històriques ha partit de zero, fent servir només alguns fragments del text original. “Amb Brecht només pots tallar un 14% del text i per cada canvi que fas has de demanar permís als hereus. Així que vam tenir molt contacte amb la família Brecht per assegurar-nos que estaven d’acord amb el fet que volia crear una mare que no pot tenir fills. I per sort hi van estar d’acord”.

Amb aquestes limitacions, “l’adaptació encara és força propera al text original de Brecht”. De les converses amb els hereus, Houbrechts destaca quan els va plantejar que la mare no sagnés perquè no menstrua i la filla sagnés tota l’estona “per la violència sexual a la guerra”. “Ho trobo atractiu com a imatge i com a contingut”.

La gran bola que presideix l’escena pesa 300 kg. “Sempre forma un cercle i és molt pesant per als actors. A més, l’obra està ambientada en una bassa d’aigua, de manera que l’escenari és molt relliscós. Tots els personatges empenyent la bola crea la idea del cicle menstrual, el cicle de la dona, la feminitat, l’origen que també és la Mare Coratge i com aquest origen està vinculat a aquesta idea del naixement, l’origen del món, i a la guerra que no s’atura mai. Així és com acaba, quan tothom canta: ‘No et preocupis, no tinguis por, la guerra sempre continuarà fent furor, sempre trobaràs maneres de matar i explotar la gent, no et preocupis’. És la cançó final que va escriure Brecht, molt cínica i molt trista”.

Houbrechts recupera les cançons originals de Paul Dessau. “Al muntatge de Brecht eren cridaneres, glorificant la guerra. En la nostra versió les hem desconstruït, gairebé es desfan a la boca, perquè som com ruïnes. I hi hem afegit cançons d’Aydin Ìsleyen, el músic kurd que vaig conèixer a Atenes, amb una història de vida molt intensa. Hi ha una tercera capa de música que és la gran esfera que hi ha a l’escenari, el gran planeta que produeix so i que recull tots els sons de la guerra des del passat fins al futur”.

L’any que ve s’alliberaran els drets de les obres de Brecht, però Houbrechts no compta de fer-hi res: “No sé si tornaria a escenificar mai una altra peça de Brecht. Ja ho he fet, hi he trobat el meu camí, però no ha estat fàcil. Molta gent tornarà a Brecht sense limitacions. I jo hauré estat una dels últims que haurà fet Brecht de la manera original”, conclou.