Els germans Menéndez voregen cada vegada més el somni de la llibertat. Era una cosa impossible fins que Netflix els va retratar a la sèrie Monstruos , títol paradoxal davant l’onada de simpatia que desperten, malgrat que sempre van acceptar que van matar a trets els seus pares el 20 d’agost del 1989, a la seva mansió de Beverly Hills.
En espera el mes que ve de l’audiència de llibertat condicional, després de més de tres dècades de presó, una vegada que un jutge va anul·lar la cadena perpètua sense opció a revisió al maig, Lyle, de 57 anys, i Erik, de 54, aconsegueixen ara una altra victòria legal.
El Tribunal Superior de Los Angeles va ordenar a la Fiscalia que expliqui la raó per la qual l’acusador públic no va tenir en compte al segon judici, celebrat el 1996, una prova exculpatòria o atenuant que avala la versió dels germans que van actuar en defensa pròpia. El seu pare, José Menéndez, empresari de la indústria musical (interpretat per Javier Bardem), n’abusava sexualment amb el consentiment de la seva mare, Kitty.
La nova ordre judicial, dictada el dia 8, tot i que no va transcendir fins ahir, remarca que l’aparició d’evidències podria haver canviat el resultat de les condemnes.
Després del judici nul del 1993, la Fiscalia no va voler saber res de la versió dels germans respecte a la violència psicològica i física que patien a casa. En canvi, els acusadors van representar Lyle i Erik com dos tipus malvats, enverinats per la cobdícia, capaços de matar a sang freda els seus progenitors per quedar-se amb la fortuna familiar i entregar-se a una vida luxuriosa. Llavors tenien 21 i 18 anys.
Tot i això, vuit mesos abans de la tragèdia, Erik va escriure suposadament una carta al seu cosí, Andy Cano, en què li va confessar que el seu pare havia abusat tant d’ell com del seu germà.
Però la part principal d’aquesta prova recuperada correspon a una declaració jurada de Roy Rosselló, membre de la banda musical formada per nens que es coneixia com a Menuda, de què va formar part Ricky Martin.
José Menéndez era l’executiu de la discogràfica que els va gravar i va llançar la fama. Segons Rosselló, José el va violar quan tenia 14 anys, el 1983 o el 1984. La seva declaració la va fer després de gairebé 40 anys de la presumpta agressió. El març del 2023, els germans van presentar una petició habeas corpus en què al·legaven que, si en la vista oral se’ls hagués permès presentar la carta de Cano i facilitat que Rosselló comparegués i testifiqués, el jurat hauria pres una decisió diferent.
En resposta informal a aquesta petició, el fiscal del districte, Nathan Hochman, va respondre al tribunal el febrer d’aquest any que ni la carta ni la declaració jurada constituïen noves proves. Va argumentar que la missiva de Cano era “prematura” i que la confessió de Rosselló era “inadmissible, immaterial i mancada de credibilitat”.
Però el jutge William C. Ryan va dictar que les dues proves són una demostració que els germans tenen dret a obtenir un rescabalament.
El fiscal de districte disposa d’un termini de 30 dies per respondre a aquesta decisió. Tot indica que l’oficina de Hochman s’oposarà a la reparació. Des que va prendre el càrrec, a començaments d’any, la seva actitud ha estat totalment oposada al seu antecessor, George Gascon, un dels impulsors que es revisés a la baixa la sentència i se’ls posi en llibertat.
Aquest debat sobre les proves tindrà poc pes judicial. El rellevament de l’afer, segons els experts, se centra en la influència positiva que pot tenir en l’audiència per al seu alliberament condicional.
El jutge demana al fiscal que expliqui per què va amagar proves que avalaven la versió dels abusos paterns
La majoria de familiars estan a favor de la seva llibertat. També els avala la bona conducta. Que s’amaguessin proves que haurien canviat el seu destí no fa res més que avalar la injustícia que van denunciar.
